Cl’hips de L’Hospitalet ya tiene ganadores

El videoclip “El lament de Perceval” de Le Petit Ramon y el documental “Músics Metro BCN” se han llevado el primer premio en las categorías respectivas

En la edición de este año del Festival Cl’hips se han recibido un total de 118 videoclips y 11 documentales de temática musical-docuclips, además de 15 trabajos en la propuesta “3 canciones y un videoclip” en colaboración con la Universitat Pompeu Fabra y La Casa del Cine. La emblemática sala Salamandra acogió la entrega de premios el pasado 4 de junio.

Un año más, se valora muy positivamente la elevada participación y sobre todo la calidad de los trabajos presentados. El Festival Cl’hips es un proyecto dirigido a un público joven, creador e independiente con inquietudes artísticas. Es una apuesta por las producciones pequeñas hechas en la escena emergente, y quiere ser un punto de encuentro entre la creación audiovisual y la música al margen de los circuitos habituales de comercialización.

Podéis ver todos los trabajos ganadores en: http://www.clhips2010.blogspot.com/

—————————————————————

El 6è Festival Cl’hips de L’Hospitalet 2010

ja té guanyadors

El videoclip “El lament de Percebal” de Le Petit Ramon i el documental “Musics Metro BCN” s’han endut el primer premi en les categories respectives

En l’edició d’enguany del Festival Cl’hips s’han rebut un total de 118 videoclips i 11 documentals de temàtica musical-docuclips, a més de 15 treballs en la proposta “3 cançons i un videoclip” en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra i La Casa del Cine. L’emblemàtica sala Salamandra va acollir l’entrega de premis el passat 4 de juny seguit del concert de Tokyo Sex Destruction.

Un any més, es valora molt positivament l’elevada participació i sobretot la qualitat dels treballs presentats. El Festival Cl’hips és un projecte dirigit  a un públic jove, creador i independent amb inquietuds artístiques. És una aposta per les produccions petites fetes a l’escena emergent, i vol ser un punt de trobada entre la creació audiovisual i la música al marge dels circuits habituals de comercialització.

Podeu veure tots els treballs premiats a: http://www.clhips2010.blogspot.com/

Curs Llibres electrònics (eBooks)

Una nova edició d’aquest nou curs que pretén donar una base de coneixements sòlida per afrontar la tasca de l’edició de documents en format electrònic, aptes per a la seva publicació en diferents mitjans digitals com la web, els lectors de llibre electrònic o en PDF.

A qui va dirigit? A tots aquells professionals de la indústria editorial, gràfica o multimèdia que vulguin reciclar els seus coneixements i estar preparats per a l’incipient mercat del Llibre Electrònic (“eBook”).

Resum del temari:

• Què és el llibre electrònic (eBook)? Situació del mercat editorial digital. Tipus de formats d’eBook. Pros i contres. Eines de desenvolupament disponibles. Aparells lectors d’eBook. Edició de documents electrònics
• Llibres electrònics amb InDesign CS4. Maquetació bàsica i Estils. Marcadors i Hipervincles. Botons interactius. Multimèdia. Exportació a PDF i Epub. Llibres electrònics en PDF.
• Tipus de PDF. Estàndards PDF/X PDF/A. Tractament de PDF. Afegir elements multimèdia. Implementar interactivitat. Marcadors. Articles. Hipervincles. Botons. Formularis.
• Comentaris i Anotacions. Seguretat de PDFs. Contrasenyes. Certificats digitals. Comprovació de PDFs. Llibres electrònics en Flash.
• Anàlisi del format Exportació SWF des d’InDesign. Components Flash CS4 per Flipbook. Llibres electrònics en format web (HTML).
• Anàlisi del format Estàndards XHTML i Accessibilitat. Fonaments d’HTML i estils CSS.
• Exportació XHTML des d’InDesign. Estilització CSS amb Dreamweaver.

Més informació.

Coneixements previs: funcionament elemental de Word, InDesign i PDFs (Reader).

Aquest curs consta d’un total de 20 hores.

• 5 sessions de 4 hores, de 15 a 19 h
  • Dimarts 11, dimecres 12 i dijous 13 de maig
  • Dimarts 18 i dimecres 19 de maig

• A Barcelona (Provença 242, entresol 3a)
• Preu: 532 euros
• A càrrec d’Ignasi Lirio, Adobe Certified Expert per a InDesign

Inscripcions aquí.

De Gaudí a Picasso en el IVAm;Valencia

El Modernismo constituye sin duda uno de los aspectos más interesantes del amplio proceso de modernización que, durante el período de entre-siglos, transformó profundamente el panorama del arte europeo y dejó una huella decisiva sobre todas las formas de expresión artística, desde la música a la pintura, desde las artes gráficas y la arquitectura, a la poesía y el teatro.

