Quant Sant Jordi, símbol màxim del valor, la força, l’aventura, el poder, la violència, la presa de decisions, el despreci per la vida es a dir, el patriarcat, s’enfronta al drac i el mata, el que fa es simbolitzar la mort de l’antiga deessa femenina.
La responsable de la creació i de la harmonia, de la terra i el cel, la natura i els humans, portadora del do de crear i alimentar, símbol de la dona lliure, poderosa i creadora es sotmessa o morta.

En lloc seu, Sant Jordi instal·la la dona objecte. Inútil enfront dels perills, necessitada de la força del home, objecte immaculat que s’ha de custodiar, protegir i guardar. Una dona que només te com a virtut ser una preciosa-princesa i com a objectiu; ésser rescatada per l’home i tenir els seus fills.

Per tant, per Sant Jordi, celebrem tot el que ja coneixem de la llegenda, pero potser en el fons, estem celebrant el sometiment de la dona.

No es una visió tan maca del mite, però i qué?, només es un mite ja superat , no? i fins i tot si hi hagues algo de cert, el fet de regalar roses vermelles i llibres segur que ens redimeix del pecat del passat.
De tota manera ja es curios això de que l’home rebi un llibre, ple de coneixements i donar a la dona una flor vermell… sang… no es que vulgui ser malpensat pero… s’asembla tant a la forma vermella que apareix en les blanques teles que comproven la virginitat de les noies que d’alguna manera no deixa de ser un recordatori de qui controla la virginitat i la fertilitat de la dona.
Més informació sobre aquest tema en el comentari La Dona, l’home i el Temps