Exposició Il·lustrador Eugeni Sierra;BCN

Les passes d’un il·lustrador internacional a l’Institut bòtanic de Barcelona.

L’objectiu de l’exposició és apropar i divulgar la persona, la professió i l’obra d’Eugeni Sierra (1919-1999), científic i il·lustrador català que va fer de l’art i la botànica una manera de viure. La mostra és un apassionant recorregut biogràfic i pictòric que s’inicia a la Barcelona dels anys 30 i ens portarà a Guinea Equatorial, a una llarga estada a Xile o als Estats Units per retornar, finalment, a la seva ciutat als anys setanta i al jardí botànic on havia iniciat les passes professionals.
Aquesta exposició és una oportunitat única per veure reunides una selecció de més de 60 originals de diversos fons com el de l’ Institut Botànic de Barcelona, del Real Jardín Botánico de Madrid o el dels seus nets Adela i Eugeni Gonzalez Sierra. A més, algunes de les il·lustracions que es mostren són inèdites, com gran part de les que es conserven al fons de l’ Institut Botànic de Barcelona.

L’exposició es completa amb un audiovisual on el seu fill, en Emili Sierra i Asamara i set científics que van col·laborar amb ell ens expliquen com era i com treballava aquest il·lustrador botànic de prestigi internacional.

A partir del 10 de febrer

Institut Botànic de Barcelona- Jardí Botànic de Barcelona
C/Doctor Font i Quer, 2 ( Parc de Montjuïc, darrere l’Estadi Olímpic Lluis Companys)

Ilustraciones perteniecientes a http://www.chlorischile.cl/sierra/ilustraciones.htm

Congrés Internacional de Disseny i Innovació

L’Escola Superior de Disseny ESDi organitza el 1r Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya que, amb motiu de la celebració dels seus vint anys d’existència, tindrà lloc els dies 18 i 19 de març de 2010 a la Fira de Sabadell.

Sota el lema “El Disseny: motor de la innovació i el progrés social” es pretén promoure la reflexió, el debat i l’intercanvi d’experiències sobre la necessitat d’augmentar la integració del disseny en l’entramat empresarial per a, d’aquesta manera, poder innovar i millorar la competitivitat en els mercats internacionals.

Avui dia el client exigeix un major nombre de prestacions en els productes i serveis que consumeix -durabilitat, seguretat, sostenibilitat mediambiental i accessibilitat per a persones discapacitades entre altres factors-, per aquest motiu l’arma d’una empresa per a ser més competitiva en un mercat cada vegada més exigent és la innovació.

La innovació empresarial ha de basar-se en l’aplicació dels avanços científics, tecnològics i socials mitjançant el disseny, ja que el disseny en si no només tracta els aspectes estètics, també és capaç d’ajudar a l’empresa a assolir objectius estratègics en el desenvolupament de productes i serveis nous o millorats, aportant avantatges en termes de productivitat i diferenciació.

És per aquest motiu que el disseny és el mitjà fonamental per al desenvolupament de la innovació ja que permet arribar a l’equilibri necessari entre els beneficis empresarials i els beneficis socials, assolint en definitiva que l’empresa ocupi un lloc en el mercat, en la ment i el cor dels consumidors.

Conseqüentment el 1er Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya es convertirà en el context adequat on promoure la reflexió i debatre tendències sobre el present i el futur del disseny i la innovació empresarial, així com la seva influència en la reactivació de l’economia.

ESDi (Campus): Marquès de Comillas, 81-83 08202 Sabadell. Tel. (+34) 93 727 48 19 – Fax. (+34) 93 727 42 49
ESDi Barcelona: Passeig de Gràcia, 114 pral. 08008 Barcelona. Tel. (+34) 93 416 00 00 – Fax. (+34) 93 237 74 74

Concurs de la Carpeta de la URL

Es convoca la 7a edició del Concurs de la Carpeta de la URL. Del 15/01/2010 al 31/03/2010

La proposta guanyadora serà premiada amb 2.000 ·, un diploma acreditatiu i la reproducció del disseny en la carpeta del curs 2010-2011 que la URL distribuirà entre tots els seus estudiants, on constarà el nom i cognoms de l’autor/s.

Qui pot participar?

Qualsevol estudiant que estigui matriculat en la Universitat Ramon Llull en el curs 2009-2010.

Com presentar la teva proposta?

Cada proposta es pot presentar de forma individual o en equip (màxim dos autors) i cada persona o equip pot presentar un màxim de dos propostes.
La proposta, que ha de ser original i inèdita, s’ha de presentar en fitxer informàtic (suport CD) amb la mida real de la carpeta (57×38.40cm), en format TIFF i resolució de 300 ppp. Haurà d’anar acompanyada d’una prova impressa (en la mida real de la carpeta) sobre suport rígid (tipus cartró ploma) amb el títol de la proposta escrit en el dors.
La proposta ha d’incorporar el logotip de la URL, el llistat d’institucions federades de la Universitat i l’adreça web www.url.edu.
Per lliurar la teva proposta, tots els elements hauran de portar en un lloc ben visible el títol de la proposta i hauran d’anar acompanyats d’un sobre amb la sol·licitud de participació* amb les dades de l’autor/s.
*Tots aquests elements els trobareu disponibles a www.url.edu/concurscarpeta.

On i quan presentar la teva proposta?

Als Serveis Centrals de la URL (c. Claravall, 1-3. Barcelona) de l’1 al 31 de març de 2009 en horari de 9h a 18.30h.

Quin és el premi?

La proposta guanyadora serà premiada amb 2.000·, un diploma acreditatiu i la reproducció del disseny en la carpeta del curs 2010-2011 que la URL distribuirà entre tots els seus estudiants, on constarà el nom i cognoms de l’autor/s.
El jurat Estarà constituït per la rectora de la URL, membres de la
Comissió de Comunicació i Imatge de la URL, professionals de reconegut prestigi de l’àmbit del disseny i un representant del Consell d’Estudiants de la URL.
Es reunirà a finals d’abril i la seva decisió serà inapel·lable, podent quedar desert el concurs.

Quan se sabrà la resolució?

La proposta guanyadora es farà pública el 30 d’abril de 2010, a través del web www.url.edu/concurscarpeta. Es contactarà personalment amb el guanyador.

Què has de saber?

Els drets de propietat del disseny i les imatges utilitzades en la proposta han de ser propietat de l’autor/s. En cas que s’utilitzi una imatge propietat d’un tercer, caldrà acreditar que s’han tramitat “i en aquest cas liquidat” els drets d’ús i de reproducció derivats dels drets d’autor que corresponguin, exonerant la URL de tota responsabilitat.
La URL tindrà el dret en exclusiva de la utilització del disseny guanyador per ser reproduït en la carpeta de la Universitat del curs 2010-2011 així com en altres suports que consideri oportuns i farà constar en aquest/s suport/s el nom i cognoms de l’autor/s.
La inscripció en el concurs suposa la total acceptació d’aquestes bases.