De Gaudí a Picasso centra la mirada sobre el arte catalán, prestando especial atención la obra de juventud de Picasso y Julio González, artistas que se formaron durante el Modernismo y llegaron a ocupar un lugar destacado en la historia de la pintura y la escultura del siglo XX.  Se hace una excepción, sin embargo, con Gaudí, cuya presencia es indispensable en la apreciación del Modernismo; de ahí que la exposición preste una

atención especial a Julio González y Joan González,  y analiza temáticas tales como Casas y Rusinyol, pintores de la vida moderna; El Simbolismo en Cataluña; El fenómeno Gaudí; Mir y Anglada Camarasa; Nonell y el miserabilismo;  Picasso y la comunidad catalana en París;  La inflexión clasicista y el final del Modernismo.

Las 125 obras que reúne la exposición proceden de diversos museos, fundaciones, entidades públicas y privadas, y coleccionistas particulares, como el MNAC, Museo Picasso, Museo de Monserrat, Real Càtedra Gaudí de la UPC; Fundació Caixa Catalunya; Junta Constructora del Temple de la Sagrada Familia; Colección Masaveu, Colección Cau Ferrat de Sitges, Fundación Francisco Godia,  Museo Reina Sofía, Colección  Thyssen-Bornemisza, El Prado,  y el IVAM, entre otros.

El catálogo de la exposición reproduce las obras expuestas y publica textos de Daniel Giralt-Miracle, Francesc Fontbona, Mercé Doñate, Marilyn McCully, Tomas Llorens y Boye Llorens.

El modernismo catalán fue un episodio intenso y corto de la historia cultural: su vigencia plena cubrió unos veinte años, desde mediados de la década de 1880 hasta mediados o finales de la primera década del siglo XX. Y fue un episodio intenso, que dejó una marca profunda en la memoria colectiva y quedó registrado en todos los relatos de la historia cultural española y catalana de la era contemporánea, sin duda una de las razones encuentra en su asociación con el nombre de dos creadores de fama  universal, Gaudí y Picasso.

La importancia de la arquitectura y de las artes decorativas para la imagen del modernismo es una consecuencia natural del carácter de las transformaciones económicas y sociales de la época en que se produjo. El desarrollo urbano de Barcelona tuvo un peso decisivo en la génesis del movimiento, condicionó su marco sociocultural y aportó muchos de sus contenidos. La sociedad catalana, que se industrializó en la segunda mitad del siglo XIX, sobre todo en la época de la Restauración, fue una condición y un factor fundamental de ese proceso por el papel creciente de la ciudad como centro nacional e internacional de comercio y comunicaciones.

Con la segunda generación, se aborda en la exposición la influencia de la corriente espiritualista en el desarrollo del Modernismo. Asociada en parte a la actividad del Cercle Artístic Sant Lluc, al que perteneció Gaudí, esta tendencia renegó del progresismo materialista y el positivismo que inspiro los inicios de la Belle Epoque y empleo los recursos del simbolismo, que se extendía desde el norte de Europa, para forjar la imagen más distintiva del Modernismo.

La tercera y última etapa del modernismo estuvo protagonizada por artistas jóvenes (Mir, Anglada, González, Sunyer, Nonell, Picasso…), una generación que maduró, avanzado el siglo XX, adoptando unas posiciones en las que no se aprecia ya ningún rastro del entusiasmo decimonónico por la vida moderna que había marcado los inicios del movimiento modernista. El modernismo podría abordarse como la expresión de una crisis social que marcó la vida social, no sólo europea, sino también, y de modo particular y con rasgos diferenciadores, española y catalana

El entusiasmo modernista se disipó rápidamente en Barcelona a lo largo de la primera década del siglo XX. Este declive preside la trayectoria de los artistas de la segunda generación modernista y marca sus eventuales y futuras aportaciones a las vanguardias del siglo XX. La gran figura emergente de esos años es sin duda Picasso. En torno a él se congregan otros jóvenes artistas como Hugué, Canals, Sunyer o los hermanos Joan y Julio González, residentes todos ellos en Paris, a los que en los medios artísticos de la capital francesa se conoce como “la bande catalane”.

El último gran pintor modernista fue Nonell. Compañero de generación de Picasso y Julio González, su obra representa la manifestación mas clara del miserabilismo, con un lenguaje sintético que se despliega en paralelo con el primer expresionismo europeo.

Esta temática miserabilista se extiende entre otros artistas y tiene una importancia fundamental para la época azul que contribuiría a inscribir a Picasso en las vanguardias.

La finalizar la primera década del siglo  XX surgiría un cambio profundo de sensibilidad, que se orientaba hacia el clasicismo y constituyó una ruptura clara con el Modernismo. Este giro supondrá la substitución del Modernismo por el Noucentisme como tendencia dominante en la cultura catalana durante los primeros años de la segunda década del siglo XX.

Con motivo de la exposición el IVAM ha organizado el taller didáctico “De Gaudí a Picasso” que tendrá lugar del 15 de marzo al próximo 27 de junio.

De Gaudí a Picasso. IVAM (Institut Valencià d’Art Modern).

Del 15 de marzo al 27 de junio de 2010.

