La Fundación Foto Colectania presenta por primera vez en Barcelona la célebre serie Women are Beautiful de Garry Winogrand

Garry Winogrand está considerado uno de los grandes renovadores de la fotografía norteamericana del siglo XX. Supo captar como nadie la transformación social femenina de las décadas de los 60 y 70 con sus retratos de mujeres,  que se alzan como una alegoría a la emancipación de la mujer y a su nuevo rol en la sociedad. La Fundación Foto Colectania presenta su serie Women are Beautiful, compuesta por 85 fotografías tomadas entre 1960 y 1975 y reunidas en el libro del mismo título por el legendario director del departamento de fotografía del MoMA, John Szarkowski.  La exposición, procedente de la colección de Lola Garrido, se enmarca dentro de la línea de programación de la Fundación dedicada a aquellos autores que cambiaron el rumbo de la historia de la fotografía y se podrá ver en Barcelona hasta el 4 de junio de 2011.

En los  años 60, terminó la era de las  imágenes como símbolos de grandes verdades intemporales, por la demoledora influencia de Walker Evans primero, y más adelante de Robert Frank y William Klein.  La fotografía se centró en la toma directa de la realidad, sin retoques ni ideas añadidas. Garry Winogrand, junto con Lee Friedlander, representa ese “nuevo estilo americano” que abrió nuevos caminos en la denominada Street Photography.

Winogrand combina la espontaneidad con una aparente confusión, que no es más que la conciencia de la complejidad del mundo que fotografía: “Fotografío una cosa para saber a qué se parece esa cosa una vez fotografiada”. La presencia de las figuras humanas contrapuestas con las multitudes y las calles en sus fotografías nos desvela una nueva manera de mirar, en la que la anarquía se traduce en una riqueza de formas y estructuras. Al estilo sesgado y frío de Winogrand se le asocia con el expresionismo abstracto y sus cortantes diagonales son análogas a los brochazos de la pintura de esos años. Si Robert Frank fue el fotógrafo fundamental de los 50, Garry Winogrand es uno de los más grandes de los años 60.

Fundació FOTO COLECTANIA Julián Romea, 6, D2 08006 Barcelona, Tel. +34 93 217 16 26, E-mail: colectania@colectania.es

Caio Reisewitz trata mediante la fotografía diferentes cuestiones como la representación de los espacios en zonas naturales, y la repercusión de agresiones y desastres en la naturaleza. Sus fotografías de gran formato abordan el paisaje redefiniendo la perspectiva aérea, invitando a la reflexión a través de una mirada crítica.

Las obras de Caio Reisewitz que presentamos buscan reflejar la grandeza de las reservas naturales a la vez que evidenciar el abismo inconmensurable entre el hombre y su objeto de percepción. Los espacios captados por Caio Reisewitz nos hacen ver el progresivo deterioro de la naturaleza, como resultado de la acción humana. Las
imágenes de sus obras, en su sobriedad, pretenden generar complicidad e introducir al espectador en su espacio físico como sujeto contemplador.

Caio Reisewitz nació en Sao Paulo, en 1967. Vive y trabaja en Sao Paulo. Ha participado en la Bienal de Nanking, China (2010), en la Bienal del Fin del Mundo, Ushuaia, Argentina (2009 y 2007), en la 51 Bienal de Venecia (2005), en la 26 Bienal de Sao Paulo (2004). Ha expuesto su obra en centros de arte como MUSAC de León, Museu Nacional de Brasilia,  Museu de Arte Moderna de São Paulo, Fundación Pedro Barrié de la Maza de Vigo, Fundación Rac de Pontevedra, National Gallery de Ciudad del Cabo, Sudáfrica, Pinacoteca de Bologna, Italia, Martin Gropius Bau de Berlín, CAAC de Sevilla, Museo Patio Herreriano de Valladolid, MARCO de Vigo.

Inauguración: 10 de Febrero a las 19.30 h
Exposición: Febrero – Marzo, 2011

GALERIA JOAN PRATS

Rambla de Catalunya, 54 08007 BARCELONA SPAIN  |  Tel. +34 93 216 0290  Fax. +34 93 487 1614  |

Horarios:

de Martes a Sábado
de 10.30h a 13.30h
de 17.00h a 20.30h

Julio y  Septiembre, sábados cerrado.
Agosto cerrado.

Tienes cortometrajes, animaciones, videocreaciones o documentales que has acabado en el último año y buscas un espacio dónde presentarlos?

Te ofrecemos la posibilidad de hacerlo en un nuevo local: La Asociación Socio Cultural “Bellos Aires”, en pl.España, Barcelona.

Si estás interesado vista la web www.gallerybizart.org o pidenos más infomación y la convocatoria al e-mail: info@gallerybizart.org

La primera fecha es el jueves 17 de febrero!!!

Un saludo

Información de Contacto:

Web: www.gallerybizart.org

Let Us Face the Future, comisariada por Andrew Dempsey y Richard Riley, incluye ochenta y ocho obras de artistas británicos procedentes de las colecciones del British Council y el Arts Council, de la Tate y del Pallant House Gallery de Chichester, entre otras colecciones públicas y privadas.

La exposición ha sido organizada por la Fundació Joan Miró y el British Council y cuenta con el patrocinio de Fundación BBVA.

La muestra se inicia con obras de Henry Moore y Francis Bacon, que ponen de manifiesto el estado de ánimo en Gran Bretaña y en Europa inmediatamente después de la guerra: el horror producido por los campos de concentración y la amenaza siempre presente de la bomba atómica.

El título, Let Us Face the Future, reproduce el eslogan del partido laborista para la campaña electoral de 1945, que sorprendentemente comportó la derrota de los conservadores liderados por Winston Churchill. El relevo laborista inauguró el Estado del bienestar en el Reino Unido, con cambios en la sociedad británica que hicieron posible la explosión de creatividad y libertad en el Londres de los años sesenta. Esos cambios, que también se plasmaron en el arte del momento, conforman el tema central de la exposición. Por ejemplo, la audaz exploración de su propia sexualidad por parte de David Hockney, la revolución escultórica de Anthony Caro o las pinturas ópticas de Bridget Riley. Entre los artistas más destacados, están también Eduardo Paolozzi, un escocés de origen italiano que con Bunk, sus collages iniciados en 1952, anticipó lo que sería el arte pop, y Richard Hamilton, autor en 1956 del collage Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing, considerada la primera obra del movimiento pop británico.

La gran variedad del arte producido en Gran Bretaña en ese momento se refleja también en otras secciones de la muestra, como la dedicada a los artistas de St. Ives (un pueblo de pescadores de Cornualles donde se estableció una importante colonia de artistas), entre los que destacan Peter Lanyon y Roger Hilton; a los constructivistas ingleses como Victor Pasmore; a la renovación de la pintura figurativa por parte de Lucian Freud, Leon Kossoff y Frank Auerbach, entre otros; y a algunos de los fotógrafos más importantes que trabajaron en Gran Bretaña en ese periodo, de Bill Brandt a Tony Ray-Jones.

En torno a la exposición se ha programado un ciclo de conferencias y workshops, con la colaboración del Departamento de Filosofía de la Universitat Autònoma de Barcelona, que tendrá lugar en el Auditorio de la Fundació entre el 6 de octubre de 2010 y el 16 de febrero de 2011. Actividades relacionadas

Let Us Face the Future. Art britànic 1945-1968

27/11/2010 – 20/02/2011

Let Us Face the Future, comissariada per Andrew Dempsey i Richard Riley, inclou vuitanta-vuit obres d’artistes britànics provinents de les col·leccions del British Council i l’Arts Council, de la Tate i del Pallant House Gallery de Chichester, entre d’altres col·leccions públiques i privades.

L’exposició ha estat organitzada per la Fundació Joan Miró i el British Council i compta amb el patrocini de Fundación BBVA.

La mostra s’inicia amb obres de Henry Moore i Francis Bacon, que posen de manifest l’estat d’ànim a Gran Bretanya i a Europa immediatament després de la guerra: l’horror produït pels camps de concentració i l’amenaça sempre present de la bomba atòmica.

