Conflictes actuals i proposta de teoria d’etnicitat

En els anys seixanta-setanta, alguns dels grans conceptes que havien marcat el devenir de la societat i la seva justificació d’acció, com la idea de raça o imperi, varen pràcticament desaparèixer i d’altres com ‘nació’ varen ésser reformulats, per evitar les conotacions que el nacional-socialisme, el nacionalisme cultural dels grans poders i el xovinisme colonial els hi havien adjudicat.
Uns nous conceptes filosòfics emergiren per desactivar els conflictes que les idees de nació, classe, ètnia i raça havien creat. Aquest conceptes podríem definir-los com una visió de la societat igualitària e interclassista i un desplaçament dels conflictes socials a un mer conflicte de poders econòmics, en el que l’objectiu era proporcionar uns mínims de qualitat de vida socio-econòmica a tots. Tots som iguals i tenim els mateixos drets.

A grans trets, podríem dir que tots els altres aspectes relacionats amb les especificitats culturals i l’entorn particular natural e històric, quedaven supeditats a l’adquisició d’aquest teòric nivell mínim sócio-econòmic per tothom. Bàsicament es pretenia difuminar qualsevol possibilitat de formació de grups diferenciats, que fes renéixer l’etnocentrisme radical, el racisme o el nacionalisme imperialista. Es a dir; la guerra

Fruit d’aquesta visió es varen endegar tot un seguit de plans clònics en la majoria de països que consistien en:

a) Proporcionar habitatge digne a una massa ciutadana que havia de créixer necessàriament per fer l’estat més poderós i els individus més iguals.

b) Mecanitzar e industrialitzar qualsevol àmbit que es considerés ‘endarrerit’ per tal de proporcionar ingressos mínims a tothom. Pagesos i ramaders eren uns obrers més.

c) Crear unes infraestructures de transport massives, per poder transportar amb rapidesa, les masses de ciutadans enviats als nous projectes urbanístics i els bens produïts per les indústries.

Les intencions eren molt lloables, però gairebé tot es va supeditar a aquestes objectius. Valors, com ecologia, tradició, usos tradicionals, entorn, paisatge, contaminació, arrelament, bellesa històrica, ecosistema, etc foren directament escombrats.
S’edificaren grans barris per omplir-los de gent arribada de tot arreu, sense preocupar-se per la gent que vivia allí, ni per com integrar els nouvinguts.
S’industrialitzaren fins a nivells insuportables tasques tradicionals com l’agricultura i la ramaderia. Ignorant els usos tradicionals i sense valorar allò de positiu que poguessin tenir. Tampoc es va valorar en cap moment la sostenibilitat d’aquest tipus d’industria en entorns naturals fràgils o el seu impacte en d’altres ecosistemes propers.
Es traçaren grans vies de comunicació que tan sols tenien en consideració, que la distància més curta entre dos punts es la línia recta. El paisatge i la regió tradicional desapareixeren com a conceptes decimònics i el terreny es va convertir en un mer suport de les infraestructures de transport. L’important eren els punts de destí, no el camí en si.

Aquesta planificació encara l’estem pagant i ho podem veure en tres conflictes actuals.

La Torre Negre
L’any 1976, alguns van pensar que estaria bé crear una ciutat com Cornellà a on està Sant Cugat, de manera que hi hagués un fort nucli urbà al Vallès que compensés el creixement de BCN. Eren els anys 70 i les previsions de creixement eren molt altes. Tan altes com el poc respecte que es tenia per l’entorn. Fruit d’això va sorgir un PGM que planxava i requalificava el Vallès per construir-hi habitatges per a unes 300.000 persones. Entre aquests terrenys edificables (prèvia programació) si va incloure el Mas de La Torre Negra. L’any 1986 la immobiliària Núñez i Navarro, seguint la seva política de destrucció del patrimoni urbà i paisatgístic a canvi de diners, comprà un 42 per cent d’aquests terrenys amb la finalitat d’edificar-los el màxim possible. El 1991 presentà el programa d’actuació urbanística del sector per iniciar la urbanització d’un mínim de 5.000 vivendes.
Però des dels anys 70, Sant Cugat ha anat creixent amb població d’origen urbà que s’ha instal·lat al municipi, atreta entre altres raons, per la qualitat de vida que dóna tenir a prop un entorn natural com el de Torre Negra. En el nou context de creixement demogràfic, de dispersió de la urbanització i d’esgotament dels espais lliures es genera per tant en la població (majoritàriament nouvinguda) el rebuig a la urbanització dels pocs espais lliures que queden. Les baralles judicials han durat anys però el tema gairebé s’ha tancat i el Tribunal Suprem, ha ratificat la sentència del TSJC que obligava a l’Ajuntament a tramitar un (PAU) al sector de la Torre Negra i per tant, permetre a NiN construir 5.000 habitatges en una zona que és un autèntic jardí. Un día potser hi haurà un Nuremberg pels responsables algunes de les grans inmobiliaries i constructores.