IVAM (Institut Valencià d’Art Modern)

Guillem de Castro, 118
46003 Valencia

Horario:
De martes a domingo: 10.00 – 20.00
lunes cerrado

Entrada general: 2,00

Estudio “El impacto económico del diseño en las empresas de Cataluña”

NP disponible castellano/catalán

A partir de los resultados del estudio, podemos concluir que el diseño es uno de los aspectos presentes en los planteamientos estratégicos de las empresas catalanas; 9 de cada 10 empresas afirma tenerlo en cuenta en su estrategia empresarial. Por otra parte, existe una relación entre el comportamiento de la facturación y la inclusión del diseño en la estrategia empresarial.

El 80% de las empresas ha contratado alguna vez los servicios de un profesional del diseño externo, ya sea de manera puntual (47% de las empresas) o de forma habitual (33%).

El 55% de las empresas cuenta con diseñadores en plantilla. De éstas, el 45% contrata a más servicios externos de diseño.

Como aspectos negativos, destacar que un 11% de las empresas no contrata servicios de diseño externos ni tiene diseñadores en plantilla, aunque afirma que desarrollan alguna actividad de diseño, que se desarrolla por lo tanto por parte de otro perfil profesional.

Destaca también el bajo grado de protección del diseño por parte de las empresas catalanas, sólo un 37% afirma hacerlo, mientras que el 45% no lo protege y el 18% lo desconoce. Habría que estudiar esta cuestión con más profundidad para ver si es por desconocimiento de los diferentes sistemas por parte de las empresas, o si es un problema de coste o efectividad de los propios sistemas en relación con las necesidades de las empresas.

En cuanto al estudio de las variables económicas, el diseño tiene en todos los casos un impacto positivo sobre todas las variables económicas recogidas en el estudio, destacando la valoración positiva que tiene sobre el beneficio empresarial (61%), la mejora de la productividad (59%) y la apertura de nuevos mercados (68%). Destaca por otra parte la valoración positiva sobre el alto impacto en la imagen de la empresa y su notoriedad (84%), sobre todo en las empresas que más han crecido en los últimos tres años.

Parece, por tanto, que la visión que se tenía hace unos años sobre el diseño como elemento prescindible, de valores meramente estéticos, y destinado a determinados tipos o tamaño de empresa, está afortunadamente superada por una gran mayoría de empresas catalanas. Ahora es importante que estas empresas saquen el máximo provecho de sus inversiones en diseño y los máximos beneficios empresariales mediante una correcta gestión de todos los recursos diseño a su alcance.

En este sentido, y a partir de los resultados obtenidos, BCD Barcelona Centro de Diseño propone llevar a cabo las siguientes acciones:

1. Continuar con la sensibilización y la formación de las empresas en gestión del diseño.
2. Continuar con la difusión de contenidos innovadores, estrategias y casos de éxito, alrededor del diseño y su valor económico.
3. Desarrollar el perfil profesional del design manager en la empresa catalana.
4. Consolidar una red de consultores en gestión del diseño para poder hacer proyectos de implementación en las empresas y crear una línea de ayudas para estas empresas en el Plan Innovación de la Generalitat de Catalunya.
5. Establecer un Servicio de Protección del Diseño que asesore a las empresas en los diferentes sistemas, y consolidar el Registro de Creaciones re-crea.
6. Hacer investigación en gestión del diseño que muestre cómo medir el retorno de la inversión en diseño a las empresas, el impacto de la innovación en diseño a la cuenta de explotación de las empresas.
7. Promover la oferta de servicios de diseño profesionales entre las empresas de Cataluña.
8. Promover medidas de apoyo al diseño desde diferentes ámbitos del Gobierno de la Generalitat de Catalunya (Innovación, Economía, Medio Ambiente, etc.).

Además del valor objetivo de las cifras obtenidas, este estudio es de especial relevancia si tenemos en cuenta la falta de datos existente en el campo del diseño, una disciplina estratégica dentro del proceso de innovación y elemento clave en el éxito de muchas empresas que están haciendo frente a la crisis, y otras que han sabido reorientar su actividad a través de una excelente gestión y aplicación del diseño.

Estudio completo en formato pdf aquí:

- resultados_estudio_impacto-economico_cast

- resultats_estudi_impacte-economic_cat

Catalán

<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Arial; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:”HelveticaNeueLT Std”; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-alt:Cambria; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:”"; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent {mso-style-link:”Body Text Indent Char”; margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:6.0pt; margin-left:14.15pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText2, li.MsoBodyText2, div.MsoBodyText2 {mso-style-link:”Body Text 2 Char”; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:Arial; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:Arial; color:black; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} p.MsoBodyText3, li.MsoBodyText3, div.MsoBodyText3 {mso-style-link:”Body Text 3 Char”; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:Arial; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:Arial; color:#565656; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES; font-weight:bold;} span.BodyText2Char {mso-style-name:”Body Text 2 Char”; mso-style-locked:yes; mso-style-link:”Body Text 2″; font-family:Arial; mso-ascii-font-family:Arial; mso-hansi-font-family:Arial; mso-bidi-font-family:Arial; color:black; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} span.BodyText3Char {mso-style-name:”Body Text 3 Char”; mso-style-locked:yes; mso-style-link:”Body Text 3″; mso-ansi-font-size:11.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:Arial; mso-ascii-font-family:Arial; mso-hansi-font-family:Arial; mso-bidi-font-family:Arial; color:#565656; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES; font-weight:bold;} p.Pa2, li.Pa2, div.Pa2 {mso-style-name:Pa2; mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-line-height-alt:10.05pt; mso-pagination:widow-orphan; mso-layout-grid-align:none; text-autospace:none; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ascii-font-family:”HelveticaNeueLT Std”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-hansi-font-family:”HelveticaNeueLT Std”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;} span.BodyTextIndentChar {mso-style-name:”Body Text Indent Char”; mso-style-locked:yes; mso-style-link:”Body Text Indent”; mso-ansi-font-size:12.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} /* List Definitions */ @list l0 {mso-list-id:1867403708; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:-1169622086 1873199120 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;} @list l0:level1 {mso-level-start-at:2; mso-level-text:%1; mso-level-tab-stop:36.0pt; mso-level-number-position:left; text-indent:-18.0pt;} ol {margin-bottom:0cm;} ul {margin-bottom:0cm;} –>

A partir dels resultats de l’estudi, podem concloure que el disseny és un dels aspectes presents en els plantejaments estratègics de les empreses catalanes, 9 de cada 10 empreses afirma tenir-lo en compte en la seva estratègia empresarial. Per altra banda, existeix una relació entre el comportament de la facturació i la inclusió del disseny en l’estratègia empresarial.

El 80% de les empreses ha contractat algun cop els serveis d’un professional del disseny extern, ja sigui de manera puntal (47% de les empreses) o de forma habitual (33%).

El 55% de les empreses compten amb dissenyadors en plantilla. D’aquestes, el 45% contracta, a més, serveis externs de disseny.

Com a aspectes negatius, cal destacar que un 11% de les empreses no contracta serveis de disseny externs ni té dissenyadors en plantilla, tot i afirmar que desenvolupen alguna activitat de disseny, que es desenvolupa, per tant, per part d’un altre perfil professional.

Destaca també el baix grau de protecció del disseny per part de les empreses catalanes; només un 37% afirma fer-ho, mentre que el 45% no el protegeix i el 18% ho desconeix. Caldria estudiar aquesta qüestió amb més profunditat per a veure si és per desconeixement dels diferents sistemes per part de les empreses, o si és un problema de cost o d’efectivitat dels propis sistemes en relació amb les necessitats de les empreses.

Pel que fa a l’estudi de les variables econòmiques, el disseny té en tots els casos un impacte positiu sobre totes les variables econòmiques recollides a l’estudi, destacant la valoració positiva que té sobre el benefici empresarial (61%), la millora de la productivitat (59%) i l’obertura de nous mercats (68%). Destaca, d’altra banda, la valoració positiva sobre l’alt impacte en la imatge de l’empresa i la seva notorietat (84%), sobretot en les empreses que més han crescut en els darrers tres anys.

Sembla, per tant, que la visió que es tenia fa uns anys sobre el disseny com a element prescindible, de valors merament estètics i per a determinats tipus o mida d’empresa, està afortunadament superat per a una gran majoria d’empreses catalanes. Ara és important que aquestes empreses treguin el màxim profit de les seves inversions en disseny i els màxims beneficis empresarials mitjançant una correcta gestió de tots els recursos disseny al seu abast.

En aquest sentit, i a partir dels resultats obtinguts, BCD Barcelona Centre de Disseny proposa emprendre un seguit accions:

1 Continuar amb la sensibilització i la formació de les empreses en gestió del disseny.

2 Continuar amb la difusió de continguts innovadors, estratègies i casos d’èxit, al voltant del disseny i el seu valor econòmic.

3 Desenvolupar el perfil professional del design manager a l’empresa catalana.

4 Consolidar una xarxa de consultors en gestió del disseny per a poder fer projectes d’implementació a les empreses i crear una línia d’ajuts per a aquestes empreses en el Pla Innovació de la Generalitat.

5 Establir un Servei de Protecció del Disseny que assessori les empreses en els diferents sistemes, i consolidar el registre de creacions re-crea.

6 Fer recerca en gestió del disseny que mostri com mesurar el retorn de la inversió en disseny a les empreses, i l’impacte de la innovació en disseny al compte d’explotació de les empreses.

7 Promoure l’oferta de serveis de disseny professionals entre les empreses de Catalunya.

8 Promoure mesures de suport al disseny des de diferents àmbits del Govern de la Generalitat (Innovació, Economia, Medi Ambient, etc.).

A banda del valor objectiu de les xifres obtingudes, aquest estudi és d’especial rellevància si tenim en compte la manca de dades existent en el camp del disseny, una disciplina estratègica dins el procés d’innovació i element clau en l’èxit de moltes empreses que estan fent front a la crisi, i d’altres que han sabut reorientar la seva activitat a través d’una excel·lent gestió i aplicació del disseny.