El títol, Let Us Face the Future, reprodueix l’eslògan del partit laborista per a la campanya electoral de 1945, que sorprenentment va comportar la derrota dels conservadors liderats per Winston Churchill. El relleu laborista va inaugurar l’Estat del benestar al Regne Unit, amb canvis en la societat britànica que van fer possible l’explosió de creativitat i de llibertat del Londres dels anys seixanta. Aquests canvis, que també es van palesar en l’art del moment, conformen el tema central de l’exposició. Per exemple, l’audaç exploració de la pròpia sexualitat per part de David Hockney, la revolució escultòrica d’Anthony Caro o les pintures òptiques de Bridget Riley. Entre els artistes més destacats, hi ha també Eduardo Paolozzi, un escocès d’origen italià que amb Bunk, els seus collages iniciats el 1952, avançà el que seria el pop art, i Richard Hamilton, autor el 1956 del collage Just what is it that makes today’s homes so different, so appealing, considerada la primera obra del moviment pop britànic.

La gran varietat de l’art a la Gran Bretanya d’aquest moment es reflecteix també en altres seccions de la mostra, com la dedicada als artistes de St. Ives (un poble de pescadors de Cornualla on s’establí una important colònia d’artistes), entre els quals destaquen Peter Lanyon i Roger Hilton; als constructivistes anglesos, amb  Victor Pasmore al capdavant; a la renovació de la pintura figurativa per part de Lucian Freud, Leon Kossoff i Frank Auerbach, entre altres; i a alguns dels fotògrafs més importants que van treballar a Gran Bretanya en aquest període, des de Bill Brandt fins a Tony Ray-Jones.

A l’entorn de l’exposició s’ha programat un cicle de conferències i workshops, amb la col·laboració del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que tindrà lloc a l’Auditori de la Fundació entre el 6 d’octubre de 2010 i el 16 de febrer de 2011.
Activitats relacionades

Parc de Montjuïc

Data: dijous 20 de gener de 2011 a les 19h30.
Lloc: FAD, Plaça dels Àngels 5, Barcelona.

El llibre ha estat editat per Campgràfic amb la col·laboració de Bau, Escola Superior de Disseny.

Activitats paral·leles:

> Exposició de la obra gràfica i publicitària d’Alexandre Cirici Pellicer.
Data: Del 13 al 27 de gener.
Lloc: Bau, Escola Superior de Disseny.

>Chill Laus al FAD. Tertúlia moderada per Jaume Pujagut amb la participació de Toormix, Bendita Gloria i Dani Navarro sobre la obra gràfica d’Alexandre Cirici.
Passi del trailer de la pel·lícula “Érase una vez…” (1950) amb direcció artística d’Alexandre Cirici.
Data: Dimecres 26 de gener a les 20h
Lloc: FAD

>Projecció de la pel·lícula ‘Érase una vez…’. Pel·lícula de dibuixos animats basada en el conte de “La Ventafocs”, sota la direcció artística d’Alexandre Cirici i que fou guardonada en la XIª edició de la Mostra Cinematogràfica de la Biennal de Venècia de l’any 1950. Sessions: divendres 21 de gener a les 19h30 i dijous 27 de gener a les 20h15 a Bau, Escola Superior de Disseny. Duració: 75 min.

Més informació aquí

SALA D’ACTES 19.00 h.

L’acte de la presentació del llibre de Dolors Miquel parla d’aquesta realitat diferida i dels mitjans que s’usen per fer-la patent. Així a través d’un joc amb els mitjans de comunicació i els espais reals;  la reflexió poètica del llibre La dona que mirava la tele, esdevindrà reflexió lumínica i present; i també acte masoquista envers l’expectant espectador, on es torturarà d’una manera més que televident al propi públic, esdevingut “in time” mecenes i “patients” de l’acció.

Hi intervindran, a més de la pròpia autora, el periodista Víctor Amela, la poeta i transformer Roser Amills, el músic Rudy Gnutti, i l’esperit de Noam Chomsky.
Hi assistiran com a públic:  Perejaume, Isaki Lacuesta , Gerard Quintana, Albert Roig, Dama Ivette, Carles Santos, Jordi Cornudella, Anton Espadaler, Núria Perpinyà, Josefa Contijoch, Montserrat Rodés, Lis Costa, Carles H Mor, Ester Xargay, Josep Pedrals, Maria Cabrera… i la companyia espiritual del mestre Jaume Sisa.

Pots participar a l’acte:
1. assistint com a públic a la Sala d’actes de l’Arts Santa Mònica
2. de forma externa enviant missatges de text al  638 68 06 76 (telèfon obert  de 19.00 h a 21.00 h – cost missatge: 0,17 iva inclòs)
L’acte s’emetrà en directe al nostre web a partir de les 19.00 h.

Pantone 802 es el proyecto de intervención gráfica que ocupará durante el 2011 los ventanales del piso superior del Espai Cultural Caja Madrid en Barcelona.
El origen de esa intervención es este taller de artes gráficas centrado en el color. En el taller se trabajarán de forma práctica los tres modelos más standard de color (modelo de color RGB, modelo de color CMYK y modelo de color directo) a partir de unos cuadernos para colorear.
Los resultados del taller serán los motivos gráficos que ocuparan los ventanales durante el 2011 y con los que se hará una pequeña muestra en el Espai Cultural de Caja Madrid en Barcelona en febrero de 2011.

29.01.11
Taller para niños de 3 a 5 años de 10:00 h. – 13:00 h.
Taller para niños de 6 a 8 años de 16:00 h. – 19:00 h.

Acompañados de un adulto.

Taller a cargo de ferranElOtro Studio.
Actividad gratuita con inscripción telefónica previa (933 01 44 94).
Plazas limitadas.

El artista Sebastian Neitsch nos invita a entrar en la sede del Goethe-Institut de la ciudad para interactuar con una proyección que juega con los contornos de de cada superficie que alberga la entrada del edificio, y para la que el artista posibilita que el espectro sonoro exterior e interior de la casa –en el que todos participamos- se transforme en un mapa gráfico minimalista.

Para la inauguración el 27 de enero contaremos con una performance de música y danza (pendiente confirmación nombre) que acompañará la instalación de Neitsch.

Videomapping es una instalación en la que el público podrá interactuar y participar y ocupará la planta baja del edificio del Goethe-Institut de Barcelona.

El Goethe-Institut es el Instituto de cultura de la República Federal de Alemania y despliega su actividad en todo el mundo, fomentando el conocimiento de la lengua alemana en el extranjero y cultivando la colaboración cultural de alcance internacional. Por eso dispone de 143 institutos en todo el mundo, en 80 países, y 13 centros en Alemania que garantizan la coordinación pedagógica entre las sedes. Además, transmite una visión amplia de Alemania mediante la puesta en circulación de información sobre la vida cultural, social y política del país. Trabaja en base al diálogo recíproco y, en este sentido, está al servicio de todos aquellos que se ocupan activamente de la lengua y la cultura alemanas. Con este objetivo, colabora con entidades culturales, tanto privadas como públicas, y estimula la cooperación con los agentes culturales locales. Por eso es que el Goethe-Institut de Barcelona organiza y promueve un amplio espectro de actividades culturales.

El Goethe-Institut de Barcelona es una de las entidades claves en el diálogo intercultural en Barcelona. Apoya, en diferentes ámbitos, la difusión de la lengua y cultura alemana pero siempre en estrecha colaboración con las instituciones locales.

Sebastian Neitsch, Hamburgo *1982. Estudió Multimedia-Design en Halle (Saale) y Cultura de la interfaz en Linz. Ha trabajado como profesor lector en la Universidad de Bellas Artes de Linz, en la HKD de Halle, en la Universidad Santral de Estambul, en Leipzig y en Graz.

También ha trabajado como diseñador y profesor, y como desarrollador informático para el Futurelab Linz en el 2009. Durante el 2009 y el 2010 ha estado trabajando para el pabellón austríaco en la exposición de Shangai junto con otros reconocidos artistas como Woei http://woei.refect.net/blog y Peyote http://www.peyote.cc/.