La Contaminació d’origen ramader
A molts pobles de Catalunya es pateix la contaminació per purins de l’aigua i la terra.
Francisco Garcia Pascual en el seus estudis aporta un seguit de dades que ratifiquen aquesta afirmació. Però la contaminació per nitrats no és un fet puntual i s’ha d’abordar juntament amb l’evolució de l’agricultura a Catalunya. Una evolució que ha situat el sector ramader entre els més productius d’Europa -tot i que 9 de cada 10 granges catalanes hagin hagut de tancar- i ha generat un nou sector que és la ramaderia industrial. Aquest fet, té alguns trets positius sobretot per al sector agrícola, però també té unes conseqüències territorials i ambientals: desterritorialització del procés productiu i abandonament de moltes àrees ramaderes de muntanya, aparició i ràpida propagació d’enfermetats i sobretot, una producció excessiva de fems que l’agricultura no pot/vol assumir perquè opta pels fertilitzants químics. El problema segueix sense massa solució perquè no hi ha prous plantes de tractaments de residus i no s’han emprès polítiques adequades per afrontar el problema, però ara el problema es complica perquè aquests territoris comencen a entrar dins de l’àrea d’influència de la ciutat difusa i els nous usuaris de l’espai es mobilitzen contra aquesta contaminació. Una política adequada hauria de tenir un enfoc sistèmic que ataqués l’arrel del problema: el model ramader i de desenvolupament agrari, i no intentar posar petits pedaços a les conseqüències.
De la mateixa manera que s’estudia urbanisme i planificació urbana per l’entorn de les ciutats, algu similar s’hauria de fer pel camp i deixar de tractar-lo simplement com un poligon industrial orgànic o com si tot es una reserva natural verge que no es pot ni mirar.

La Variant de la Bisbal
La poca previsió dels polítics al planificar infraestructures que no s’ajusten a la realitat i després la seva inoperància a gestionar el conflicte o, les conseqüències de la seva errònia planificació, sumat a una ciutadania que només es mulla quant li trepitgen l’ull de poll, culminen en el Conflicte de la Variant de la Bisbal.
Fa trenta anys es va optar per desmuntar el transport públic deficitari de Girona i fer grans autopistes que unissin unes ciutats que ‘havien de créixer molt’. L’entorn i el medi rural passaven a ser un mer suport de l’asfalt i les urbanitzacions.
Les ciutats no varen créixer però una desídia política en arreglar la planificació i resoldre els problemes de viabilitat i transport a la zona, va mantenir la planificació de les vies ràpides. Els terrenys afectats o propers varen baixar de preu i la gent va aprofitar els baixos preus per comprar i urbanitzar. Quant el projecte va tornar a arrancar, ara degut als embussos que el turisme creava al passar per la Bisbal, els nous propietaris es van començar a queixar i van formar una plataforma que va aconseguir aturar el projecte. Però vet aquí que surt el conflicte del dèficit d’infraestructures a Catalunya i els polítics reactiven el projecte, per demostrar que si que es fan coses, però per evitar els problemes estudien fer que la variant de la Bisbal passi per un altre zona. Pocs dies després ja tenim una altre plataforma en contra de la segona opció de variant i que demana que es reprengui la primera opció. Això provoca que la primera plataforma es torni a reactivar i s’enfronti a l’altre, per evitar el pas de la variant pel seu territori.
Amb tot això, la Generalitat vol presentar una infraestructura sèria i acabar l’anella de les Gavarres per a que el turisme pugui arribar a la Costa Brava sense embussos i diu que ja en té prou i que al Gener prendrà una decisió i tirarà endavant peti qui peti.
I uns pocs es pregunten. Realment és necessària una autovia pel Baix Empordà?. I què tal recuperar el trenet de Girona fent que arribi a Palamos pel Nord i a l’aeroport i Sant Feliu pel Sur i des de allí una xarxa de minibusos als poblets de la costa?

