Centros para estudiar Ilustración en Cataluña

Si alguien tiene experiencia en alguna de las escuelas me gustaría mucho conocer su opinión sobre el centro. Puedes ser lo crítico que quieras pero sin insultar ni faltar.

> Bau Escola de disseny
Pujades, 118 BARCELONA  93 415 34 74 .
http://www.baued.es

> Eina. Escola d’Art i Disseny
Pg. Santa Eulàlia, 25 BARCELONA 93 203 09 23.
http://www.eina.edu

> Elisava
Carrer Ample, 11-13 BARCELONA 93 317 47 15.
http://www.elisava.es

> Escola d’Art d’Olot
Antoni Soler, 3 OLOT.
http://www.escolartolot.com

> Escola d’art i Disseny de Tarragona
Ctra. de Valls, s/n TARRAGONA.
http://www.eadt.altanet.org

> Escola d’Art i Oficis de Vic
Rambla Sant Domènec, 24 VIC 93 885 48 51.
http://www.eartvic.net/~web/

> Escola d’Arts i Oficis Josep Serra
Jerusalem, s/n L’HOSPITALET 93 336 68 10.
http://www.xtec.es/ea-serraiabella

> Escola d’Arts i Oficis La Llotja
Pl. Verònica, 2 BARCELONA 93 317 47 95
Ciutat de Balaguer, 17 BARCELONA 93 418 17 20.
http://www.xtec.es/ea-llotja

> Escola d’Arts i Oficis Pau Gargallo
Parc Serentill, s/n BADALONA 93 399 76 52.
http://www.xtec.cat/centres/a8001480/

> Escola Joso
Violant d’Hongria, 69 BARCELONA 93 490 21 20.
http://www.escolajoso.com

> Escola Municipal Arts Plàstiques
Pahissa, 1-5 SANT CUGAT DEL VALLèS 93 674 13 10.
http://www.santcugat.org

> Escola Municipal Belles Arts
Cavallers, 15 LLEIDA 973 700 362.
http://www.paeria.es/emba

> Escola Municipal d’Art Illa
Carretera Barcelona, 208 bis SABADELL  93 711 40 59.
http://illa@ajsabadell.es

> Escola Professional de la Dona
St. Pere més baix, 7 BARCELONA 93 310 30 30.
http://www.diba.es

> Groc Escola d’Arts Aplicades i Disseny
Déu i Mata, 11-18 BARCELONA  93 419 54 84.
http://www.egroc.net

> Idep
Diagonal, 401 BARCELONA  93 416 10 12.
http://www.idep.es

> Massana
Hospital, 56, pati BARCELONA.
http://www.escolamassana.es

Fuente: APIC

Estudio “El impacto económico del diseño en las empresas de Cataluña”

NP disponible castellano/catalán

A partir de los resultados del estudio, podemos concluir que el diseño es uno de los aspectos presentes en los planteamientos estratégicos de las empresas catalanas; 9 de cada 10 empresas afirma tenerlo en cuenta en su estrategia empresarial. Por otra parte, existe una relación entre el comportamiento de la facturación y la inclusión del diseño en la estrategia empresarial.

El 80% de las empresas ha contratado alguna vez los servicios de un profesional del diseño externo, ya sea de manera puntual (47% de las empresas) o de forma habitual (33%).

El 55% de las empresas cuenta con diseñadores en plantilla. De éstas, el 45% contrata a más servicios externos de diseño.

Como aspectos negativos, destacar que un 11% de las empresas no contrata servicios de diseño externos ni tiene diseñadores en plantilla, aunque afirma que desarrollan alguna actividad de diseño, que se desarrolla por lo tanto por parte de otro perfil profesional.

Destaca también el bajo grado de protección del diseño por parte de las empresas catalanas, sólo un 37% afirma hacerlo, mientras que el 45% no lo protege y el 18% lo desconoce. Habría que estudiar esta cuestión con más profundidad para ver si es por desconocimiento de los diferentes sistemas por parte de las empresas, o si es un problema de coste o efectividad de los propios sistemas en relación con las necesidades de las empresas.