Sebastian Neitsch ha sido galardonado con varios premios y patrocinios: en el 2008 le otorgaron el Annual Multimedia Award08 por una visualización interactiva titulada “worldwidevip” que llevó a cabo para Vanity Fair; en el 2010 la ciudad de Friedrichshafen patrocinó su trabajo; en el 2011 estará en Estambul durante dos meses con una residencia artística financiada por la Fundación Kunststiftung Sachsen-Anhalt.

www.sebastianneitsch.com

L’edifici del Goethe-Institut de Barcelona serà pres per la instal·lació lumínica

de l’artista alemany Sebastian Neitsch

Una instal·lació interactiva que estarà durant un mes a l’edifici

L’artista Sebastian Neitsch ens convida a entrar en la seu del Goethe-Institut de la ciutat per a interactuar amb una projecció que juga amb els contorns de cada superfície que alberga l’entrada de l’edifici i per la qual l’artista possibilita que l’espectre sonor exterior i interior de la casa –en el que tots participem- es transformi en un mapa gràfic minimalista.

Per a la inauguració el 27 de gener comptarem amb una performance de música i dansa (pendent confirmació nom) que acompanyarà la instal·lació de Neitsch.

Videomapping és una instal·lació en la que el públic podrà interactuar i participar i ocuparà la planta baixa de l’edifici del Goethe-Institut de Barcelona.

El Goethe-Institut és el institut de cultura de la República Federal d’Alemanya amb una activitat arreu del món, fomentant el coneixement de la llengua alemanya a l’estranger i cultivant la col·laboració cultural  internacional. Per a això disposa de 143 instituts arreu del món, a 80 països, i 13 centres a Alemanya, que garanteixen la coordinació pedagògica entre les seus. A més a més, transmet una visió àmplia d’Alemanya, mitjançant la difusió informativa de la vida cultural, social i política del país. Treballa sobre la base del diàleg recíproc i, en aquest sentit, està al servei de tots aquells que s’ocupen activament de la llengua i la cultura alemanyes. Amb aquest objectiu, col·labora amb entitats culturals, tant privades com públiques, i estimula la cooperació amb els agents culturals locals. És per això que el Goethe-Institut de Barcelona organitza i promou un ampli espectre d’activitats culturals.

El Goethe-Institut de Barcelona és una de les entitats claus en el diàleg intercultural a Barcelona. En diferents àmbits dóna suport a la difusió de la llengua i cultura alemanya però sempre en estreta col·laboració amb les institucions locals.

Sebastian Neitsch, Hamburgo *1982. Va estudiar Multimedia-Design en Halle (Saale) i Cultura de la interfaz a Linz. Ha treballat com professor lector a la Universitat de Belles Arts de Linz, a la HKD de Halle, a la Universitat Santral de Istanbul, a Leipzig i a Graz.

També ha treballat com dissenyador i professor i com desenvolupador informàtic per al Futurelab Linz en el 2009. Durant el 2009 i el 2010 ha estat treballant per al pavelló austríac en l’exposició de Shangai juntament amb d’altres reconeguts artistes com Woei http://woei.refect.net/blog i Peyote http://www.peyote.cc/.

Sebastian Neitsch ha estat guardonat amb varis premis i patrocinis: en el 2008 li varen atorgar l’Annual Multimedia Award08 per una visualització interactiva titolada “worldwidevip” que va portar a terme per a Vanity Fair; en el 2010 la ciutat de Friedrichshafen va patrocinar la seva feina; en el 2011 estarà en Istanbul durant dos meses amb una residència artística finançada per la Fundación Kunststiftung Sachsen-Anhalt.

Allan Sekula es artista, escritor y crítico norteamericano. Autor de Photography Against the Grain (1984), Fish Story (1995), Geography Lesson: Canadian Notes (1997), Dismal Science (1999) y The Traffic in Photographs (MIT Press, 2011), que presenta en esta conferencia organizada por el PEI del MACBA.

Ha realizado exposiciones individuales en el Folkwang Museum (Essen), la Vancouver Art Gallery (Vancouver), el University Art Museum (Berkeley), el Witte de With (Rotterdam), el Moderna Museet (Estocolmo), el Tramway (Glasgow), en Le Channel y el Musée des Beaux Arts (Calais), el Camerawork (Londres), el Munich Kunstverein (Múnich), el Palais des Beaux Arts (Bruselas) y en la Henry Art Gallery (Seattle). Es profesor de fotografía y medios en el California Institute for the Arts.

Esta conferencia será presentada Jorge Ribalta.

Programa Lunes 24 de enero, a las 19 h – Precio Auditorio MACBA. Entrada gratuita. Aforo limitado. Con traducción simultánea – Actividades relacionadas

Programa de Estudios Independientes (PEI) 2010-2011

Más información

Programas públicos MACBA
Tel. 93 481 79 00
pei@macba.cat

Aquest nou centre de documentació té com a objectiu donar suport a tots els professionals i aficionats del món del disseny. Els seus serveis no es limiten a l’espai físic sinó que té un radi d’acció més ampli, pel fet que facilita l’accés en línia a altres recursos i a algunes de les millors bases de dades especialitzades disponibles actualment.

DHUBdoc focalitza la seva atenció en les grans àrees temàtiques de l’àmbit del disseny: disseny de producte, de vestits, de la informació i de l’espai. El centre s’erigeix com a complement necessari d’altres col·leccions, serveis i productes ja existents. A més és un dels centres pioners en l’adopció i l’ús d’eines i recursos tecnològics, com ara l’aplicació de la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification). Aquest sistema permet identificar, inventariar i controlar per radiofreqüències els documents  que nodreixen el centre.

DHUBdoc és una unitat d’informació que reuneix, gestiona i difon la documentació relacionada amb els centres d’interès del Disseny Hub Barcelona. No solament dóna accés al fons documental propi, sinó també a tota la documentació externa que es pugui localitzar a través de la xarxa o de les bases de dades especialitzades disponibles, tenint en compte sempre l’optimització de l’espai i dels recursos.

Una de les seccions més importants és l’hemeroteca, constituïda actualment per un fons de revistes molt complet i d’abast internacional, amb capçaleres essencials del món del disseny gràfic i industrial, l’interiorisme i la moda.

El fons al qual podrà accedir el públic inclou també les darreres adquisicions del Disseny Hub Barcelona, com per exemple la col·lecció de catàlegs d’empreses de disseny del Sr. Enric Franch; o l’arxiu Rigalt i Granell, constituït per dissenys i materials de treball procedents de la col·lecció de vitralls del taller Rigalt i Granell, la major part dels quals pertanyents al període modernista. El fons es nodreix també d’arxius de diverses institucions, biblioteques i empreses, entre les quals destaca l’Associació de Disseny Industrial (ADI–FAD).

A més, avui dia el DHUB es troba immers en un procés de negociacions per a la donació de la biblioteca del BCD (Barcelona Centre de Disseny). El BCD és una fundació privada sense finalitat de lucre creada l’any 1973 amb l’objectiu de promoure el disseny en l’àmbit empresarial com a factor clau d’innovació i competitivitat i com a disciplina que contribueix a millorar la qualitat.

La tecnologia més avançada

El DHUBdoc, precursor a Catalunya, és un dels primers centres de documentació de l’Estat a fer servir la tecnologia RFID, seguint així les últimes tendències dels centres més avançats del continent.

Entre les característiques principals d’aquest sistema cal dir que serveix per a optimitzar els espais destinats a l’emmagatzematge de documents. Gràcies a una recollida de dades molt àgil es pot fer una lectura ràpida de quin és l’índex de consulta de cada document, i això permet facilitar l’accés als documents que suscitin més interès. Aquesta nova iniciativa que ens ofereix el centre de documentació del DHUB compleix a la perfecció l’anhelat objectiu de sostenibilitat.

Una altra clau de l’èxit de la tecnologia RFID és que facilita el procés de préstec mitjançant una lectura ràpida de les dades. En l’àmbit intern, també permet inventariar els fons de forma eficaç. D’aquesta manera es poden localitzar documents amb facilitat i rapidesa en qualsevol moment. El ventall de possibilitats d’aquesta tecnologia és enorme i deixa la porta oberta a pràctiques molt més dinàmiques, com per exemple l’autopréstec, la incorporació de bústies de retorn, la gestió de les reserves, etc.

El centre també ofereix dispositius portàtils de lectura que es poden utilitzar a les sales de consulta. Amb els tablets s’aconsegueix fer molt més fàcil la cerca documental.