Ú.D.La estética de Anglada Camarasa;Zaragoza

Tipo Entrada

Precio:

• Entrada Ordinaria al Museo: 3.50 Euros
• Resto de Tarifas

Masters, Postgraus i Tallers al ESDI;Sabadell

ESDi ja ha obert el periode de inscripcions. El centre compta amb una variada oferta de màsters i postgraus amb titulació de la Universitat Ramon Llull.

Els programes estan adreçats a graduats universitaris, així com a professionals amb experiència o formació en les diverses àrees que abracen, i que estiguin interessats en adquirir una formació sòlida i estrictament relacionada amb el mercat.

L’oferta de masters de l’ESDi es concreta en:

Màster en Assesoria d’Estilisme, Imatge i Comunicació

Màster en Gestió de la Indústria de la Moda i el Disseny

Màster Oficial en Comissariat d’Art en Nous Mitjans

Màster Internacional en Sistemes Interactius
L’oferta de postgraus d’EATM/ESDi es concreta en:

Postgrau d’Especialització en Tendències i Estilisme

Postgrau d’Especialització en Equipació esportiva per a l’alta competició del motor

Amb l’objectiu de dotar l’alumne d’una formació complementària a la que està rebent en les matèries contemplades en el pla d’estudis, l’ESDi organitza seminaris oberts que versen sobre temes transversals al disseny, però que estan vinculats amb la societat contemporània o amb la cultura.

Per altra banda, l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda de l’ESDi organitza a la seva seu de Barcelona, els següents cursos:

Cool Hunter en tendències de moda

Wedding planner

Gran Éxito de Invizimals

Con un total de 70.000 unidades vendidas en nuestro país, más de 8 millones de Invizimals™ pueden ser capturados por los afortunados que han llegado a tiempo de hacerse con este título de Sony Computer Entertainment Europe (SCEE) para PSP™ (PlayStation®Portable), que actualmente se encuentra agotado en todos los comercios de España.

Estas cifras de ventas, imparables desde que Invizimals™ salió a la venta el pasado 12 de noviembre, demuestran que no es necesario estar en Londres, París o L.A. pues potentes equipos como el de este estudio catalán también pueden despuntar en el desarrollo de videojuegos, como es el caso de Novarama y su apuesta por la sorprendente tecnología de la realidad aumentada que se aplica en Invizimals™.

Invizimals™ se está comercializando en un pack que incluye el juego, la trampa para cazar a las criaturas y la cámara Go!Cam por un precio estimado de 49,99 €.

Puedes encontrar información sobre Invizimals™ y sus creadores en:
www.novarama.com

También puedes saber más acerca de Invizimals visitando:
www.playstation.es

Nueva Edición del ‘Novembre Vaca’; Barcelona

Serà entre el 5 i el 28 de novembre a diferents espais de Barcelona com, la llibreria Pròleg, l’Espai Bonnemaison, la Sgae, l’Obrador de la sala Beckett i Fabra i Coats.

Es tracta del festival que anualment organitza el col·lectiu de creadores escèniques, PROJECTE VACA. Un punt de referència per fer una trobada entre les “Vaques” i el públic. Una mostra de diverses activitats, productes de la creació multidisciplinar i el mestissatge artístic. Enguany NOVEMBRE VACA és especial perquè l’associació col·laborarà amb la Fundació de la Marató de TV3 i lliurarà el 25 % de la recaptació de la taquilla d’enguany, que es destinarà a la recerca biomédica de malaties minoritàries. AFACPA (Associació de Familiars i Afectats de Chiari i Patologies Asociades – www.afacpa.org)

NOVEMBRE VACA és una mirada diferent sobre la creació artística nascuda des de la llibertat total i a la recerca de plantejar qüestions o senzillament aconseguir uns moments de joia per als espectadors. Aquesta ja és la novena edició i es pot considerar un certamen gairebé consolidat, però amb voluntat de seguir creixent i tornar-se un punt de referència a l’espai cultural i de les arts escèniques de la ciutat.

El Projecte Vaca és una Associació de Creadores Escèniques. L’associació es va constituir al 1998 amb la voluntat d’aglutinar totes aquelles dones que intervenen de forma creativa en les arts escèniques i així portar a terme una tasca d’investigació i d’experimentació en l’àmbit de la creació.

Totes les sòcies de Projecte Vaca són professionals en actiu en el panorama teatral català. www.projectevaca.com

Ultimos días proyectos para la ‘Sala d’Art Jove’

La Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya presenta la convocatòria de projectes d’arts visuals per desenvolupar en el marc de la Sala d’Art Jove al llarg de l’any 2010. L’objectiu de la convocatòria és facilitar el desenvolupament de projectes d’arts visuals, els quals poden implicar aspectes relacionats tant amb la creació com amb la investigació, l’edició i l’educació.

Així mateix, la Sala d’Art Jove estableix una col·laboració contínua amb Can Xalant Centre d’Art i Pensament Contemporani de Mataró i Hangar Centre de Producció d’Arts Visuals amb l’objectiu de disposar de més suport i recursos per a la producció dels diferents projectes que se seleccionin amb aquesta convocatòria.