Aquests conflictes s’emmarquen en el tipus de conflicte territorial descrit per l’Oriol Nel.lo i compleixen les característiques per ell descrites:
- El caràcter limitat i circumscrit dels seus objectius.
- L’autodefinició de la plataforma com a apolítica.
- L’afectació a un número d’individus, agrupats temporalment per lluitar per uns temes puntuals: qualitat de vida, preservació del medi ambient, equitat territorial.
- La modificació en major o menor mesura de l’acció de l’Administració i la resta d’actors en el conflicte. És a dir, el grup eteri es transforma en un poder real.

Tots tres son problemes territorials i socials però ara ja no afecten a una raça, nació o ètnia. Tampoc són problemes que afectin a un determinat estrat social, doncs hi trobem gent de tota posició socio-econòmica i òbviament no són problemes religiosos.
En cap d’aquests conflictes podem dir que són les esquerres contra la dreta, rics contra pobres, obrers contra patrons, immigrants contra nadius, camp contra ciutat, creients contra religiosos, marxistes contra capitalistes, etc, etc.
En el tres casos, el problema no és una questió merament local sinó que ràpidament afecta o implica grups molt més grans i de límits difusos.

-L’urbanització de Torre Negra es vincula amb tots els moviments contra l’especulació urbana i la manca d’espais verds prop de la ciutat.

-Les protestes contra els purins entren de ple en la problemàtica de la indústria alimentària que perd les arrels, massifica el menjar destruint les seves qualitats, i destrueix el paisatge i perjudica els ecosistemes al crear immensos monocultius.

-El conflicte de la Bisbal s’ajuda dels amplis moviments contraris a la destrucció del paisatge i l’entorn rural i a la cerca de noves alternatives de vida fora de l’estres i les presses dels nuclis urbans. La ciutat concreta vers la ciutat difusa.

Degut a aquesta doble vessant local-global, en tots els conflictes es fa un ús intensiu de les noves tecnologies de comunicació per la coordinació i la pressió mediàtico-política.
Alguns ho defineixen com els conflictes NIMBY (No al pati de casa meva) però no es del tot exacte, perquè si bé òbviament en la zona afectada la reacció és més forta, en molts casos aquesta reacció té un component a-local que troba ressò i força globalment i genera un grup, de límits poc definits, però molt actiu i ampli que li dona suport.

Nova teoria

Aquests conflictes i les plataformes que generen, són per a mi una nova mostra del que anomeno etno-cultura catalítica. És a dir, al igual que Frederick Barth, no considero l’etnicitat com una expressió d’una vaga cultura, sinó com una forma d’organització social. També comparteixo amb Frederick Barth la seva opinió quan diu “Puesto que la cultura no es sino una forma de describir la conducta humana, se podría concluir que existen grupos discretos de individuos, es decir, unidades étnicas correspondientes a cada cultura.“, pero discrepo en el sentit de que sigui la frontera qui defineixi al grup i òbviament per a mi la definició clàssica de A.D. Smith d’ètnia que diu “Una determinada població humana amb històries, cultures ancestrals i mites compartits, que està associada a un territori específic i a un sentiment de solidaritat“(p32) només és aplicable a cultures passades o isolades, doncs actualment la localització geogràfica no té massa significació.

La ètnia per tant, segons el meu plantejament, es defineix per les afinitats o atractors, pel conjunt dinàmic dels individus afectats o motivats i, per un o diversos elements catalitzadors. Per tant, els grups ètnics no els definirem pel seu isolament de les altres cultures i una manca d’interacció amb altres grups sinó per la seva capacitat de definir-se justament en la interdependència i la interacció.