Qualsevol dubte sobre la seva interpretació serà resolt pel Jurat del concurs.
No s’acceptarà cap proposta que no acompleixi tots els requisits especificats. No es retornarà cap original.

Art i Patrimoni en vídeo

El departament de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, des de la seva web ofereix una serie de vídeos molt interesants sobre diversos aspectes del art i el patrimoni relacionats amb Catalunya.

Masters, Postgraus i Tallers al ESDI;Sabadell

ESDi ja ha obert el periode de inscripcions. El centre compta amb una variada oferta de màsters i postgraus amb titulació de la Universitat Ramon Llull.

Els programes estan adreçats a graduats universitaris, així com a professionals amb experiència o formació en les diverses àrees que abracen, i que estiguin interessats en adquirir una formació sòlida i estrictament relacionada amb el mercat.

L’oferta de masters de l’ESDi es concreta en:

Màster en Assesoria d’Estilisme, Imatge i Comunicació

Màster en Gestió de la Indústria de la Moda i el Disseny

Màster Oficial en Comissariat d’Art en Nous Mitjans

Màster Internacional en Sistemes Interactius
L’oferta de postgraus d’EATM/ESDi es concreta en:

Postgrau d’Especialització en Tendències i Estilisme

Postgrau d’Especialització en Equipació esportiva per a l’alta competició del motor

Amb l’objectiu de dotar l’alumne d’una formació complementària a la que està rebent en les matèries contemplades en el pla d’estudis, l’ESDi organitza seminaris oberts que versen sobre temes transversals al disseny, però que estan vinculats amb la societat contemporània o amb la cultura.

Per altra banda, l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda de l’ESDi organitza a la seva seu de Barcelona, els següents cursos:

Cool Hunter en tendències de moda

Wedding planner

Màsters i postgraus en disseny i Moda al ESDI

Des de l’Institut Universitari EATM de l’Escola Superior de Disseny ESDi volem informar-vos de l’oferta formativa de màsters i postgraus que s’impartiran durant el curs 2009- 2010.

Una amplia gamma formativa amb titulació de la Universitat Ramon Llull en els diferents àmbits del disseny i de l’art. Aquests màsters i post graus, que esperem que siguin del seu, estan especialment dirigits a graduats universitaris, així com a professionals amb experiència en els sectors del disseny, la comunicació, l’art, la moda, l’estilisme i altres disciplines afins.

És tracta d’un conjunt d’estudis encaminats a actualitzar la formació i pensats per a tots aquells professionals que estan interessats en adquirir major projecció dins del seu àmbit professional o bé desitgen centrar la seva carrera professional en una especialització concreta.

IuEATM d’ESDi inicia la primera convocatòria del curs 2009-2010 amb el Màster en Assessoria d’Estilisme, Imatge i Comunicació, Màster en Gestió de la Indústria de la moda i el disseny i el Màster Oficial en Comissariat d’Art en nous mitjans.

El Màster en Assessoria d’Estilisme, Imatge i Comunicació té com objectiu principal proporcionar els coneixements tant pràctics com teòrics necessaris per dominar les tècniques i els codis que potencien la imatge. La imatge, tant personal com institucional és una poderosa eina, fonamental en el desenvolupament i posicionament empresarial. Cada vegada resulta més necessària la figura tant de l’Assessor d’Imatge com la de l’estilista per assolir una gestió òptima de la imatge.

El Màster en Gestió de la Indústria de la moda i el disseny, és un programa especialitzat en el sector de la moda i del disseny que s’imparteix amb la col•laboració de l’empresa Mango. És una aposta única per una formació integral en la gestió de la indústria de la moda i el disseny amb un enfocament pràctic i de màxima proximitat a la realitat empresarial.

El Màster Oficial en Comissariat d’Art en Nous Mitjans és el primer programa de caràcter oficial que s’imparteix a Espanya amb un pla d’estudis únic. Aquest màster atén a les necessitats d’actualització dels coneixements i de formació específica dels agents involucrats en el comissariat d’exposicions, la teoria de l’art, la crítica o la gestió cultural.

Aquests diversos màsters compten amb el suport d’empreses de referència del sectors afins als estudis impartits, i amb un excel•lent equip de professors universitaris i de professionals d’empreses líders. Aquesta nova convocatòria dels màsters, IuEATM de l’ESDi, pretén, un cop més, donar resposta a les necessitats de la societat i de la indústria, oferint diferents especialitzacions que s’ajustin a les demandes de professionals del sector del disseny, de l’art i de la moda.

Preguem vulgui divulgar la informació entre les persones de la seva organització que consideri puguin estar interessades, tot indicant que pot accedir a la informació ampliada de l’oferta formativa de l’Institut Universitari EATM de l’Escola Superior de Disseny ESDi en el següent enllaç: Masters ESDi.

Per a conèixer en més en detall els mencionats màsters, també, podeu adreçar-vos per e-mail a master@esdi.es, per telefon preguntan per Anna Mira (Admissions de masters) o concertar una entrevista personal a les instal•lacions d’IuEATM (Passeig de Gràcia,114 Pral. Barcelona).

Escola Superior de Disseny ESDi
Passeig de Gràcia 114, pral.-08008 Barcelona
Tel. (+34)93 416 00 00
www.esdi.es / www.eatm.com
master@esdi.es

Presentació del llibre Amand Domènch i Casanova.

El proper 16 de desembre  a les 18 hores tindrà lloc l’acte de presentació del llibre Amand Domènch i Casanova. 60 anys d’historia del disseny  gràfic català, a la sala Calidoscopi del Centre Civic del Convent de Sant Agustí situat a la Plaça de l’Academia s/n (o també per c/ Comerç 36).

Als assistents se’ls hi regalarà un exemplar del llibre.

No es un acte obert a tothom sino que és necessària la invitació i confirmació de l’assistencia per part del departament de comunicació del Col.legi de Disseny Gràfic comunicacio@dissenygrafic.org.