Participants

Poden participar a la convocatòria Sala d’Art Jove 2010 les persones interessades a desenvolupar projectes d’arts visuals, a títol individual o bé agrupades en col•lectius, nascudes i/o residents a Catalunya i fins a una edat de trenta anys (persones nascudes l’any 1979 com a màxim). En el cas dels col•lectius, es requerirà que la meitat dels membres compleixin els requeriments de residència, i que la meitat més un dels membres compleixin els requeriments d’edat.

En el cas de persones que hagin estat seleccionades en les dues edicions anteriors de la convocatòria de la Sala d’Art Jove (anys 2007 i 2008), la seva participació s’acceptarà si es dóna en el marc d’una modalitat de projecte diferent o bé com a membres d’un col•lectiu més ampli.

Modalitats

Requeriments generals

Es poden presentar projectes d’arts visuals que impliquin aspectes relacionats amb la creació, la investigació, l’edició i l’educació, així com projectes híbrids que requereixin relacionar diferents d’aquests aspectes.

Les modalitats que es descriuen tot seguit són compatibles entre si, i es pot considerar la suma de les quantitats econòmiques que es detallen en els diferents apartats per dur a terme una sola proposta.

En el cas de les propostes que optin simultàniament a diferents modalitats de projecte, en la documentació s’haurà de descriure quines actuacions específiques es preveu desenvolupar en el marc de cadascuna (vegeu el document Formulari de modalitats, que es descriu a l’apartat Documentació a presentar). El jurat podrà considerar donar suport al desenvolupament de totes o algunes de les facetes que prevegi la proposta.

Totes les propostes seleccionades rebran suport per a la producció de Can Xalant Centre d’Art i Pensament Contemporani de Mataró i Hangar Centre de Producció d’Arts Visuals. Els responsables dels centres valoraran l’adequació del seu suport a les propostes una vegada el jurat de la convocatòria les hagi seleccionades.

La Sala d’Art Jove podrà considerar l’aportació de recursos tecnològics i materials no previstos en aquesta convocatòria en funció de les necessitats de cada cas. En tots els casos es requerirà que les propostes prevegin presentar-se a la Sala d’Art Jove, en el marc d’una de les exposicions col•lectives amb què s’articularà la seva programació l’any 2009 o bé per mitjà d’una activitat.

* 1. Projectes de creació
Projectes de creació de temàtica i format lliure per ser exposats a la Sala d’Art Jove. També hi ha la possibilitat que contemplin el desenvolupament d’aspectes relacionats amb qualsevol de les altres modalitats d’aquesta convocatòria (investigació, edició, educació).
Se seleccionaran un mínim de nou i un màxim de dotze propostes.
Dotació econòmica: 750 euros per proposta.

* 2. Projectes d’investigació
Projectes d’investigació a l’entorn de les arts visuals i la creació emergent que impliquin dur a terme recerca i la formulació de tesis, i que prevegin la possibilitat de presentar-se en diversos formats. També es pot tractar de projectes que, optant a qualsevol de les altres modalitats d’aquesta convocatòria, també requereixin suport per al desenvolupament d’aspectes relacionats amb la investigació.
Se seleccionarà un màxim d’una proposta.
Dotació econòmica: 750 euros per proposta.

* 3. Projectes d’edició
Projectes d’edició de publicacions a l’entorn de les arts visuals i la creació emergent. Es pot tractar de llibres d’artista, catàlegs, assaigs, entre d’altres formats de material imprès. També es pot tractar de projectes que, optant a qualsevol de les altres modalitats d’aquesta convocatòria, també requereixin suport per al desenvolupament d’aspectes relacionats amb la realització d’edicions i material imprès.
Se seleccionarà un màxim d’una proposta.
Dotació econòmica: 1.500 euros per proposta.

* 4. Projectes d’educació
Projectes educatius a l’entorn de les arts visuals i la creació emergent que permetin articular escenaris per al debat i la reflexió, amb la possibilitat d’implicar-hi diferents públics, organitzacions o sectors socials, així com els mateixos artistes i agents que formaran part de la programació 2009 de la Sala d’Art Jove. També es pot tractar de projectes que, optant a qualsevol de les altres modalitats d’aquesta convocatòria, també requereixin suport per al desenvolupament d’accions educatives.

Se seleccionaran un màxim de dues propostes.
Dotació econòmica: 1.000 euros per proposta.

Equips de treball

Tots els projectes seleccionats amb la convocatòria Sala d’Art Jove 2010 es desenvoluparan per mitjà de l’articulació de diferents equips de treball, amb els quals es realitzarà un procés d’assessorament, de formació i de col•laboració continuada amb tots els productors que participen en la programació. Per mitjà d’aquest procés es pensaran els formats expositius i les dinàmiques per presentar públicament els diferents projectes i es comptarà amb la implicació de diferents professionals del sector de la creació contemporània per al seu desenvolupament.