En cuanto al estudio de las variables económicas, el diseño tiene en todos los casos un impacto positivo sobre todas las variables económicas recogidas en el estudio, destacando la valoración positiva que tiene sobre el beneficio empresarial (61%), la mejora de la productividad (59%) y la apertura de nuevos mercados (68%). Destaca por otra parte la valoración positiva sobre el alto impacto en la imagen de la empresa y su notoriedad (84%), sobre todo en las empresas que más han crecido en los últimos tres años.

Parece, por tanto, que la visión que se tenía hace unos años sobre el diseño como elemento prescindible, de valores meramente estéticos, y destinado a determinados tipos o tamaño de empresa, está afortunadamente superada por una gran mayoría de empresas catalanas. Ahora es importante que estas empresas saquen el máximo provecho de sus inversiones en diseño y los máximos beneficios empresariales mediante una correcta gestión de todos los recursos diseño a su alcance.

En este sentido, y a partir de los resultados obtenidos, BCD Barcelona Centro de Diseño propone llevar a cabo las siguientes acciones:

1. Continuar con la sensibilización y la formación de las empresas en gestión del diseño.
2. Continuar con la difusión de contenidos innovadores, estrategias y casos de éxito, alrededor del diseño y su valor económico.
3. Desarrollar el perfil profesional del design manager en la empresa catalana.
4. Consolidar una red de consultores en gestión del diseño para poder hacer proyectos de implementación en las empresas y crear una línea de ayudas para estas empresas en el Plan Innovación de la Generalitat de Catalunya.
5. Establecer un Servicio de Protección del Diseño que asesore a las empresas en los diferentes sistemas, y consolidar el Registro de Creaciones re-crea.
6. Hacer investigación en gestión del diseño que muestre cómo medir el retorno de la inversión en diseño a las empresas, el impacto de la innovación en diseño a la cuenta de explotación de las empresas.
7. Promover la oferta de servicios de diseño profesionales entre las empresas de Cataluña.
8. Promover medidas de apoyo al diseño desde diferentes ámbitos del Gobierno de la Generalitat de Catalunya (Innovación, Economía, Medio Ambiente, etc.).

Además del valor objetivo de las cifras obtenidas, este estudio es de especial relevancia si tenemos en cuenta la falta de datos existente en el campo del diseño, una disciplina estratégica dentro del proceso de innovación y elemento clave en el éxito de muchas empresas que están haciendo frente a la crisis, y otras que han sabido reorientar su actividad a través de una excelente gestión y aplicación del diseño.

Estudio completo en formato pdf aquí:

- resultados_estudio_impacto-economico_cast

- resultats_estudi_impacte-economic_cat

Catalán

<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Arial; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:”HelveticaNeueLT Std”; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-alt:Cambria; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent {mso-style-link:”Body Text Indent Char”; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:6.0pt; margin-left:14.15pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText2, li.MsoBodyText2, div.MsoBodyText2 {mso-style-link:”Body Text 2 Char”; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:Arial; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:Arial; color:black; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText3, li.MsoBodyText3, div.MsoBodyText3 {mso-style-link:”Body Text 3 Char”; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:Arial; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:Arial; color:#565656; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES; font-weight:bold;} span.BodyText2Char {mso-style-name:”Body Text 2 Char”; mso-style-locked:yes; mso-style-link:”Body Text 2″; font-family:Arial; mso-ascii-font-family:Arial; mso-hansi-font-family:Arial; mso-bidi-font-family:Arial; color:black; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} span.BodyText3Char {mso-style-name:”Body Text 3 Char”; mso-style-locked:yes; mso-style-link:”Body Text 3″; mso-ansi-font-size:11.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:Arial; mso-ascii-font-family:Arial; mso-hansi-font-family:Arial; mso-bidi-font-family:Arial; color:#565656; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES; font-weight:bold;} p.Pa2, li.Pa2, div.Pa2 {mso-style-name:Pa2; mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-line-height-alt:10.05pt; mso-pagination:widow-orphan; mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ascii-font-family:”HelveticaNeueLT Std”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-hansi-font-family:”HelveticaNeueLT Std”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;} span.BodyTextIndentChar {mso-style-name:”Body Text Indent Char”; mso-style-locked:yes; mso-style-link:”Body Text Indent”; mso-ansi-font-size:12.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} /* List Definitions */ @list l0 {mso-list-id:1867403708; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:-1169622086 1873199120 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;} @list l0:level1 {mso-level-start-at:2; mso-level-text:%1; mso-level-tab-stop:36.0pt; mso-level-number-position:left; text-indent:-18.0pt;} ol {margin-bottom:0cm;} ul {margin-bottom:0cm;} –>