Conferència Sr.André Ricard 17-XI-2009;ESDI

En aquesta ocasió, dins del cicle de conferències del 20è aniversari de l’ESDi, tenim el privilegi de comptar amb una de les figures més destacades del món del disseny com a conferenciant: l’André Ricard, 11 vegades premi Delta de disseny (el reconeixement més alt del propi món professional) i premi Nacional de Disseny del Ministeri d’Indústria (màxim guardó en disseny a l’Estat espanyol), entre molts altres mèrits. És un dels pioners del disseny a Catalunya i ha contribuit, amb l’excel•lència dels seus projectes i amb la seva participació activa en les organitzacions del disseny, al posicionament de Barcelona com una de les capitals mundials de la creativitat i el disseny. Del seu perfil personal i professional, podem destacar les seves aportacions teòriques en l’anàlisi de les arrels antropològuiques del disseny.

La conferència, sota el títol Conversant amb els estudiants de disseny, serà una oportunitat per conèixer la relació entre le món professional i el món acadèmic. L’acte s’esdevindrà a la seu de l’ESDi a Sabadell (Marquès de Comillas, 81-83), el 17 de novembre (dimarts), de 12:00 a 13:00.

Volem destacar, així mateix, que l’André Ricard és el president del comité de programa del 1er Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya, organitzat per l’ESDi, que tindrà lloc a Sabadell el 18 i 19 de març del 2010.

Si teniu ocasió d’assitir-hi, us agrairíem que ho confirméssiu a la Sra. Glòria Gumí (practiques@esdi.es)

ESDi-Fundació FUNDIT
Tel. (+34) 93 727 48 19
Fax. (+34) 93 726 33 69
http://www.esdi.es

Simposi crítica d’art en un món global; BCN

Aquest simposi pren com a títol el del text de Tierry de Duve “The Glocal and the Singuniversal. Reflections on Art and Culture in the Global World”. Duve utilitza la proliferació de biennals en el món com un exemple d’experiment cultural de l’economia glocal, i es pregunta si és una demostració democràtica de poder cultural entre regions emergents del món o un reconeixement pessimista d’una nova forma d’hegemonia cultural i recolonització per part d’Occident. D’altra banda, les biennals situen sota el mateix paraigua de l’art les obres d’art i els béns culturals, convertint-nos a tots en antropòlegs amateurs.
Duve contraposa el Glocalisme com a forma de resistència a la cultura hegemònica global, que és exportada i controlada per centres hegemònics, al Singuniversalisme que, des del punt de vista del judici estètic, demana una millora de la qualitat en l’art, ofereix un pas del singular al universal i traça un pont entre el que és empíric i el que és transcendental. Sense l’impuls Singuniversal, el Glocal resta faltat de propostes.

PROGRAMA

DIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DE 2009

16:00-16:30 h.
Presentació i obertura del simposi.
A càrrec de les curadores del projecte.
Anna Maria Guasch, Menene Gras i Pilar Parcerisas.

16:30-18:00 h.
David Cunningham
Art global / Modernitats globals.
Subdirector de l’Institute for Modern and Contemporary Culture i professor d’estudis crítics i culturals a la University of Westminster de Londres, membre del col•lectiu editorial de Radical Philosophy, que el 2007 participà al Magazines Project de la documenta 12. Ha publicat Photography and Literature in the Twentieth Century (2005), a més de nombrosos textos sobre art contemporani i modern, estética i teories urbanes, publicats a revistes com Journal of Visual Culture, New Formations, Architectural Design, SubStance, and CITY. Actualment prepara el llibre Reflexes of the Future: Essays on the Avant-Garde.

18:00-18:30 h.
Pausa.

18:30-20:00 h.
Josep Maria Martin
Posicionament i estratègies artístiques a l’esfera quotidiana: en/amb els sistemes de les persones.
Professor responsable del Pole Arts Action, HEAD (Haute École d’Art et de Design, Geneva University of Art and Design), Suïssa, i Responsable Pedagògic en l’École Supérieure donis Beaux-Arts de Perpiñán, França. Els seus projectes pretenen crear, des de l’art, noves estratègies d’intervenció en certes estructures consolidades en la societat, però no per això mancats de fissures. Amb una voluntat subjectiva i reflexiva, qüestiona i critica la realitat sobre la qual decideix treballar. Les seves peces posen èmfasi en la idea de procés, investigació, participació, implicació i negociació, fent que els agents identificats per a cada projecte es converteixin en verdaders generadors d’un projecte comú. Entre d’altres, ha realitzat els següents projectes: el Milutown Bus Stop i Museu de les Constel•lacions Familiars (Echigo Tsumari Art Trienal, Nigata, el Japó); Racó de Sons|Somnis, una ludoteca per als nens treballadors del Mercat Central d’Abundàncies|Avituallaments (Laboratori d’Art Albereda, Mèxic); Prototip per a la Bona Migració, Centre de Formació i Informació sobre la frontera (InSide_05 ,Tijuana, Mèxic i San Diego, USA); La casa de la Negociació (Fri Art, Fribourg, Suïssa). Prototip d’espai per gestionar les emocions en l’Hospital (EAC, Hospital Provincial de Castelló, Special Project, Arco’08).

20:00-21:30 h.
Marti Peran
Una Querelle entre visibilitat global i producció in situ?
Martí Peran és professor titular de Teoria de l’art de la Universitat de Barcelona, crític i comissari d’exposicions. Ha col•laborat en nombrosos llibres d’art contemporani i catàlegs. És membre de l’equip editorial de Roulotte i col•laborador habitual a prensa escrita i revistes d’art (Exit Express, Artforum Internacional). Entre les exposicions que ha comissariat els darrers anys: Stand by. Listos para actuar (Laboratorio Alameda, Mexico City, 2003); Corner (Cajamadrid,Barcelona, 2004-2005); Mira cómo se mueven. 4 ideas sobre mobilidad (Fundación Telefónica, Madrid, 2005); Glaskultur. ¿Qué paso con la transparencia? (Koldo Mitxelena, San Sebastián, 2006), Post-it city. Ciutats Ocasionals (CCCB, Barcelona, 2008; MAC,Santiago de Chile; Centro Cultural Sao Paulo) y After architecture. Tipologies del després (Arts Santa Mònica. Barcelona, 2009).

DISSABTE, 21 DE NOVEMBRE DE 2009

10:00-11:30 h.
What, How and for Whom/WHW.
Títol pendent de confirmació.
Equip curatorial de la 11 Biennal d’Istanbul. What, How & for Whom (WHW) és una organització sense ànim de lucre que treballa en l’àmbit de la cultura visual i alhora és un col•lectiu curatorial format l’any 1999 i amb seu a Zagreb, Croàcia, integrat per les curadores Ivet Ćurlin, Ana Dević, Nataša Ilić i Sabina Sabolović i el dissenyador i publicista Dejan Kršić. Des de maig de 2003 WHW dirigeix la programació de Gallery Nova, a Zagreb.

11:30-12:00 h.
Pausa.