En el cas dels projectes de creació, també disposaran de l’assessorament, en concepte de planificació i producció tècnica, de Can Xalant Centre d’Art i Pensament Contemporani de Mataró i Hangar Centre de Producció d’Arts Visuals.

Les dinàmiques que s’impulsaran en el marc de cada un d’aquests equips seran negociades entre els mateixos participants, els professionals implicats i l’equip gestor de la Sala d’Art Jove. La participació en aquesta convocatòria implica la predisposició dels productors seleccionats a formar part dels equips de treball.

Documentació a presentar

S’hauran de presentar dues còpies de la documentació: una còpia en format paper (mida A4) i una en format digital (un CD amb arxius en format Adobe PDF compatibles amb PC).

Els dossiers hauran d’incloure la documentació següent:

a) Sol·licitud d’inscripció a la convocatòria Sala d’Art Jove 2010
b) Proposta del projecte, amb l’argumentació general, la planificació de la producció i la justificació de les modalitats que se sol·liciten per dur a terme el projecte, el detall de les característiques tècniques i el pressupost aproximat.
c) Formulari de modalitats, amb la descripció sintètica de les actuacions que es preveuen desenvolupar en el marc de cada una de les modalitats a què s’opti
d) Currículum.
e) Documentació gràfica i textual de projectes recents. Només s’acceptaran presentacions en format de vídeo i digitals en els casos en què es treballi directament amb aquests mitjans, i s’hauran de presentar en un CD o DVD.
f) Fotocòpia del DNI, NIE o passaport. En el cas de col·lectius s’haurà de lliurar la documentació corresponent a cada un dels membres.

Termini

El termini per a la presentació de projectes és el divendres 30 d’octubre de 2009 a les 18 h. La documentació s’haurà de fer arribar al Registre de la Secretaria de Joventut o bé a un dels registres de les coordinacions territorials.

Les sol·licituds i la resta de la documentació també es poden presentar per correu administratiu des de qualsevol oficina de correus.

En tots els casos, les propostes, els dossiers i els CD s’inclouran dintre d’un sobre, a la part frontal del qual s’ha d’indicar “Convocatòria SALA D’ART JOVE 2010”.

Més informació

Sala d’Art Jove. Secretaria de Joventut
Carrer Calàbria, 147
08015 Barcelona
Tel. 93 483 83 61
correu electrònic: artjove.dasc@gencat.cat

Almacenar On-Line

Desde esta página de la Wikipedia puedes acceder a una excelente comparativa de los diversos serviciós de back-up o almacenamiento on-line gratuitos que hay actualmente en Internet.

Atención, la página en castellano presenta una lista mucho más corta por lo que es recomendable ir a la página en inglés tal y como sale en el enlace. Hay también una excelente versión en catalán. No es tan detallada como la inglesa por lo que se refiere a las explicaciones pero es incluso más extensa que la inglesa, a nivel de detallado de servicios disponibles.

Puedes acceder desde aquí

Del núvol estant

El conocido y veterano portal informativo online vilaweb.cat está publicando durante el mes de agosto una serie de pequeños artículos, prácticamente píldoras informativas sobre diferentes recursos que se encuentran en Internet.

Cada día hablan temáticamente sobre un tipo de recursos que se encuentran en Internet y que son accesibles en general de manera gratuita. Los artículos no están indexados ni es posible tener un listado por lo que es necesario ir de día en día viendo si lo que han publicado es interesante o no.

El creador de vilaweb es Valenciano y por lo tanto, todos los artículos están en valenciano/catalán pero al ser muy cortos, centrados en un tema y al ser un artículo introductorio básico a ese campo, son bastante fáciles de seguir.

Os adjuntamos una copia de tres de los más de veinte artículos aparecidos estos días. Es una copia literal y no se incluyen los hipervínculos, solo ponemos el enlace al artículo y desde el artículo podrás acceder a los diferentes enlaces.

Del núvol estant: paquets ofimàtics

En matèria d’eines ofimàtiques, el pioner al núvol va tornar a ser Google, gràcies a Docs. Dins seu hi ha fins a quatre aplicacions per a crear textos (tipus Word), presentacions (l’equivalent al PowerPoint), fulls de càlcul (tipus Excel) i formularis web. El programa permet compartir en línia amb altres usuaris tots els fitxers generats, i fins i tot dóna opció de treballar-hi sense connexió. Però fora de Google també hi ha alternatives interessants.

Adobe, per exemple, ja fa un any que ha transferit alguns programes de l’ordinador a internet. Així, a Acrobat.com hi ha Buzzword, un processatext en línia; ConnectNow, una aplicació per compartir l’escriptori de l’ordinador amb tres internautes més; Create PDF, capaç de convertir fitxers en format pdf; Share, per compartir pdf, i MyFiles, un disc dur virtual amb 5 GB de capacitat. I Microsoft, en un pas endavant respecte al passat, ha anunciat fa ben poc que amb l’Office 2010 hi haurà versions de Word, PowerPoint, Excel i OneNote virtuals i previsiblement gratuïtes, a través de Windows Live.