Accés fàcil als fons patrimonials

Un altre aspecte clau del DHUBdoc és que ofereix accessibilitat als fons bibliogràfics patrimonials dels museus que integren el Disseny Hub Barcelona, és a dir: Museu Tèxtil i d’Indumentària, Museu de les Arts Decoratives i Gabinet de les Arts Gràfiques. Aquests fons destaquen en gran mesura per la singularitat i la qualitat. En aquest sentit cal esmentar l’ampli catàleg bibliogràfic patrimonial del Museu Tèxtil i d’Indumentària.

Memòria impossible? Arxivar disseny en l’era digital

Com a acte previ a la inauguració del DHUBdoc se celebrarà una taula rodona a partir del lema Memòria impossible? Arxivar disseny en l’era digital. Aquest debat tractarà de donar resposta a la qüestió de com serà l’arxiu que llegarà en el futur un dissenyador actual, com també a d’altres temes relacionats.

L’acte tindrà lloc el proper dia 20 de gener, a les 18 hores, a l’Espai 1. Hi participaran Miquel Térmens (coordinador del Màster de Gestió de Continguts Digitals de la UB–UPF), Anuska Menéndez Prieto (Responsable del Centre d’Informació i Comunicació de Camper), Abel de Benito (soci fundador de 2creativo.net) i Jordi Serchs, arxiver de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya).

DHUBdoc és un projecte del Disseny Hub Barcelona.

Taula rodona

20 de gener de 2011 a les 18 h

Inauguració

20 h

Director DHUBdoc

Albert Díaz

Disseny Hub Barcelona

Montcada, 12

08003 Barcelona

T. 34 93 256 23 00

www.dhub-bcn.cat

@font-face { font-family: “Arial”; }@font-face { font-family: “Calibri”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; color: black; }p.MsoHeader, li.MsoHeader, div.MsoHeader { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; color: black; }p.MsoFooter, li.MsoFooter, div.MsoFooter { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; color: black; }a:link, span.MsoHyperlink { color: blue; text-decoration: underline; }a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed { color: purple; text-decoration: underline; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }span.HeaderChar { font-family: Arial; color: black; }span.FooterChar { font-family: Arial; color: black; }div.Section1 { page: Section1; }

El Disseny Hub Barcelona, continuant amb la seva tasca potenciadora de la investigació, la reflexió i el diàleg entorn del disseny, inaugura DHUBdoc, un espai d’accés gratuït de 207 m² amb un fons bibliogràfic inicial de més de 9.000 documents.

Aquest nou centre de documentació té com a objectiu donar suport a tots els professionals i aficionats del món del disseny. Els seus serveis no es limiten a l’espai físic sinó que té un radi d’acció més ampli, pel fet que facilita l’accés en línia a altres recursos i a algunes de les millors bases de dades especialitzades disponibles actualment.

DHUBdoc focalitza la seva atenció en les grans àrees temàtiques de l’àmbit del disseny: disseny de producte, de vestits, de la informació i de l’espai. El centre s’erigeix com a complement necessari d’altres col·leccions, serveis i productes ja existents. A més és un dels centres pioners en l’adopció i l’ús d’eines i recursos tecnològics, com ara l’aplicació de la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification). Aquest sistema permet identificar, inventariar i controlar per radiofreqüències els documents  que nodreixen el centre.

DHUBdoc és una unitat d’informació que reuneix, gestiona i difon la documentació relacionada amb els centres d’interès del Disseny Hub Barcelona. No solament dóna accés al fons documental propi, sinó també a tota la documentació externa que es pugui localitzar a través de la xarxa o de les bases de dades especialitzades disponibles, tenint en compte sempre l’optimització de l’espai i dels recursos.

Una de les seccions més importants és l’hemeroteca, constituïda actualment per un fons de revistes molt complet i d’abast internacional, amb capçaleres essencials del món del disseny gràfic i industrial, l’interiorisme i la moda.

El fons al qual podrà accedir el públic inclou també les darreres adquisicions del Disseny Hub Barcelona, com per exemple la col·lecció de catàlegs d’empreses de disseny del Sr. Enric Franch; o l’arxiu Rigalt i Granell, constituït per dissenys i materials de treball procedents de la col·lecció de vitralls del taller Rigalt i Granell, la major part dels quals pertanyents al període modernista. El fons es nodreix també d’arxius de diverses institucions, biblioteques i empreses, entre les quals destaca l’Associació de Disseny Industrial (ADI–FAD).

A més, avui dia el DHUB es troba immers en un procés de negociacions per a la donació de la biblioteca del BCD (Barcelona Centre de Disseny). El BCD és una fundació privada sense finalitat de lucre creada l’any 1973 amb l’objectiu de promoure el disseny en l’àmbit empresarial com a factor clau d’innovació i competitivitat i com a disciplina que contribueix a millorar la qualitat.

La tecnologia més avançada

El DHUBdoc, precursor a Catalunya, és un dels primers centres de documentació de l’Estat a fer servir la tecnologia RFID, seguint així les últimes tendències dels centres més avançats del continent.

Entre les característiques principals d’aquest sistema cal dir que serveix per a optimitzar els espais destinats a l’emmagatzematge de documents. Gràcies a una recollida de dades molt àgil es pot fer una lectura ràpida de quin és l’índex de consulta de cada document, i això permet facilitar l’accés als documents que suscitin més interès. Aquesta nova iniciativa que ens ofereix el centre de documentació del DHUB compleix a la perfecció l’anhelat objectiu de sostenibilitat.

Una altra clau de l’èxit de la tecnologia RFID és que facilita el procés de préstec mitjançant una lectura ràpida de les dades. En l’àmbit intern, també permet inventariar els fons de forma eficaç. D’aquesta manera es poden localitzar documents amb facilitat i rapidesa en qualsevol moment. El ventall de possibilitats d’aquesta tecnologia és enorme i deixa la porta oberta a pràctiques molt més dinàmiques, com per exemple l’autopréstec, la incorporació de bústies de retorn, la gestió de les reserves, etc.

El centre també ofereix dispositius portàtils de lectura que es poden utilitzar a les sales de consulta. Amb els tablets s’aconsegueix fer molt més fàcil la cerca documental.

Accés fàcil als fons patrimonials

Un altre aspecte clau del DHUBdoc és que ofereix accessibilitat als fons bibliogràfics patrimonials dels museus que integren el Disseny Hub Barcelona, és a dir: Museu Tèxtil i d’Indumentària, Museu de les Arts Decoratives i Gabinet de les Arts Gràfiques. Aquests fons destaquen en gran mesura per la singularitat i la qualitat. En aquest sentit cal esmentar l’ampli catàleg bibliogràfic patrimonial del Museu Tèxtil i d’Indumentària.

Memòria impossible? Arxivar disseny en l’era digital

Com a acte previ a la inauguració del DHUBdoc se celebrarà una taula rodona a partir del lema Memòria impossible? Arxivar disseny en l’era digital. Aquest debat tractarà de donar resposta a la qüestió de com serà l’arxiu que llegarà en el futur un dissenyador actual, com també a d’altres temes relacionats.

L’acte tindrà lloc el proper dia 20 de gener, a les 18 hores, a l’Espai 1. Hi participaran Miquel Térmens (coordinador del Màster de Gestió de Continguts Digitals de la UB–UPF), Anuska Menéndez Prieto (Responsable del Centre d’Informació i Comunicació de Camper), Abel de Benito (soci fundador de 2creativo.net) i Jordi Serchs, arxiver de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya).

DHUBdoc és un projecte del Disseny Hub Barcelona.

Taula rodona

20 de gener de 2011 a les 18 h

Inauguració

20 h

Director DHUBdoc

Albert Díaz

Disseny Hub Barcelona

Montcada, 12

08003 Barcelona

T. 34 93 256 23 00

www.dhub-bcn.cat

L’exposició proposa una recorregut per l’anomenada “època daurada” d’una moda genuïnament catalana, que va viure l’hegemonia a partir del 1920 gràcies a la indústria tèxtil catalana i a la connexió directa amb París. La mostra es pot visitar al Palau Robert fins a l’1 de maig.