12:00-13:30 h.
Angela Dimitrakaki
Art, exposicions i l’imperatiu global: Quina és la situació, quin és el repte?
Professora d’Art contemporani a la University of Edinburgh. Darrerament ha centrat la seva investigació en l’impacte de la globalització en la teoria i la pràctica artística contemporània. Ha publicat, entre d’altres “Five O’ Clock on the Sun: Three Questions on Feminism and the Moving Image from Non-Western Europe”, Third Text 19/3 (2005), “Materialist Feminism for the 21st Century: The Video Essays of Ursula Biemann”, Oxford Art Journal 30/2 (2007), “On the Identity of the Artist in the Networks of Global Capital”, Jonathan Harris, ed, Identity Theft: The Cultural Colonisation of Contemporary Art, University of Liverpool Press (2008) i “The Global Imperative: Method and Political Subjects in Art History Today” a Art and Criticism 3 (abril 2009), una publicació bilingüe que edita AICA Grècia. Actualment prepara “The Spectacle and Its Others: Labour, Conflict and Art in the Age of Empire”, Globalisation and Contemporary Art, Blackwell 2010 i “Gendering the Multitude”, Marsha Meskimmon and Dorothy Rowe, eds, Diasporic Futures, Manchester University Prepara la monografia Gender, Art/Work and the Global Imperative (Manchester University Press) i és coeditora de Politics in A Glass Case: Exhibiting Women’s and Feminist Art and Sexing the Border: Gender, Art and New Media in Central and Eastern Europe. És editora de contacte de la revista londinenca de caràcter interdisciplinari HM: Research in Critical Marxist Theory.

13:30-14:00 h.
Debat i preguntes.

14:00-16:00 h.
Pausa dinar.

16:00-17:30 h.
David Elliott
L’Art com a virus. La condició de l’art i la fi de l’universalisme.
Elliott fou Director del Moderna Museet d’Estocolm des de 1996 fins al 2001. De 1998 a 2004 va ser president del CIMAM, el Comitè Internacional de l’ICOM de Museus d’Art Modern i Contemporani. A la dècada dels anys 90 fou comissari de l’exposició Art and Power, on explorava la relació entre l’art i els règims totalitaris europeus de la primera meitat del segle XX, que viatjà per diversos museus arreu del món. Entre 2001 i 2006 fou director del Mori Art Museum de Tòquio. Fou director d’Istanbul Modern. Actualment és director artístic de la 17ena biennal de Sydney, THE BEAUTY OF DISTANCE: Songs of Survival in a Precarious Age, que tindrà lloc del 12 de maig a l’1 d’agost del 2010.

17:30-18:00 h.
Pausa.

18:00-19:30 h.
Huang Du
El lloc de l’art asiàtic al món global
Curador i crític d’art establert a Beijing. És editor d’Avant-garde Today. Del 1988 al 2001 fou editor de Meishu, Fine Arts. L’any 1997 va rebre el premi d’art del Museu Lebnach-Hous de Múnic. Entre els principals projectes que ha comissariat figuren el pavelló de la Xina de la 26ena Biennal de Sao Paulo, 2004; co-curador de la 7ena Biennal Internacional d’Antiguitats de Parma, 2004; assistent de comissariat del pavelló de la Xina a la 50ena Biennal de Venècia, 2003, curador col•laborador a la 2ona Biennal Internacional d’Art Medial de Seül, 2002; curador de Making China, Nova York, 2002, de Post Material: Interpretations of Everyday Life by Contemporary Chinese Artists, Beijing, 2000 i curador del pavelló xinès de la 1era Biennal Internacional de Melbourne, entre d’altres.

19:30-21:30 h.
Taula rodona: La resistència de les perifèries a l‘hegemonia mundial.
Valentín Roma, historiador de l’art i curador d’exposicions, Laurence Rassel, directora de projectes de la Fundació Tàpies, Claudia Gianneti, curadora d’exposicions, escriptora i teòrica, i Joana Hurtado, crítica d’art (ACCA).
Joana Hurtado Matheu :Historiadora de l’art, és crítica d’art i cinema. Escriu habitualment per al suplement Cultura/s de La Vanguardia, Cahiers du Cinéma – España i Time Out Barcelona. Ha escrit textos per a catàlegs i exposicions (Núria Canal, Sònia Gómez, fer i desfer), ha col•laborat en les revistes Parachute, Lápiz, Lateral i Zehar, i és coautora del Diccionario de Cine Español e Iberoamericano, promoguda per la SGAE. Com a comissària independent destaca el cicle Cinergies al CCCB (2008-2009) i l’exposició Efecte cinema a Can Felipa (2009). Des del 2008 coordina i edita el Diàleg que es realitza en el context de SCAN, manifestació fotogràfica. Titular d’un DEA en Recerques Cinematogràfiques i Audiovisuals per la Universitat París III – Sorbonne Nouvelle, ha treballat sobre diversos aspectes de la cultura visual, en especial sobre la relació entre art i cinema, tema sobre el que ha impartit classes, publicat articles i programat cicles de cinema. Membre de l’ACCA i del grup de recerca CRECI, ha participat en congressos, taules rodones i jurats.

Debat final amb els ponents del dia i preguntes.
Conclusió del simposi a càrrec de les curadores del projecte Anna Maria Guasch, Menene Gras i Pilar Parcerisas.

INCRIPCIONS

Públic en general:
Matrícula per a totes les sessions: 50 €
Sessions soltes: 18 € per sessió de matí o tarda.

Estudiants UB amb validació de crèdits:
Matrícula per a totes les sessions: 40 €, amb descompte 20% per a estudiants inclós.
Per obtenir els 2 crèdits de la UB s’han de complir les 3 sessions del simposi i realitzar un treball d’aprofitament obligatori.
En cap cas es donarà el certificat si no s’han complert aquestes condicions.
Es pot assistir i pagar sessions soltes, la qual cosa no donarà dret al certificat. Preu 15 € per sessió.

Estudiants procedents d’altres universitats (sense convalidació de crèdits):
Matrícula per a totes les sessions. Ingrés de: 40 € (amb descompte 20 % inclòs)
Es pot assistir i pagar sessions soltes. Preu: 15 € per sessió.

Professors, membres de l’ AAVC, ICOM i altres associacions artístiques:
Totes les sessions: 40 € (amb descompte 20 % inclòs)
Es pot assistir i pagar sessions soltes. Preu: 15 € per sessió.

Membres Associació Catalana de Crítics d’ Art (ACCA): Gratuït.

Per inscriure’s: omplir el formulari que trobareu a la web http://www.acca.cat
Pagament per transferència o presencial en metàl•lic. Veure informació a la web.
Informació i inscripcions a simposiacca09@gmail.com

Termini màxim d’inscripció: 19 de novembre de 2009.