Una de les millors ‘suites’ ofimàtiques en línia, amb tot, és la veterana Zoho.com, que des de 2005 ofereix gratuïtament als internautes fins a una vintena d’aplicacions. I encara cal esmentar un parell de noms més: iCloud.com i Peepel.com.

Del núvol estant: editors de vídeos

Ja fa alguns anys que els fitxers audiovisuals, i en especial el vídeo, s’han convertit en un dels continguts més reclamats a internet. En aquest auge, hi ajuda la millora de la connectivitat, la proliferació de les càmeres i, és clar, la proliferació de servidors gratuïts de vídeos. YouTube, Vimeo i Blip.tv en són els principals, amb centenars de milers cadascun. Aquests portals permeten carregar i compartir els vídeos, però no donen gaires opcions per a editar-los.

Per això hi ha programes instal·lables i de pagament molt estesos com el Windows Movie Maker de Microsoft i l’iMovie d’Apple, però si no necessiteu tantes funcions i voleu treballar directament a la xarxa, també hi ha alternatives. La de referència és el paquet Premiere Express d’Adobe, que es pot utilitzar gratuïtament a través del servidor Photobucket.com. També cal esmentar el veterà servidor suec JayCut i Jumpcut.com, una magnífica eina per editar sense complicacions en línia que l’octubre de 2006 va entrar a l’òrbita de Yahoo! i de la qual ara fa pocs dies es va anunciar el tancament definitiu.

Del núvol estant: sistemes operatius

La màxima expressió de la informàtica al núvol poden ser perfectament els sistemes operatius virtuals, que en anglès ja es comencen a conèixer amb el concepte de webtops (fusió de web i ‘desktop’, escriptori). En aquest segment, es destaca un nom ben català, EyeOS, desenvolupat en codi lliure per tres estudiants d’Olesa de Montserrat. Aquest ‘sistema operatiu del cloud computing’ és gratuït i multilingüe, i permet d’accedir a programes i documents des de qualsevol ordinador.

El mateix objectiu, més o menys, és el que perseguirà l’any vinent el Chrome OS, el sistema operatiu virtual anunciat recentment per Google, amb què buscarà entrar definitivament als netbooks i ordinadors ‘de la gent que es passa moltes hores connectada a internet’.

Algunes altres alternatives ben vàlides són Cloudo, ‘l’ordinador gratuït que s’allotja a internet’, i G.ho.st, o Global Hosted Operating System.

Descargar Firefox 3.5

La última versión del navegador Firefox ja se puede descargar y además en la mayoría de idiomas peninsulares castellano, valenciano/catalan y euskera.

La nueva versión es más estable e incluye un modo de navegación privada para evitar dejar rastro del historial de navegación en el propio ordenador además es capaz de ‘leer’ html 5, de cargar las páginas más rápidamente gracias al motor TraceMonkey de integrar la visión de ´video y audio en el propio navegador sin necesidad de cargar plug-ins y la posibilidad de activar la geolocalización.

En este enlace encontrarás un excelente detallado en castellano de sus nuevas caracteristicas.

Reader en Catalán y Euskera

Adobe Reader 9.1 en Catalán y Euskera ya están on-line en la página de descargas de Adobe al mismo nivel que otros idiomas.

Tanto en la página internacional http://get.adobe.com/reader/otherversions/ cómo en la página de Española http://get.adobe.com/es/reader/otherversions/

…Y como siempre gratuito. Que lo disfrutéis.

fuente uklanor.wordpress.com

Bandera para la Tierra

El equipo de adbuster organizaron hace unos meses un concurso llamado ‘The One Flag‘, para elegir una bandera para la Tierra. Tras la selección de las mejores banderas recibidas, se ha abierto al público un periodo de votaciones para elegir la mejor bandera para el planeta Tierra y, entre las seleccionadas, hay la bandera que ha presentado un excelente diseñador catalán que trabaja en Berlín; Marc Arroyo

El periodo de votaciones finaliza el 17 de marzo, así que todavía estás a tiempo de pasarte por la web del concurso ‘The One Flag“  y votar la bandera que te gustaría que representase al planeta Tierra, según los conceptos que Adbuster quiere que la bandera transmita.

bilingüismo progresivo

En esta vida de periodista he visto escritas muchas barbaridades y he cometido otras tantas, pero hasta ahora no había visto un texto impreso, que empezase en un idioma y terminase en otro. Esto ya supera los folletos de instrucciones del bazar chino que tenemos cerca del estudio y tiene más delito, porque los que traducen del chino al español no hablan español, pero los que trabajan en estas tres empresas si.

El letrero lleva ya unas semanas en una portería de ‘Girona’ y a nadie parece molestar o extrañar.

¿Tan mal hacemos nuestro trabajo los medios de comunicación que las personas encuentran textos como este absolutamente normales?

O quizás esto es el futuro. Un Blade Runner nacional donde los policias buscarán replicantes por toda la península, hablando una mezcla de castellano, catalán, bable y euskera con accento gallego.

Pois nada, egun on i salut con accento gallego