La inauguració oficial de l’exposició va tenir lloc el 13 de desembre, i va ser presidida pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa en funcions, Josep Huguet. També hi van assistir el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, i el comissari de la mostra, l’historiador i crític d’art Josep Casamartina i Parassols. La producció de l’exposició ha anat a càrrec de la Generalitat i el Banc de Sabadell, amb la col·laboració del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.

La col·lecció Antoni de Montpalau és una iniciativa particular, que es nodreix essencialment de donacions i es dedica a l’estudi, la preservació i la difusió del patrimoni tèxtil. En l’exposició del Palau Robert s’hi exhibiran més d’un centenar de peces de la col·lecció, amb vestits de figures destacades de l’alta costura com ara Jeanne Lanvin, Pedro Rodríguez, Manuel Pertegaz, Cristóbal Balenciaga, Carmen Mir, Asunción Bastida, Pedro Rovira i Margarita Nuez, entre altres, i de cases importants com Santa Eulalia o El Dique Flotante. També s’ hi exposaran barrets i sabates fets per les firmes barcelonines més celebrades, brodats de l’empresa Luguel –autora de molts brodats de Pertegaz i actualment encara en actiu– i una selecció de dibuixos de Pedro Rodríguez de 1925 a 1960. En aquesta ocasió, l’exposició inclou algunes peces noves de Balenciaga, Pertegaz o Rodríguez que mai no s’han exposat.

Grans modistes de Barcelona

L’origen d’una moda genuïnament catalana, que va despuntar més enllà de les fronteres locals, va començar amb l’activitat dels grans modistes de Barcelona de finals del segle XIX, sempre atents a les creacions de París. Es pot començar a parlar d’una moda catalana a partir de diversos esdeveniments que van tenir lloc a la ciutat: el primer establiment de Pedro Rodríguez l’any 1919; l’obertura d’una sucursal de Lanvin l’any següent a la Rambla de Catalunya i l’organització del Saló de la Moda, amb desfilades pioneres a tot l’Estat espanyol… La dècada dels anys vint va viure l’eclosió de la moda catalana amb les seccions d’alta costura dels magatzems de teixits Santa Eulalia, La Innovación, El Dique Flotante o La Física, o la consagració de Rodríguez com el modista espanyol principal, juntament amb Cristóbal Balenciaga –que aviat obriria també casa a Barcelona– o l’establiment d’Asunción Bastida.

Tant la connexió directa amb París com el bon moment pel qual passava la indústria tèxtil catalana van afavorir l’hegemonia de la moda catalana i de l’alta costura a tot l’Estat espanyol. La burgesia, clienta fidel, i l’artesania de brodats i passamaneries, la tasca de les escoles industrials i l’ofici dels modistes també van contribuir-hi en gran mesura.

La majoria d’edat de la costura barcelonina va arribar amb l’organització de l’“Exposició de l’Art del Vestir i Saló de Creacions”, durant el temps de la Segona República, amb la participació de les principals cases de moda, alta pelleteria, dissenyadors de barrets, sabateria i perruqueria. Aquest procés emergent es va estroncar durant la Guerra Civil, ja que algunes cases van tancar i d’altres es van col•lectivitzar. El sector es va recuperar a la postguerra. El 1940 es creava a la capital catalana la Cooperativa d’Alta Costura amb els anomenats cinco grandes: Pedro Rodríguez, Manuel Pertegaz, Asunción Bastida, Santa Eulalia i El Dique Flotante, però també amb altres cases com La Innovación, La Física, Argon i, més tard, Carmen Mir, Pedro Rovira i Rosser. La majoria van tenir punts de venda o seus a Madrid, on hi havia clients i una plataforma d’operacions excel·lent. La Cooperativa va obtenir el suport del govern espanyol, que necessitava signes d’identitat –i de normalitat– exportables a l’estranger. Les dècades del 1950 i 1960, van marcar el moment daurat dels creadors barcelonins que van presentar amb èxit les seves col·leccions a Nova York, Dallas, Chicago, Filadèlfia, Mèxic D.F., Londres, Copenhaguen, Brussel•les, Sydney, Manila o El Caire.

Posteriorment, durant els anys setanta, arriba l’expansió del prêt-à-porter i el final del regnat de l’alta costura, tot i que van conviure els primers temps amb la incorporació de noms com Andrés Andreu, Margarita Nuez, Josep Ferrer o Roberto Dalmau, que es consolidarien ja definitivament en el món de la confecció i marcarien l’arrencada de tota una altra època que arriba fins l’actualitat.

Més informació
Opuscle

Palau Robert
Centre d’Informació de Catalunya
Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona
93 238 80 91 / 92 / 93
Fax 93 292 12 70
Fax 93 238 40 10
www.gencat.cat/palaurobert

Copio la información del blog:

Para los más pequeños tenemos la serie “Modern Fairy Tales”. Un repaso a los cuentos infantiles clásicos dando un punto diferente. Cada modelo está formado por dos cuentos distintos: tenemos el de “Caperucita Roja + Soldadito de Plomo”, el de “Ricitos de Oro + Patito Feo” y el de “Blancanieves + Hansel&Gretel”.

Hasta aquí nada fuera de lo normal. ¿Qué marca la diferencia? Pues que cada “cuadro” representa un protagonista de cada historia. El diseño está pensado para que los niños elijan qué historia quieren que les cuentes para ir a dormir, dando siempre libertad a la persona que ejerce de “cuentacuentos” para variar la historia como desee y contar el cuento que él o ella quiera.

La serie “Modern Fairy Tales” ha sido diseñada por la ilustradora Maria Diamantes, una joven Directora de Arte con mucho talento por compartir. Desde Hommu estamos muy orgullosos de poder colaborar con ella. ¡Nos cautiva su estilo dulce y naïf!

“Modern Fairy Tales” for the youngest. A review of classic children’s stories from a different approach. Every design mixes two different tales: “Red Riding Hood & The Tin Soldier”, “Goldylocks & the pretty Duckling” and “Snow White & Hansel & Gretel”.

Nothing unusual up to this point. What makes the difference? Each frame represents a main character from one of the classic tales. The whole of the design has been thought for the children to choose which of the two tales they want to hear before going to bed. The “storyteller” will also have the freedom to adapt or change the story how he/she wishes.

This series has been designed by Maria Diamantes, a young and very talented illustrator and art director. Hommu is very proud to have her aboard and work with her. We love her sweet and naïve style!

Heu provat mai de gravar la vostra veu en un disc de… xocolata? Ho provarem! I si funciona, podreu menjar-vos els vostres propis sons!
En aquest taller realitzarem tota mena d’experiments sorprenents per trobar la resposta a preguntes com… Per què uns sons “sonen bé” i altres no? Quina diferència hi ha?

El so ens envolta… el sentiu?

Preu per sessió: 2,00 €

Més informació

• Horari:

  Caps de setmana i festius, a les 17.00 h

• Centre:

  CosmoCaixa Barcelona, C/ Isaac Newton, 26. 08022 BARCELONA

¡Bienvenidos a TecnoLive!, un planeta en manos de los ordenadores donde la lectura y la escritura han sido olvidadas. Pero una tormenta deja el planeta sin tecnología y esto solo podrá arreglarse con un antiguo libro: La enciclopedia de cómo funcionan todas las cosas.

Precio por sesión: 4,00€
Plazas limitadas

Más información

Domingo 2 de enero del 2011, a las 12.00 h

Lunes 3 y martes 4 de enero del 2011, a las 17.30 h

Duración: 50 minutos

CaixaForum Barcelona,

Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8. 08038 BARCELONA

Taller d’animació i creació amb l’eina animo, on es reanimen i es dóna vida a escenes espontànies i quotidianes de l’obra de Picasso i Degas.

• Dies 27, 28 i 29 de desembre (nens de 6 a 9 anys) i 30 de desembre (nens de 10 a 12 anys), de les 10 a les 13h
• Cal reserva prèvia

Per reserves: museupicasso_reserves@bcn.cat

El contenido de las sesiones está orientado a un público con conocimientos previos en el campo de la Historia del arte. Nos familiarizaremos con las bases teóricas de esta disciplina en Europa para entender su evolución fuera de este continente. El objetivo principal es acercar al público a un aspecto de la civilización china poco estudiada en España.