A partir dels resultats de l’estudi, podem concloure que el disseny és un dels aspectes presents en els plantejaments estratègics de les empreses catalanes, 9 de cada 10 empreses afirma tenir-lo en compte en la seva estratègia empresarial. Per altra banda, existeix una relació entre el comportament de la facturació i la inclusió del disseny en l’estratègia empresarial.

El 80% de les empreses ha contractat algun cop els serveis d’un professional del disseny extern, ja sigui de manera puntal (47% de les empreses) o de forma habitual (33%).

El 55% de les empreses compten amb dissenyadors en plantilla. D’aquestes, el 45% contracta, a més, serveis externs de disseny.

Com a aspectes negatius, cal destacar que un 11% de les empreses no contracta serveis de disseny externs ni té dissenyadors en plantilla, tot i afirmar que desenvolupen alguna activitat de disseny, que es desenvolupa, per tant, per part d’un altre perfil professional.

Destaca també el baix grau de protecció del disseny per part de les empreses catalanes; només un 37% afirma fer-ho, mentre que el 45% no el protegeix i el 18% ho desconeix. Caldria estudiar aquesta qüestió amb més profunditat per a veure si és per desconeixement dels diferents sistemes per part de les empreses, o si és un problema de cost o d’efectivitat dels propis sistemes en relació amb les necessitats de les empreses.

Pel que fa a l’estudi de les variables econòmiques, el disseny té en tots els casos un impacte positiu sobre totes les variables econòmiques recollides a l’estudi, destacant la valoració positiva que té sobre el benefici empresarial (61%), la millora de la productivitat (59%) i l’obertura de nous mercats (68%). Destaca, d’altra banda, la valoració positiva sobre l’alt impacte en la imatge de l’empresa i la seva notorietat (84%), sobretot en les empreses que més han crescut en els darrers tres anys.

Sembla, per tant, que la visió que es tenia fa uns anys sobre el disseny com a element prescindible, de valors merament estètics i per a determinats tipus o mida d’empresa, està afortunadament superat per a una gran majoria d’empreses catalanes. Ara és important que aquestes empreses treguin el màxim profit de les seves inversions en disseny i els màxims beneficis empresarials mitjançant una correcta gestió de tots els recursos disseny al seu abast.

En aquest sentit, i a partir dels resultats obtinguts, BCD Barcelona Centre de Disseny proposa emprendre un seguit accions:

1 Continuar amb la sensibilització i la formació de les empreses en gestió del disseny.

2 Continuar amb la difusió de continguts innovadors, estratègies i casos d’èxit, al voltant del disseny i el seu valor econòmic.

3 Desenvolupar el perfil professional del design manager a l’empresa catalana.

4 Consolidar una xarxa de consultors en gestió del disseny per a poder fer projectes d’implementació a les empreses i crear una línia d’ajuts per a aquestes empreses en el Pla Innovació de la Generalitat.

5 Establir un Servei de Protecció del Disseny que assessori les empreses en els diferents sistemes, i consolidar el registre de creacions re-crea.

6 Fer recerca en gestió del disseny que mostri com mesurar el retorn de la inversió en disseny a les empreses, i l’impacte de la innovació en disseny al compte d’explotació de les empreses.

7 Promoure l’oferta de serveis de disseny professionals entre les empreses de Catalunya.

8 Promoure mesures de suport al disseny des de diferents àmbits del Govern de la Generalitat (Innovació, Economia, Medi Ambient, etc.).