Lloc: Auditori del MACBA, Barcelona
Dates: Dies 20 i 21 de novembre de 2009.
Organitza ACCA, Associació Catalana de Crítics d’Art
Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i l’ICUB, Institut de Cultura de Barcelona.

Concurso Biennal ‘d’Art Contemporani Català’

La Biennal d’Art Contemporani Català és una iniciativa que busca mostrar i promocionar l’art més jove i, alhora, aproximar aquestes noves creacions a la ciutadania de Catalunya i del Principat d’Andorra.

A qui s’adreça aquest concurs?

A persones físiques joves residents a Catalunya i al Principat d’Andorra que tinguin entre 18 i 35 anys al llarg de la convocatòria i que no hagin estat seleccionades en les dues últimes edicions.

Quines obres es poden presentar?

El tema, la tècnica i el procediment són lliures. A efectes de transport, les obres no han d’excedir 200 x 200 cm en el cas de les obres bidimensionals, 80 kg de pes les tridimensionals i altres formats, embalatge inclòs.

Quins tipus de projectes es premien?

Aquelles obres que mostrin major creativitat, qualitat i innovació.

Quin és el premi de les obres seleccionades?

Les obres seleccionades conformaran una exposició que serà vista durant dos anys de manera itinerant a diverses poblacions de Catalunya i del Principat d’Andorra.

Quins compromisos adquireixen les persones seleccionades?

Els/les participants es responsabilitzen que no hi hagi drets de tercers sobre les obres presentades i que no es puguin fer reclamacions de drets d’imatge.

Quina documentació s’ha de presentar?

• Un mínim de sis fotografies d’obres diferents i inèdites, no seleccionades ni premiades en cap altre certamen, realitzades l’últim any i perfectament documentades, totes i cada una (títol, tècnica, mides, any de realització i, si escau, comentaris addicionals).
• Currículum artístic.
• Una fotocòpia del DNI o d’un altre document acreditatiu de residència a Catalunya o al Principat d’Andorra.

On hem de presentar aquesta documentació?

Aquest dossier s’haurà de lliurar al Museu de Sant Cugat -Claustre del Reial Monestir- 08172 Sant Cugat del Vallès. Tel. 93 675 99 51.

Fins quan es poden presentar els projectes?

El termini per presentar la sol•licitud es farà públic aviat.

On podem trobar més informació?

A la seu de la Secretaria de Joventut, al Museu de Sant Cugat i a Canals Galeria d’Art.

Almacenar On-Line

Desde esta página de la Wikipedia puedes acceder a una excelente comparativa de los diversos serviciós de back-up o almacenamiento on-line gratuitos que hay actualmente en Internet.

Atención, la página en castellano presenta una lista mucho más corta por lo que es recomendable ir a la página en inglés tal y como sale en el enlace. Hay también una excelente versión en catalán. No es tan detallada como la inglesa por lo que se refiere a las explicaciones pero es incluso más extensa que la inglesa, a nivel de detallado de servicios disponibles.

Puedes acceder desde aquí

Premi al millor Spot de Temàtica Cultural

Qui pot participar?
Realitzadors, publicistes i empreses o institucions que realitzin o disposin d’espots de temàtica cultural catalana o en llengua catalana.

Treballs
Els espots que es presentin hauran d’haver estat realitzats durant l’any 2008.
La durada dels espots ha de ser l’habitual dels circuits comercials (10 o 20 segons)
La temàtica pot ser qualsevol de l’àmbit de la cultura: arts escèniques, música, teatre, dansa, circ, arts plàstiques, cinema, patrimoni, lletres…

Premis
L’espot guanyador rebrà una escultura i un diploma acreditatiu
El 2n i 3r premiats rebran un diploma acreditatiu
Els espots guanyadors es podran visualitzar a Sies.tv en un apartat específic de la TV.

Jurat
El jurat el formaran persones representatives de sector publicitari (2), de la realització audiovisual (2), de la gestió cultural (2) i membres de Sies.tv (2)
El jurat fallarà el premi, que podria declarar-se desert.

Lliurament de treballs
Tots els treballs caldrà acompanyar-los d’una fitxa tècnica que inclogui una breu descripció dels objectius de l’espot, professionals que hi participen, client… I es poden fer arribar de la següent manera:

• en suport òptic (CD, DVD…) per tramesa postal a Sies.tv (Plaça Josep Pla, 11, 4t.17001 Girona)
• penjant el treball en un servidor del propi concursant (o un servei del tipus Youtube, Google Video, Vimeo…) i facilitant l’enllaç per a visualitzar-lo.

Termini de lliurament
Fins les 14 h del 30 d’abril de 2009

Veredicte
Els premis es faran públics el 29 de maig de 2009

Dret a resoldre eventualitats
L’organització del concurs es reserva el dret a resoldre qualsevol eventualitat no especificada en aquestes bases.

Acceptació de les bases
La participació al concurs implica l’acceptació íntegra d’aquestes bases.

Per a més informació podeu consultar a info@sies.tv

Edició 2008 del premi

• Jurat edició 2008
  Albert Isern, disenyador gràfic; Marc Puig, degà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya; Sergi Ciuró i l’equip de l’estudi de Jaume de Laiguana; Ester Conde, responsable de comunicació del Mercat de les Flors – Centre de les Arts de Moviment; Jep Porras, de la productora Imago Produccions; Rosa Bartrolí, tècnica de cultura de l’Ajuntament de Pineda de Mar; i dos membres de l’equip de Sies.tv

• Guanyadors edició 2008

  • 1r premi – Espot de la revista d’art Bonart. Direcció i muntatge: Hammudi al-Rahmoun. Producció: Ramón Torredefló. Música: Guillamino. Direcció Fotografía: Pau Esteve. Guió: Marta Vila. Operador Càmera: Andreu Adam. So: Jordi Ribas. Art: Silvina Schnicer. Grafitero: Oscar Valero. Escándalo Fims S.L.
  • 2n premi – Espot del Black Music Festival. Realizat per l’equip de Comunicació del Black Music Festival i produït per DDM VISUAL amb il·lustracions de Carlos Ruiz i música d’Emotiv
  • 3r premi – Espot de Nits Digitals (cicle d’arts electròniques de Vic). Realitzat per: Josep M. Jordana i Núria Antentas. Música Xavier Guix.