El programa para este curso se estructura siguiendo criterios cronológicos generales, prestando atención a aquellos temas que son de vital importancia para entender las claves del estudio desde Europa de la historia del arte en China. El curso se estructura en 10 temas, cada uno de los cuales corresponde a un género. Los temas expuestos siguen a grandes rasgos la cronología de las dinastías chinas, pero las presentaciones se organizan siguiendo criterios temáticos.

Inscripción

Formas de realizar la inscripción
Tel.: 93 368 08 36
Correo electrónico: educacion@casaasia.es
InfoAsia: de lunes a viernes, de 10.00 h a 14.00 h i de 16.00 h
a 20.00 h

Información a enviar
Nombre del curso
Nombre completo del alumno/a
Dirección postal completa
Teléfono móvil de contacto
Correo electrónico de contacto

Es imprescindible inscribirse antes de realizar el ingreso.

Matrícula
Una vez hecha la inscripción y recibida la confirmación, el importe de la matrícula deberá abonarse en la cuenta corriente número 0081 0556 76 0001063309 del Banco SabadellAtlántico, indicando:
el nombre del alumno/a y del curso.
A continuación, se deberá enviar una copia del resguardo de la transferencia o ingreso a Casa Asia (educacion@casaasia.es). La plaza sólo se garantiza si se ha efectuado el pago de la matrícula.

Bajas
Una vez empezado el curso, no se devolverá el importe de la matrícula bajo ningún concepto.

Fecha17/01/2011 > 09/05/2011 HorarioDel 17 de enero al 9 de mayo de 2011 (15 sesiones)
Lunes, de 19.30 h a 21.00 h LugarSede de Casa Asia
Av. Diagonal, 373
Barcelona
Entrada120 euros OrganizadorCasa Asia Ponente

Mònica Ginés Blasi es licenciada en Historia del arte (UB). Con conocimientos avanzados de la lengua china, está especializada en la recepción de arte chino en la España de la segunda mitad del siglo XIX.

Contactoblasigm@hotmail.com

Con motivo de la apertura de la exposición Prototipos de trabajo, el DHUB os invita a un coloquio con Jonathan Rabagliati, comisario de la muestra, y Xavier De Kestelier, director de Smart Geometry. El acto tendrá lugar el martes 14 de diciembre a las 19.00 h en el Espacio 1 del DHUB.

Coloquio:
Día / Hora: 14 de diciembre a las 19 h
Lugar: DHUB Montcada (C.Montcada 12. Espai 1)
Entrada gratuita
Aforo limitado

Exposición:
Fechas: del 15 de diciembre de 2010 al 27 de febrero de 2011
Horarios: De martes a viernes de 11 a 19 h – Sábados, domingos y festivos de 11a 20 h
Lugar: DHUB Montcada (C.Montcada 12. Espai 1)
Precio: 5 euros

DHUB – Disseny Hub Barcelona

DHUB Montcada

C/ Montcada, 12
08003 Barcelona
Tel. 93 256 23 00

DHUB Pedralbes
Palau de Pedralbes
Av. Diagonal, 686
08034 Barcelona

Tel. 93 256 34 65 www.dhub-bcn.cat

I, un cop feta la ruta, recordeu-vos de deixar el vostre comentari al nostre Llibre de visites!

Aprofitem aquesta noticia per comentar una nova adquisició del MNAC.

La Col·lecció d’Art Modern compta amb una nova obra: un sofà-vitrina dissenyat per Gaspar Homar, figura cabdal del modernisme. Aquesta obra complementa la magnífica col·lecció d’arts decoratives que conserva el MNAC. El moble formava part de la decoració del domicili de l’industrial Vicenç Bosch, fabricant del conegut ‘Anís del Mono’.

L’obra és d’una qualitat excepcional, realitzada durant el període de major qualitat creativa d’Homar. A la part central del moble, destaca el magnífic plafó de marqueteria on apareixen representades unes ninfes dansant al bosc.

L’obra ha ingressat al MNAC gràcies a un dipòsit de l’Ajuntament de Badalona.

Hasta el 25 de abril de 2011
De lunes a viernes, de 11 a 13.30 h y 15.30 a 19.30 h.
Actividad Gratuita. Centro de Estudios y Documentación. Aforo limitado

Más Información Taller televisivo ZERO TV

Más información Teléfono de atención para grupos y programas educativos 93 412 14 13
educacio@macba.cat

MACBA
Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona
Tel +34 93 412 08 10
Fax +34 93 412 46 02

En el marco de LABORATORIO DE FABRICACIÓN, el Disseny Hub Barcelona (DHUB) propone la cuarta actividad temporal de las cinco programadas: Prototipos de Trabajo, una exposición que se podrá visitar hasta el próximo 27 de febrero de 2011.

Esta exposición presenta los prototipos de trabajo del seminario organizado por Smart Geometry que tuvo lugar en Barcelona en el mes de marzo de 2010. El seminario invitaba a los participantes a diseñar y montar prototipos operativos, capaces de verificar el funcionamiento de un nuevo producto o sistema de diseño. Organizados alrededor de distintos equipos de expertos  y con acceso a un laboratorio de fabricación digital, un robot de cinco ejes y el último software paramétrico, los prototipos abarcan un amplio abanico de enfoques y técnicas experimentales.

Los prototipos de trabajo expuestos surgen a partir de un diálogo entre lo digital y lo físico, lo analógico y lo virtual, como un proceso iterativo en el que los participantes han tenido la oportunidad de diseñar, ensayar, evaluar y refinar progresivamente sus trabajos.

Prototipado

El prototipado es una parte integral del proceso de diseño. Los prototipos permiten a los diseñadores explorar vías alternativas, verificar teorías y confirmar el funcionamiento de un nuevo producto o sistema de diseño. En general, los prototipos se construyen para poner a prueba aquellos aspectos de diseño que aún no se han resuelto: por ejemplo, el funcionamiento o la idoneidad de un planteamiento concreto. Por su misma definición, los prototipos se sitúan en la intersección crítica entre las ideas y la realidad material y constituyen el campo de pruebas del éxito o el fracaso de un producto.

Proyectos en sala

Rapid R&D to Rapid Assembly – Snap-fit, Push-on…

¿Las técnicas de montaje rápido, como los cierres a presión y las conexiones instantáneas que se utilizan en la fabricación de productos de consumo como automóviles o teléfonos, pueden aplicarse a la construcción de edificios?

Snap-fit, Push-on… propone un innovador diseño para la fabricación decomponentes y conexiones para encofrados y armaduras de hormigón. El encofrado en forma de Y es el resultado  de un proceso de perfeccionamiento de diseño y desarrollo de diferentes  prototipos, adaptados alas tolerancias máximas de las máquinas de fabricación y a la flexibilidad, el grosor y la capacidad de ensamblaje a presión del contrachapado de fibras.

@font-face { font-family: “Arial”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }@font-face { font-family: “Batang”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; color: black; }a:link, span.MsoHyperlink { color: blue; text-decoration: underline; }a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed { color: purple; text-decoration: underline; }div.Section1 { page: Section1; }

Nonlinear Systems: biología y diseño

Nonlinear Systems se sitúa en el nexo entre la arquitectura y la biología de sistemas. La biología de sistemas es un nuevo ámbito centrado en el estudio sistemático de las interacciones complejas en los sistemas biológicos.

La instalación física está compuesta por nodos impresos en 3D y conexiones de alambre, conductos flexibles y tubos de aluminio. Aprovechando los conocimientos adquiridos a partir del estudio de la dinámica de los sistemas vivos, la estructura explora la naturaleza de las no linealidades, las propiedades emergentes y los módulos de acoplamiento débil, que son características esenciales de la «complejidad».

Design to Destruction
El reto de Design to Destruction es diseñar una ménsula de 1,2 metros capaz de pasar un test de estructura calibrado. El diseño «vencedor» es el que tiene menos peso propio pero una mayor capacidad de carga. En un lenguaje más accesible, el objetivo es esencialmente eliminar la mayor cantidad posible de material de la ménsula sin disminuir su resistencia. En último término, lo que se pretende es poner a prueba físicamente cada prototipo de madera, al que se va sacando material mediante láser o fresadora, hasta que se rompe. Las piezas expuestas son el resultado de las pruebas realizadas.