A banda del valor objectiu de les xifres obtingudes, aquest estudi és d’especial rellevància si tenim en compte la manca de dades existent en el camp del disseny, una disciplina estratègica dins el procés d’innovació i element clau en l’èxit de moltes empreses que estan fent front a la crisi, i d’altres que han sabut reorientar la seva activitat a través d’una excel·lent gestió i aplicació del disseny.

Congrés Internacional de Disseny i Innovació

L’Escola Superior de Disseny ESDi organitza el 1r Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya que, amb motiu de la celebració dels seus vint anys d’existència, tindrà lloc els dies 18 i 19 de març de 2010 a la Fira de Sabadell.

Sota el lema “El Disseny: motor de la innovació i el progrés social” es pretén promoure la reflexió, el debat i l’intercanvi d’experiències sobre la necessitat d’augmentar la integració del disseny en l’entramat empresarial per a, d’aquesta manera, poder innovar i millorar la competitivitat en els mercats internacionals.

Avui dia el client exigeix un major nombre de prestacions en els productes i serveis que consumeix -durabilitat, seguretat, sostenibilitat mediambiental i accessibilitat per a persones discapacitades entre altres factors-, per aquest motiu l’arma d’una empresa per a ser més competitiva en un mercat cada vegada més exigent és la innovació.

La innovació empresarial ha de basar-se en l’aplicació dels avanços científics, tecnològics i socials mitjançant el disseny, ja que el disseny en si no només tracta els aspectes estètics, també és capaç d’ajudar a l’empresa a assolir objectius estratègics en el desenvolupament de productes i serveis nous o millorats, aportant avantatges en termes de productivitat i diferenciació.

És per aquest motiu que el disseny és el mitjà fonamental per al desenvolupament de la innovació ja que permet arribar a l’equilibri necessari entre els beneficis empresarials i els beneficis socials, assolint en definitiva que l’empresa ocupi un lloc en el mercat, en la ment i el cor dels consumidors.

Conseqüentment el 1er Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya es convertirà en el context adequat on promoure la reflexió i debatre tendències sobre el present i el futur del disseny i la innovació empresarial, així com la seva influència en la reactivació de l’economia.

ESDi (Campus): Marquès de Comillas, 81-83 08202 Sabadell. Tel. (+34) 93 727 48 19 – Fax. (+34) 93 727 42 49
ESDi Barcelona: Passeig de Gràcia, 114 pral. 08008 Barcelona. Tel. (+34) 93 416 00 00 – Fax. (+34) 93 237 74 74

Cortometrajes Catalanes y de Castilla la Mancha en el Instituto Cervantes de Tokio

La Red de Difusión del Cortometraje de Mecal, Festival Internacional de Cortometrajes de Barcelona, presentará una programación de cortometrajes Catalanes y de Castilla la Mancha en el Instituto Cervantes de la capital nipona, los próximos días 20 y 21 de noviembre, prosiguiendo así su tarea de apoyo a este formato a nivel internacional.

Tras dos incursiones el año pasado en el continente asiático (con visitas a Pekín y Shanghái), la Red de Difusión de Mecal sigue ampliando su área de acción en oriente, ofreciendo nuevamente un excelente escaparate para los mejores cortometrajes españoles ante nuevos públicos.

Estas sesiones con la mejor cinematografía catalana y manchega en corto no hubieran sido posibles sin la colaboración del Instituto Cervantes y el decidido apoyo de Catalan Films y la Junta de Castilla-La Mancha.

BLANC, Festival de diseño gráfico de Cataluña; Vilanova i la Geltrú

Se trata del primer Festival de Diseño Gráfico de Catalunya. Un evento que reunirá a más de 200 personas y que se extenderá en la red llegando a un mayor número de usuarios correspondientes al público objetivo de Blanc.
Se realizará en la ciudad de Vilanova i la Geltrú, los días 13 y 14 de noviembre de 2009.
Al mismo asistirán 15 ponentes de los más destacados del ámbito del diseño gráfico, la publicidad, la tipografía y el Motion Graphics (gráfica en movimiento) y se realizarán al menos tres talleres especializados. La gran novedad de este evento, además de ser el primero este tipo en catalunya, es que se podrán obtener títulos de libre elección con la asistencia al festival, un valor añadido que ningún otro festival de este tipo ofrece.

http://blancfestival.com/website/?page_id=2&lang=es

Fuente:Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Catalunya

Concurs internacional de direcció pel Canòdrom

CAT.