Conflictes actuals i proposta de teoria d’etnicitat

En els anys seixanta-setanta, alguns dels grans conceptes que havien marcat el devenir de la societat i la seva justificació d’acció, com la idea de raça o imperi, varen pràcticament desaparèixer i d’altres com ‘nació’ varen ésser reformulats, per evitar les conotacions que el nacional-socialisme, el nacionalisme cultural dels grans poders i el xovinisme colonial els hi havien adjudicat.
Uns nous conceptes filosòfics emergiren per desactivar els conflictes que les idees de nació, classe, ètnia i raça havien creat. Aquest conceptes podríem definir-los com una visió de la societat igualitària e interclassista i un desplaçament dels conflictes socials a un mer conflicte de poders econòmics, en el que l’objectiu era proporcionar uns mínims de qualitat de vida socio-econòmica a tots. Tots som iguals i tenim els mateixos drets.

A grans trets, podríem dir que tots els altres aspectes relacionats amb les especificitats culturals i l’entorn particular natural e històric, quedaven supeditats a l’adquisició d’aquest teòric nivell mínim sócio-econòmic per tothom. Bàsicament es pretenia difuminar qualsevol possibilitat de formació de grups diferenciats, que fes renéixer l’etnocentrisme radical, el racisme o el nacionalisme imperialista. Es a dir; la guerra

Fruit d’aquesta visió es varen endegar tot un seguit de plans clònics en la majoria de països que consistien en:

a) Proporcionar habitatge digne a una massa ciutadana que havia de créixer necessàriament per fer l’estat més poderós i els individus més iguals.

b) Mecanitzar e industrialitzar qualsevol àmbit que es considerés ‘endarrerit’ per tal de proporcionar ingressos mínims a tothom. Pagesos i ramaders eren uns obrers més.

c) Crear unes infraestructures de transport massives, per poder transportar amb rapidesa, les masses de ciutadans enviats als nous projectes urbanístics i els bens produïts per les indústries.

Les intencions eren molt lloables, però gairebé tot es va supeditar a aquestes objectius. Valors, com ecologia, tradició, usos tradicionals, entorn, paisatge, contaminació, arrelament, bellesa històrica, ecosistema, etc foren directament escombrats.
S’edificaren grans barris per omplir-los de gent arribada de tot arreu, sense preocupar-se per la gent que vivia allí, ni per com integrar els nouvinguts.
S’industrialitzaren fins a nivells insuportables tasques tradicionals com l’agricultura i la ramaderia. Ignorant els usos tradicionals i sense valorar allò de positiu que poguessin tenir. Tampoc es va valorar en cap moment la sostenibilitat d’aquest tipus d’industria en entorns naturals fràgils o el seu impacte en d’altres ecosistemes propers.
Es traçaren grans vies de comunicació que tan sols tenien en consideració, que la distància més curta entre dos punts es la línia recta. El paisatge i la regió tradicional desapareixeren com a conceptes decimònics i el terreny es va convertir en un mer suport de les infraestructures de transport. L’important eren els punts de destí, no el camí en si.

Aquesta planificació encara l’estem pagant i ho podem veure en tres conflictes actuals.

La Torre Negre
L’any 1976, alguns van pensar que estaria bé crear una ciutat com Cornellà a on està Sant Cugat, de manera que hi hagués un fort nucli urbà al Vallès que compensés el creixement de BCN. Eren els anys 70 i les previsions de creixement eren molt altes. Tan altes com el poc respecte que es tenia per l’entorn. Fruit d’això va sorgir un PGM que planxava i requalificava el Vallès per construir-hi habitatges per a unes 300.000 persones. Entre aquests terrenys edificables (prèvia programació) si va incloure el Mas de La Torre Negra. L’any 1986 la immobiliària Núñez i Navarro, seguint la seva política de destrucció del patrimoni urbà i paisatgístic a canvi de diners, comprà un 42 per cent d’aquests terrenys amb la finalitat d’edificar-los el màxim possible. El 1991 presentà el programa d’actuació urbanística del sector per iniciar la urbanització d’un mínim de 5.000 vivendes.
Però des dels anys 70, Sant Cugat ha anat creixent amb població d’origen urbà que s’ha instal·lat al municipi, atreta entre altres raons, per la qualitat de vida que dóna tenir a prop un entorn natural com el de Torre Negra. En el nou context de creixement demogràfic, de dispersió de la urbanització i d’esgotament dels espais lliures es genera per tant en la població (majoritàriament nouvinguda) el rebuig a la urbanització dels pocs espais lliures que queden. Les baralles judicials han durat anys però el tema gairebé s’ha tancat i el Tribunal Suprem, ha ratificat la sentència del TSJC que obligava a l’Ajuntament a tramitar un (PAU) al sector de la Torre Negra i per tant, permetre a NiN construir 5.000 habitatges en una zona que és un autèntic jardí. Un día potser hi haurà un Nuremberg pels responsables algunes de les grans inmobiliaries i constructores.

[Leer más]

La Dona, l’Home i el Temps

Pensant en els homes del paleolític i del neolític amb els mites de l’etern retorn i el temps cíclic i en totes le coses del Discurs Mític, em va semblar que hi havia un concepte que em ballava una mica; el temps. El temps, la seva visió i la seva percepció estableix una diferencia fonamental entre l’home i la dona.
Doncs l’home practicament no te ‘temps’ i la dona viu constanment en cicles del temps.

Un temps diferent
Els homes tenen tres tempos directes: néixer, pubertat (fertilitat) i mort. Que de fet només son un; la pubertat. I a més, aquest es difús. No hi ha pas una data clau . Poder dir ‘Ja soc un home!, es absolutament discrecional i en general requereix d’un ritus o ceremonia de pas per certificar-ho o validar-ho

La dona te les mateixes etapes que l’home però a mes te: la menopausa, la menstruació, l’embaràs, l’alletament i d’altres de menors com el període de menstruació o el pre i pos embaràs. Molts mes períodes, amb una incidència i visualització molt mes clara i marcada i, a més a més, alguns dels seus tempos fins i tot son cíclics o repetitius.
Es difícil però si ens posem en la pell i la ment d’un home paleolític, segurament el que podrem observar es que en el nostre entorn natural, tot te uns cicles i unes repeticions i d’alguna manera, quant mes visibles, exactes i previsibles son aquests ritmes cíclics, més ens apropen als arquetips dels Deus. Les estacions, les estrelles, la vida, les plantes, la lluna, el sol, la pluja, els moviments de les aus migratories, …
Els home no tenim cicles… Però la dona si.
També podrem observar que els deus son els catalitzadors de la generació pristina de vida i el menjar. Els homes i les dones poden ser eines i vectors per la consecució de vida i menjar pero si els deus no ens donen plujes i arbres i menjar pels animals i bones temperatures i nous naixements i salut i tantes altres coses, els homes i les dones no dispossarien de res per mejar.
Gracies en tenim dels Deus perque els homes no podem generar ni crear aliment com els Deus…tot i que… les dones si. Elles si que poden.