Conclusió.
En la definició de la etnicitat ens trobem en general amb dos grans grups de teories:

-Primordialisme: que considera que la identitat ètnica està arrelada a l’experiència històrica i per tant, els lligams ètnics són “naturals” i pràcticament biològics.
- Instrumentalistes: que consideren que la identitat ètnica és flexible i variable. Tan el contingut com els límits d’un grup ètnic canvien d’acord amb les circumstàncies.

En la societat actual i de la manera en que aquesta s’està organitzant, jo crec que podríem incloure-hi una nova forma teòrica d’estudi de les ètnies i que anomeno ‘Enfoc Catalític’.
Segons l’enfoc catalític els individus ètnicament estan definits per un núvol de tags (etiquetes) identitaris, alguns tags són biològics, d’altres naturals, d’altres històrics, d’altres socials, etc però tots són simplement etiquetes que defineixen possibles afinitats. Un conjunt de tags identitaris coherents poden formar un grup clarament definit, que per comoditat el podem considerar o definir com un atractor. Per tant la identitat ètnica es generà en funció dels tags activats. Qui activa els tags identitaris són els elements catalitzadors que alteren la reacció dels portadors d’aquests tags identitaris. La frontera de l’ètnia serà difusa i dinàmica i vindrà per tant determinada per les interaccions que es conformin entre els tags o atractors, els catalitzadors i les noves xarxes de comunicacions que ho lliguen tot. Per tant, a l’enfocar l’ètnia objecte d’estudi no la definirem, sinó que les característiques identitàries a estudiar són les que ens definiran l’ètnia motiu d’estudi.
Joan Josep Pujadas diu “La etnicidad se sustenta en un sentimiento colectivo de identidad“. Segons el meu punt de vista, aquests elements indicats són els que generen aquest sentiment d’identitat col·lectiu.

Un Exemple:
Segons un enfoc tradicional jo puc estudiar els Lapons de Finlàndia i per tant, defineixo per defecte una àrea geogràfica i una gent que, arbitràriament o no, he agrupat sota una etiqueta que els identifica o, puc fer un enfoc catalític i estudiar els individus que viuen de forma nòmada, en àreas climàtiques extremes amb idioma propi i que tenen com a elements catalitzadors la destrucció dels recursos, el turisme i els telèfons mòbils.
En el primer cas, la definició m’inclou en el mateix grup a un jove lapó que viu en una ciutat sueca, que dissenya webs per afició i que té un iPhone o un Nokia N90 amb un ancià que no té residència fixa, ni telefon i viatja d’una manera nómada amb els seus rens per Suècia, Finlàndia i Rùsia.
En el segon enfoc, jo puc anar afegint tags i catalitzadors fins a tenir el grup que jo vull estudiar molt més concretat. Potser m’inclou també esquimals i habitants de Groenlàndia és a dir, la localització geogràfica serà difusa, però la regió ètnico-cultural serà molt més clara, doncs els tags (agrupats en atractors), els catalitzadors i les seves relacions em definiran un grup molt més homogeni i apte pel seu estudi.

Bibliografia e Internetgrafía

-Oriol Nel.lo. Aquí, no! : els conflictes territorials a Catalunya.

(Biblioteca universal Empúries)

-Josep R. LLobera. M3 Les polítiques d'identitat cultural. UOC

-Castañer, M.; Mallarach, J.M.; Vila, J. L'Eix viari de Bracons.

Infraestructura viària, articulació territorial i impacte ambiental

-Francisco García Pascual. La contaminació d'origen ramader a

les conques del Segre i el Ter [298-329]

-Joan Josep Pujadas. Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos.  p11

-A.D. Smith (1986, p.32)

-Frederick Barth. Los grupos étnicos y sus fronteras. p9

-www.noalavariantnord.org/

-www.plataformapelnord.org/

-www.santcugat.cat

-Eduard Molner

http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/treballsrecerca/treballs_04_05/
propostes04_05/treball_preocupacions/oriolnello.htm

-Pau Alegre. Resenyes de l'obra de Oriol Nel.lo http://scg.iec.cat/