Es convoca el concurs internacional per proveir la direcció del futur nou centre d’art contemporani de Barcelona. El termini de presentació de candidatures romandrà obert fins al 15 d’octubre. El Canòdrom. Centre d’Art Contemporani de Barcelona és un projecte destinat a atendre les diverses formes de creació artística, generar coneixement i diàleg i incorporar Barcelona i Catalunya dins del mapa internacional de centres d’art, en el marc d’una cultura global.

ENG.

An international competition to select a Director for the Canòdrom Barcelona Contemporary Arts Centre will be running from this week until October 15^th. The Canòdrom Barcelona Contemporary Arts Centre is a project whose aims are to engage with the diverse forms of artistic creation, to engender knowledge and dialogue and to situate Barcelona and Catalonia on the map of international art centres in the context of an increasingly global culture.

CAS.

Se convoca el concurso internacional para proveer la dirección del futuro nuevo centro de arte contemporáneo de Barcelona. El plazo de presentación de candidaturas permanecerá abierto hasta el 15 de octubre. El Canòdrom. Centre d’Art Contemporani de Barcelona es un proyecto destinado a atender las diversas formas de creación artística, generar conocimiento y diálogo y ubicar Barcelona y Cataluña en el mapa internacional de los centros de arte en el marco de la cultura global.

Últimos Días Becas ‘Carnet Jove’; Cataluña

Durant el 2008, un total de 22.032 joves han participat en les convocatòries del Connecta’t, integrat per diverses propostes culturals, creatives i participatives orientades a fomentar valors com el de la solidaritat o l’europeisme, afavorir la participació entre tots els que formeu part del programa i obrir-vos les portes cap al món professional, fomentant, entre d’altres, la vostra creativitat.
Per això, enguany al Connecta’t s’hi incorporen les Beques Carnet Jove. Es tracta de cinc convocatòries per facilitar l’accés dels joves creatius al món professional en els àmbits del còmic, la il·lustració, la fotografia, la ràdio i la premsa escrita. Aquestes beques, que compten amb la col·laboració de diverses empreses i entitats de cada sector, estan dotades amb 4.000€ cadascuna:

- Connecta’t a les Lletres: la beca consisteix en col·laborar fent de periodista amb el diari Avui durant 12 mesos.

- Connecta’t al Disseny: el/la premiat/da farà les tasques de disseny i il·lustració de les vuit convocatòries del Programa Connecta’t del Carnet Jove de l’any 2010.

- Connecta’t al còmic: el/la beneficiari de la Beca publicarà tires còmiques a diferents revistes. A més, o bé el/la beneficiari de la beca o un dels quatre finalistes, tindrà l’oportunitat de publicar un llibre amb Ediciones Glénat.

- Connecta’t a la ràdio: el/la seleccionat/da col·laborarà professionalment durant un any en un programa radiofònic del Grup Flaix durant una temporada (de setembre a juliol), concret, acompanyant un Dj de reconegut prestigi en un programa denominat ‘mix’.

- Connecta’t al Fotoreportatge: està emmarcada en el popular Fotoconcurs del Carnet Jove, i el/la guanyador/a publicarà un reportatge mensual a diaris i revistes de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta, amb una tirada mínima de 300.000 exemplars.

La data final de presentació es el 30 d’abril. Més informació aquí

Masters universitarios en Cataluña cursos 2008-2009

Las universidades catalanas, para el próximo curso 2008-2009, ofrecen alrededor de 18,000 plazas en más de 350 másters universitarios, 70 de los cuales son de la rama de artes y humanidades.

Descárgate la guía de los másters universitarios de Cataluña curso 08/09.

www.gencat.cat/universitats