La Reina
La dona es diferent; es el mes proper que te l’home a lo sagrat.
La dona es com la desa mare que proporciona vida, aliment i control del temps.
En el paleolític i el neolític no només s’han trobat les típiques Venus, a mes s’han trobat molts ‘amulets’ que representen pits i vulves i molt important, Venus o símbols associats a la dona que porten marques que clarament s’associen als cicles de la dona son com uns primers calendaris.
(Ossos de Les Eyzies http://www.donsmaps.com/cavepaintings2.html, de Dolni Vestonice
http://es.wikipedia.org/wiki/Venus_de_Doln%C3%AD_V%C4%9Bstonice o gravats com la Venus de Laussel http://es.wikipedia.org/wiki/Venus_de_Laussel)
i ja mes entrats en el neolític, a les figures de moltes dones els comencen a sorgir uns ulls sobredimensionats, uns ulls vigilants que podrien simbolitzar que els deus miren a traves de l’element femení.
(Dessa Istar a Tell Brak http://www.mcdonald.cam.ac.uk/projects/brak/index.htm, ceràmica de Los Millares
http://en.wikipedia.org/wiki/Los_Millareso diverses cultures de l’actual Turquia). Sembla tambe bastant clar que quant més primerenc en el neolitic es la cultura, més forta es la influencia de les deeses en el panteo d’aquella societat. Tan al sur-est de Turquia com al sur de Mesopotamia son bastant nombroses les traces que ens mostren com la presencia important de l’element femeni per exemple en les ciutats més Sumeries o a llocs com Catal huyuc va perdent força a mesura que pasa el temps en front de panteons més masculins com els acadis relacionats directament amb politiques mes beligerants i violentes.

Sembla bastant clar que l’home i la dona, (al igual que avui en dia), eren molt diferents entre si en aquella època. No em pas canviat massa biològicament.
Per tant si l’home i la dona feien diferents tasques era perquè l’home i la dona eren éssers diferents, amb diferents funcions, objectius i necessitats en el cicle de la vida i la natura.
Això de que l’home caça perquè es mes fort i la dona cuida nens i recull fruits perque es debil es probablement cert però, no es pot pas ser tan categòric, doncs no tots els homes son mes forts que totes les dones, ni tots els homes estan sempre en plenitud de forces per anar de cacera, ni tots els animals a caçar requereixen d’una gran potencia muscular per a ésser caçats.
Tots coneixem dones que d’un cop tombarien a molts homes i, tots coneixem homes que si tiressin una llança se la clavarien al peu o es dislocarien l’ombro. I tot això sense tenir en compte els nens massa joves, els malalts, els lesionats o els avis, que també son homes pero més debils que moltes dones. Son molts els casos en que la força física dels homes pot estar per sota de les dones. I òbviament, els homes també poden cuidar un nen petit o recollir fruits.

Per tant si la dona no caçava no era perquè no pogués fer-ho, sinó perquè en principi no era la seva funció. Això no vol dir que la dona si ho necessites no sortís a caçar o si l’home ho necessitava no es poses a recollir fruits. Però no es repartiren les tasques perquè home i dona optimitzessin les seves habilitats per sobreviure com a parella, sinó que les seves funcions els hi permetien compartir recursos i complementar-se dins de la unitt més amplia del grup.

La Reina en perill
Quant les societats es fan sedentàries i comencen a desenvolupar l’agricultura, l’home en fer-se agricultor esdeve conscient de que ara, també ell intervé en els cicles temporals de la natura i els Deus.
Que ell també pot generar i controlar ‘vida’.!
Ell ara també ha d’estar pendent d’uns temps i uns cicles i, si conrea i planta la llavor sap que al cap d’un temps en sorgirà un fruit…seu. Gentilesa dels Deus, es cert; pero seu.
De tota manera això te un cert grau de aberració i heretgia doncs trenca els cicles eterns; els arquetips bàsics sobre els que l’home ha construït la seva existència. L’agricultura el fa poderós i l’iguala amb la dona però sap que hi haurà càstig dels deus, doncs això no es suposa que es el que ell ha de fer.
Així que l’home, (simplificant-ho) decideix actuar en diversos fronts.
Primer posa en marxa tota una sèrie de protocols i sacrificis de sol·licitud de perdo i redenció als deus.

L’home no es possa a treballar la terra per treure’n profit sino per necesitat i espera que aixis ho entenguin els Deus. No vol fer la competencia a ningú, ni robar poder dels Deus, pero necesita menjar. De tota manera, per si els Deus no ho acaben de veure igual, millor fer una serie de regals als Deus.
Com que l’únic referent del sagrat que te a prop es la dona, en els sacrificis i ritus intenta atorgar-se simbòlicament els atributs de la dona per justificar el que a totes llums es una aberració; l’home utilitzant els cicles naturals de la natura per crear vida!. La sang i el sacrifici humà simbòlic, real o animal pretén mostrar que ell al igual que la dona també sagna i te potestat sobre la vida.
Després, emprén la tasca de canviar els mites primigenis. Es un dir, òbviament no ho planifica ni ho fa volent pero el que està clar es quel es dones ja no han de ser les deesses. Les icones masculines han d’agafar aquest rol. Axís ens trobem que moltes deesses com les Sumeries Inana i Tiamat, la elemita Kiririsha, la índia Danu o les deesses minoiques comencen a caure i els deus masculins son els encarregats de destronar-les i agafar el relleu. La Deessa sumeria Tiamat passa de benèvola a dragó del caos i l’acaba matant el seu fill. Deesses més modernes com Atenea a cada revisió de la historia perden poder. Fins i tot en les grans religions monoteistes es pot veure com els referents femenins son desplaçats a la marginalitat icònica.

La Reina…de casa Meva.
Però encara ha de passar un fet trascendent que serà la puntilla per a que es produeixi el canvi total de poders.
Fins a aquest moment, a pesar de la importancia dels nous habits de vida, la cosa no ha canviat molt, doncs l’únic que ha passat es que s’han equilibrat un tipus de poders o habilitats. Ara l’home també es generador i subministrador d’aliment. Tampoc es que sigui cap gran d’altabaix i fins i tot sembla positiu pel grup. Però disposar d’agricultura i ramaderia tenen un preu molt alt; la propietat particular.
Fins ara els bens personals o tribals eren tan pocs, que en general no pagava la pena el aconseguir-los per la força d’altres persones. Però ara, les terres i els ramats si que son importants i s’han de protegir; son vitals per la supervivencia. Per tant, en el seu manteniment i defensa en general els hi va la vida.