Explicit Bricks

Explicit Bricks investiga las nuevas posibilidades de los sistemas constructivos a partir  de ladrillos. Cada ladrillo puede cortarse individualmente para crear un sistema entrelazado adaptable. Los prototipos se fabrican con bloques de poliestireno cortados por un robot de cinco ejes en combinación con una cortadora de alambre caliente. El arco catenario de cuatro patas combina un diseño informal con el rigor estructural. Esta estructura, diseñada para poderse ensamblar incluso sin cola, se basa en el entrelazamiento de los bloques, el peso, la fricción y la gravedad.

Curved Folding

Curved Folding explora los retos y las oportunidades singulares que ofrecen las superficies curvas plegables y desarrollables. Las superficies desarrollables forman un conjunto único de superficies curvas que pueden desenrollarse para convertirse en láminas planas. A continuación, estas láminas pueden cortarse digitalmente, lo que permite la fabricación rápida de grandes formas tridimensionales.

El prototipo expuesto es un diseño reconfigurable fabricado en metal. El diseño se ha llevado a cabo siguiendo un proceso iterativo en el que se han puesto a prueba los prototipos esquemáticos en papel y los modelos digitales.

PROTOTIPOs DE TRABAJO

¡Diseña, fabrica, prueba!

15.12.10 – 27.02.11

Inauguración:

14 de diciembre, 19 h

DHUB Montcada

Montcada, 12

08003 Barcelona

T +34 93 256 23 00

www.dhub-bcn.cat

Aquest any els autors centrals del festival són NORA ANCAROLA, CARLES CONGOST, NÚRIA FONT, JOAN MOREY, MARÍA RUIDO i MIREIA SALLARÈS, amb PROJECCIONS MONOGRÀFIQUES, COL·LOQUIS amb els autors i l’estrena dels seus AUTORETRATS, obres inèdites encàrrec del festival.

A més, es presenten dues videoinstal·lacions on s’experimenta amb formats alternatius de presentació de les obres videogràfiques:
FLUX VideoCapsa, videoinstal·lació col·lectiva integrada per vídeos de XAVI CASADESÚS & PABLO PAZ, LIS COSTA, ELENA FERRER, JOAN LOPEZ LLORET & MERI COLLAZOS, SÍLVIA MESTRES, TOMMASO PEDONE, TONI SERRA, JACOBO SUCARI, EUGENIO TISSELLI i ESTER XARGAY;
i FLUX MUT, videoinstal·lació silenciosa encarregada a TRES.

INAUGURACIÓ dijous, 9 desembre 2010 | 20h amb l’espectacle de SÒNIA GÓMEZ “Experiències amb un desconegut Show”. Participants:

entrada lliure | aforament limitat ENLLAÇOS RELACIONATS
www.fluxfestival.org Comissariat: Organitza:
HABITUAL VIDEO TEAM

9 – 12 desembre, 2010
sala d’actes i espai balcó

Des del 2007, amb motiu de les festes nadalenques, la Fundació Joan Miró demana a un artista que faci una interpretació del Nadal. A la primera edició, l’artista Perejaume va proposar Pessebre, una instal·lació monumental feta de suro que, com un pont, creuava els dos patis de la Fundació per sobre les terrasses. El van seguir Ignasi Aballí amb 52 paraules i Tere Recarens amb Myrrh.

L’artista Antoni Llena presenta aquest any Abans no canti el gall, una obra alhora fràgil i contundent, que explora l’eterna paradoxa que l’art de tots els temps ha pretès il·lustrar i comunicar.

La proposta per a la nadala consisteix en un senzill galliner amb gallines i gall que conviuran al Pati de l’olivera de la Fundació del 2 de desembre de 2010 al 9 de gener de 2011. Amb aquest galliner l’artista ret homenatge tant al missatge original del Nadal com a l’esperit artístic de Joan Miró.

Abans no canti el gall investiga de manera literal el símbol bíblic del gall i fa una referència directa al Nou Testament. Per a Llena, amb el Nadal s’obre un cicle que comença amb un episodi de precarietat i vulnerabilitat (el naixement de Jesús en un estable) i que acaba amb la figura del gall que il·lustra el desenllaç de la biografia de Crist. Es tracta d’una doble traïció: la del missatge cristià i la del missatge del Nadal. I d’una ironia introduïda per l’artista: la de reduir aquest drama a la quotidianitat indiferent d’uns simples animals de granja.

Antoni Llena, pioner de l’art conceptual a Barcelona, també ha volgut fer referència a la manca de vida i espontaneïtat a què tendeixen els museus actuals. Tot instal·lant un galliner al jardí d’un museu, Llena vol simbolitzar el retorn d’aquesta vitalitat i també la importància del món de la granja i de la terra per al fundador de la Fundació (només cal recordar el microcosmos representat al famós quadre de Joan Miró, La masia).

Fundació Miró

Los Siete Pecados Capitales, clasificación del cristianismo y del catolicismo de los vicios humanos, ya mencionados en las primeras enseñanzas, forman parte de la tradición occidental desde hace siglos. A lo largo del tiempo, distintos artistas han abordado este tema y han hecho interpretaciones que quedan como testigos culturales y morales de la época.

La Galería CMTV, con el objetivo de actualizar este tema, ha propuesto desarrollar a 8 reconocidos artistas, de distintas partes del mundo, un Pecado Capital, con un formato determinado previamente (90 x 90 cm). Esta colectiva tiene entre sus objetivos volver a reflexionar sobre un asunto que nunca deja de ser actual, y al mismo tiempo promover un diálogo artístico entre continentes.

Gonzalo Rueda (Soberbia), José Luis Serzo (Avaricia), Dani Torrent (Gula), Rubenimichi (Lujuria), los estadounidenses Tim Hooper (Envidia) y Bethany Marchman (Pereza), el neozelandés Matthew Couper (Ira) y Sergio Mora,quien ha añadido La Prisa a la “lista oficial“ de Pecados Capitales, con una obra que critica el impulso insondable de aceleración que define el siglo XXI, conforman la lista de artistas invitados.

Aunque cada uno cuenta con un estilo propio y poseen una propuesta que los hace únicos, tienen elementos en común. En términos generales, el interés por la ironía, la metáfora, la aspiración a la belleza a través de la combinación de elementos cultos y de la cultura popular, el nuevo surrealismo, la vuelta a la figura humana como elemento central y su interés por hablar de los tiempos que vivimos, son algunos de los rasgos
que comparten.

Para algunos será la primera ocasión que exponen en Europa, a pesar de ser
conocidos en sus respectivos países. En el caso de artistas como Sergio
Mora, Gonzalo Rueda, Rubenimichi, Dani Torrent o José Luis Serzo, su obra
es bien reconocida tanto en el ámbito nacional como internacional.

Artistas participantes

Matthew Couper (www.mattcouper.com)
Tim Hooper (www.mrhooperart.com)
Dani Torrent (danitorrent.carbonmade.com
José Luis Serzo (www.joseluisserzo.com)
Rubenimichi (www.rubenimichi.com)
Bethany Marchman (www.bethanymarchman.com
Gonzalo Rueda (www.gonzalorueda.com)
Sergio Mora (www.sergiomora.com)

Si desea hacer una visita comentada a la exposición puede reservar en el
correo arte@comomevesteveras.com o al teléfono 933190819.

El DJ Music Flavor animará la noche.

Más información:

www.comomevesteveras.com/awayfromdios
www.comomevesteveras.com/galeriacmtv
www.comomevesteveras.com/blog

–
Como me ves, te verás…
Arte Popular Mexicano
comomevesteveras.com

Tel: + 34 93 319 0819
Sant Pere Mes Alt 36
08003 Barcelona
España

Joaquín Reyes

“Estenopia” es planteja com una metàfora del propi medi fotogràfic, on la llum crea la imatge però a la seva vegada és qui la destrueix. El pas del temps queda enregistrat, els instants es superposen els uns als altres, la càmera ho capta tot. Es genera un diàleg entre el material analògic i els suports digitals. L’atzar és part del procés.

Fotografies de Joaquin Reyes www.joaquinreyes.eu

Del 2 al 30 de desembre
Inauguració: dijous 2 de desembre a les 20h

• Artistes: Joaquin Reyes
• Descripció: Exposició- Una metàfora del propi medi fotogràfic, on la llum crea la imatge però a la seva vegada és qui la destrueix..