I com que son tan vitals, ja apareixen grups que volen aconseguir, utilitzant la violència, els bens dels altres. Per primer cop en la nostra historia, la força física dels homes es qui marca la diferencia en la defensa o atac a d’altres grups.
Per matar un cérvol o caçar animals similars, la força es important però no bàsica i, si la força no es suficient per matar, no passa res, doncs la majoría d’animals fugen i ja en trobaras un altre de més debil.
Pero per rebentar-li al cap a un home fort i jove armat amb una barra, que et ve a matar a tu, si que es important la força i en la majoria dels casos, la del home es superior a la de la dona. Arrel d’aquesta inferioritat física i de la seva importancia per parir i alimentar els nens, la dona ha de ser tancada a casa, amagada i protegida per l’home… del perill dels altres homes.

Els homes son per tant conscients del seu poder i ara, a més de mantenir els ritus que els hi proporcionen el perdó diví per l’afrenta de l’agricultura, comencen a crear els seus propis cicles per la sustitució total del imporant rol de la dona. El nen passa a ser jove quant fa determinada acció o quant se li aplica determinat ritual, al igual que el jove, via ritual o acció passa a ser ‘home’ i es ell ara qui fa una família i passa la seva descendència i quant es fa gran, no te la menopausa però te accés a un estadi ja superior, que es el de la saviesa. El fet de ser ancià i ja estar deslligat dels instints sexuals, passa a ser important i respectat. Es algú que pot jutjar els altres, la saviesa dels Deus es vehicula a través d’ell. Fins i tot en moltes cultures, la dona passa a ser l’element culpable de la pèrdua del ‘jardí de l’edèn’ que ha obligat als homes a treballar o, es considera que es va aprofitar dels homes i que per tant no se li pot tornar el poder. S’ha de lligar a la dona en curt, doncs es culpable i perillosa.

Una fi anunciada
Irremediablement, es devalua el paper de la dona/mare i les seves particularitats. Els deus passen a beneir el poder i la força dels homes i, si els homes son els beneits pels deus, ara son els homes qui han de cuidar de la puresa de la seva descendència.
Com que això es impossible perquè òbviament ells no pareixen, els poders patriarcals passen a considerar a les dones una propietat seva que han de controlar igual que les terres o els ramats. Només l’home propietari pot plantar llavors a la terra i a la dona. I la dona ja no es una deessa sinó una maquina de fer nens i cuidar-los com a infants i com hereus del patriarca. Tot el que anteriorment la feia sagrada, tots els seus cicles i períodes passen a ser impurs i tabús i per tant s’han de purificar, redimir i amagar. Ni l’home ni res del que ara l’home crea pot tenir contacte amb el que avanç era sagrat en les dones, la sang, l’embaràs, el part. Seria llanguíssim detallar la quantitat de coses que les dones amb el període o embarassades no poden fer, tocar o estar segons les diverses tradicions i religions. Les coses de les dones s’han de quedar entre les dones. Una lletania que s’ha mantingut casi fins els dies d’avui.
Una frase de l’Apolo a La Orestiada resumeix molt be aquesta nova visió de la dona

“La mare no es la mare del fill que diu seu. Es la cuidadora que s’encarrega del creixement de la petita llavor plantada dins seu per l’autèntic progenitor, l’home”

Això ho digué Apolo i així tal ‘meme malèvola’, ho han repetit milions d’homes durant milers d’anys.

Només en alguns llocs les coses no foren exactament axis. En algunes zones es passà directament de la societat caçadora- recol.lectora nòmada a la societat sedentària jeràrquica i desprès a l’agricultura. En aquests indrets, la dona no veié erosionada la seva importància perquè en dividir-se la societat, ella com a representat del mes sagrat entre els éssers humans, copà les parts altes de la jerarquia i esdevingué la figura de la reina i/o sacerdotessa. Quant es desenvolupa mes l’agricultura i la ramaderia ella ja controlava la societat i per tant no es produí canvi de rols. Aquestes societats urbanes matriarcals arribaren a funcionar durant molts anys, però en general totes obviaren la defensa del indret i acabaren sent conquerides o expulsades per tribus menys ‘civilitzades’ però que, controlades ja per homes, havien optat per l’ús de la violència i la guerra per aconseguir els seus objectius.
Al acabar el neolític. La immensa majoria de les societats que no eren caçadors-recol.lectors, estaven controlades pels homes.
Ara que finalment estem tancant les consequencies del neolític, potser es el moment de tornar a les dones allò que sempre fou seu; l’orgull, la independencia i la dignitat de ser dona .

Mite de Sant Jordi i el Drac

En bastants civilitzacions, especialment del mig orient, la Deessa Mare, que era una de les mes altes representacións dels Deus, estava vinculada amb les serps. Es possible que els canvis de pell de la serp i, la seva manera de renéixer en cada canvi, d’alguna manera es vinculessin amb els períodes de la dona i la seva capacitat de donar vida.
El cas es que quant es produeix el canvi de rols i s’imposa el patriarcat, la visió positiva de la serp/dona passa a ser negativa i la deessa fins i tot pot arribar a transformar-se en una gran serp…un drago.

Quant Sant Jordi, símbol màxim del valor, la força, l’aventura, el poder, la violència, la presa de decisions, el despreci per la vida es a dir, el patriarcat, s’enfronta al drac i el mata, el que fa es simbolitzar la mort de l’antiga deessa femenina.
La responsable de la creació i de la harmonia, de la terra i el cel, la natura i els humans, portadora del do de crear i alimentar, símbol de la dona lliure, poderosa i creadora es sotmessa o morta.

En lloc seu, Sant Jordi instal·la la dona objecte. Inútil enfront dels perills, necessitada de la força del home, objecte immaculat que s’ha de custodiar, protegir i guardar. Una dona que només te com a virtut ser una preciosa-princesa i com a objectiu; ésser rescatada per l’home i tenir els seus fills.

Per tant, per Sant Jordi, celebrem tot el que ja coneixem de la llegenda, pero potser en el fons, estem celebrant el sometiment de la dona.

No es una visió tan maca del mite, però i qué?, només es un mite ja superat , no? i fins i tot si hi hagues algo de cert, el fet de regalar roses vermelles i llibres segur que ens redimeix del pecat del passat.
De tota manera ja es curios això de que l’home rebi un llibre, ple de coneixements i donar a la dona una flor vermell… sang… no es que vulgui ser malpensat pero… s’asembla tant a la forma vermella que apareix en les blanques teles que comproven la virginitat de les noies que d’alguna manera no deixa de ser un recordatori de qui controla la virginitat i la fertilitat de la dona.
Més informació sobre aquest tema en el comentari La Dona, l’home i el Temps

« Página anterior