Más de trescientas personas llenaban el auditorio de CaixaForum Barcelona a las cuatro de la tarde del pasado viernes. Las expectativas eran altas para la Jornada Broad.cat 2010, y a juzgar por los sonoros aplausos que se oyeron a lo largo de la tarde, los ponentes las colmaron con creces. Empezó el colectivo Telenoika con el cocktail de influencias (de Fischinger a Nintendo, pasando por Méliès y el Renacimiento) que les llevó de sus primeros trabajos como VJs a especializarse en el mapping arquitectónico, un género donde se reúnen sus mayores intereses: la tecnología, la sincronía imagen-sonido y las ilusiones ópticas. Antes de retirarse, Eloi Maduell y Santi Vilanova nos sorprendieron con un mapeo in situ que les valió una gran ovación.

Siguió Arnold Schwartzman, presentado por su amigo Javier Mariscal, con un repaso exhaustivo  y entrañable de su enorme trayectoria como cineasta y diseñador: sus animaciones para la televisión británica, sus colaboraciones con The Who o los Rolling Stones, su época como jefe de diseño para el estudio de Saul Bass o como director de la imagen de los Juegos Olímpicos de Los Angeles’84, el Oscar que ganó por su documental Genocide, el diseño para las galas de los Academy Awards… Toda una lección de un gran maestro que a sus 74 años sigue creando con el entusiasmo de un adolescente.

Tras la pausa, Álvaro Sobrino, presidente de ADG-FAD, presentó a los participantes de la sección Tête-à-tête. DigitBCN, Estudio Alejandro Gil, Futura, Prisa Televisión/Digital+ y Psycle exprimieron al máximo sus cinco minutos de pantalla y atril para darse a conocer y atraer a posibles clientes o colaboradores. A continuación, Florencia Picco nos explicó cómo gestiona la identidad de casi doscientos canales de TV, en calidad de vicepresidenta creativa de Fox International Channels Europe & Middle East y de Nat Geo Int. Repasó los mayores retos que implica tal magna tarea (económicos, culturales, de coordinación…) y defendió, apoyándose en abundantes ejemplos, el papel de los IDs televisivos como una inversión de las cadenas para reforzar su posicionamiento emocional y su valor diferencial como marca.

Concluyó la tarde Philip Hunt, director creativo de Studio AKA. Hunt empezó trazando algunas pinceladas sobre la trayectoria reciente de su aclamado estudio de animación, dejando de manifiesto su gusto por el eclecticismo, por la narrativa y por la capacidad de conmover de los personajes, especialmente a través del lenguaje gestual. Acto seguido, se centró en su último gran proyecto, el multipremiado cortometraje Lost and Found. Después de comentar los desafíos técnicos y creativos que supuso esta aventura, concluyó con humildad que su mayor satisfacción era ver cómo los niños disfrutaban con su obra. Y sonriendo nos fuimos a la sala MauMau para despedir la jornada Broad.cat 2010 y celebrar su éxito hasta la madrugada.

Hibridesa, multillenguatge i eclecticisme, pluralitat, expansió són només alguns dels termes que serveixen per mostrar produccions que qüestionen les taxonomies tradicionals de l’art, ja sigui en termes d’estils, o de llenguatges, o d’estratègies de comunicació. En aquest terreny – alhora sinuós i fructífer, de marcada circulació i trànsit, de incessants xocs i fusions-, els ecos de la “càrrega electrònica”, introduïda per l’emergència del vídeo, plantegen noves cruïlles.
La “multi-canalització” del vídeo, els seus intents de multi-direccionalitat, la seva expansió espacial, la vivencial de la seva temporalitat són aspectes que hauríem de tenir en compte i revisar a l’hora d’analitzar les produccions actuals.

La categoria postvídeo obre alguns interrogants, certes presumpcions, i la necessitat d’enunciar determinades conjectures. El propòsit del taller aventurar alguns recorreguts: identificar certs itineraris estètics, més enllà de tota perspectiva historiogràfica, i mostrar els camins que creuen el vídeo amb els llenguatges digitals.

TEMARI:

Trobada 1_ Formats expandits
Noves taxonomies?
No linealitat espai-temps
El camp audiovisual a la llum dels formats instal·lats i performàtics
Bi i multidimensionalitat
Temps viscut i experimentat
Vídeo i pluricanalizació

Trobada 2_ Postvideo?
El vídeo és postvídeo o el postvídeo és, entre altres coses, vídeo
Ubiqüitat espacial i temporal
Entorns interactius i concepció relacional
La noció d’interfície

Trobada 3_ Itineraris
Relació vídeo / digital. “El camí d’anada” / “El camí de tornada”
L’algorisme com a subjecte de l’enunciació
La discontinuïtat de la H(h)història
Realitats simulades / Societats controlades
La reproducció ampliada d’allò digital
El videogame com intertext Participants:

20 places, inscripció prèvia i gratuïta 93 567 11 10 – comunicacio_artssantamonica@gencat.cat ENLLAÇOS RELACIONATS Comissariat: Organitza:
Arts Santa Mònica – Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Produeix:
Arts Santa Mònica – Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Títol: Online Interactive Design and Mass Customization
Ponents: Frank Steiner

Biografia
Frank Steiner és membre del TIM Research Group des d’octubre del 2007. Va començar com a estudiant fins a convertir-se en Research Associate.

Frank prové del món de la enginyeria industrial. Es va llicenciar a la RWTH Aachen University i, més tard, va obtenir un màster en Engineering Management a la Portland State University a Portland, Oregon.

Al TIM Research Group, Steiner és professor i coordina el curs introductori de Business Administration. També es el responsabe del grup que porta el projecte d’investigació REMPLANET (www.remplanet.eu) de la Unió Europea; un treball d’investigació en mass customization i que té com a objectiu proporcionar eines que permetin a les xarxes d’empreses no jeràrquiques millorar la seva competitivitat a través de l’increment de la seva capacitat d’adaptació.

El punt central de les investigacions de Frank Steiner és la mass customization i el desenvolupament sostenible. A més, està interessat en el management estratègic i de producte i, de manera més concreta, en el management tecnològic i d’innovació en el sector de l’automoció.

Organitza: DHUB

Lloc: Espai1 SE, DHUB (Montcada, 12)
Data: dimarts, 23 de novembre
Horari: de 19:30 a 21h

Inscriu-te aquí

Entrada socios FAD: 20 €

Entrada normal: 60 €

Entrada grupo 4 personas*: 40 € (por persona)

Entrada grupo 8 personas*: 20 € (por persona)

Precios con IVA incluído

Si te inscribes al Broad.cat y vienes de fuera de Barcelona tienes un 20% de descuento por noche.
Más información: 93 363 34 68 | www.hotelamister.com

Dimecres, 24 de novembre, 20 h
Forum del FAD
Pl. dels Àngels 5-6
Entrada: 2 euros
Socis ADG-FAD i ADCV gratis

Si no faig fotos, em moro
El gest espontani, l’escena inesperada, la humanitat que sempre sorprèn. Celebrar l’autenticitat de la vida se’ns apareix com la finalitat última de les imatges de Txema Salvans, un dels nostres grans fotògrafs contemporanis. Més enllà de l’àmbit de la cultura, la seva mirada encuriosida i honesta ha interessat també nombrosos professionals del disseny, amb qui Salvans col·labora regularment. En aquest Chill Laus coneixerem a fons la seva producció.

Miércoles, 24 de noviembre, 20 h
Forum del FAD
Pl. dels Àngels 5-6
Entrada: 2 euros
Socios ADG-FAD y ADCV gratis

Si no hago fotos, me muero
El gesto espontáneo, la escena inesperada, la humanidad que siempre sorprende. Celebrar la autenticidad de la vida se nos aparece como la finalidad última de las imágenes de Txema Salvans, uno de nuestros grandes fotógrafos contemporáneos. Más allá del ámbito de la cultura, su mirada curiosa y honesta ha interesado también a numerosos profesionales del diseño, con quien Salvans colabora regularmente. En este Chill Laus conoceremos a fondo su producción.

www.txemasalvans.com