Talibans, Neocon i Ciutadans del Món.
enero 9, 2009 por xavier
Fa un cert temps, ens va arribar aquest mail que pretenia ser una nota de prensa.
SYDNEY, may 23, 2008 (Sun Times) . El primer ministro australiano, John Howard, dijo el miércoles a los musulmanes que quieran vivir bajo la Sharia islámica que se marchen de Australia; en unos momentos en que el gobierno se encuentra aislando a posibles grupos radicales que podrían en un futuro lanzar ataques terroristas contra el pueblo de esa isla-continente.Asimismo, Howard despertó la furia de algunos musulmanes australianos cuando dijo que ha dado todo su apoyo a las agencias de contrainteligencia australianas para que espíen en las mezquitas que hay en la nación .
‘Los que tienen que adaptarse al llegar a un nuevo país son los inmigrantes, no los australianos’, expresó con firmeza el mandatario. ‘Y si no les gusta, que se vayan. Estoy harto de que esta nación siempre se esté preocupando de no ofender a otras culturas o a otros individuos. Desde el ataque terrorista en Bali, hemos experimentado un incremento de patriotismo entre los australianos’ .
‘Nuestra cultura se ha desarrollado sobre siglos de luchas, pruebas y victorias de millones de hombres y mujeres que vinieron aquí en busca de libertad’, agregó Howard.
‘Aquí hablamos inglés fundamentalmente’, dijo el primer ministro en un momento de su enérgico discurso. ‘No hablamos árabe, chino, español, ruso, japonés ni ninguna otra lengua. Por lo tanto, si los inmigrantes quieren convertirse en parte de esta sociedad, ¡que aprendan nuestro idioma! ‘
El mandatario continuó diciendo que la mayoría de los australianos son cristianos. ‘Esto no es un ala política ni un juego político. Se trata de una realidad. Se trata de hombres y mujeres de ascendencia cristiana que fundaron esta nación basándose en principios cristianos, lo cual está bien documentado en todos nuestros libros. Por lo tanto, es completamente adecuado demostrar nuestra creencia en las paredes de nuestras escuelas. Si Cristo les ofende, entonces les sugiero que busquen otra parte del mundo para vivir, porque Dios y Jesucristo son parte de nuestra cultura’ .
‘Toleraremos vuestras creencias, pero tenéis que aceptar las nuestras para poder vivir en armonía y paz junto a nosotros’, advirtió Howard. ‘Este es nuestro país, nuestra patria, y estas son nuestras costumbres y estilo de vida. Permitiremos a todos que disfrutéis de lo nuestro, pero cuando dejéis de quejaros, de lloriquear y de protestar contra nuestra bandera, nuestra lengua, nuestro compromiso nacionalista, nuestras creencias cristianas o nuestro modo de vida. Os recomiendo encarecidamente que aprovechéis la gran oportunidad de libertad que tenéis en Australia. ¡Aquí tenéis el derecho de iros a donde más os convenga! ‘
‘A quienes no les guste cómo vivimos los australianos’, prosiguió Howard. ‘Tienen la libertad de marcharse. Nosotros no los obligamos a venir. Ustedes pidieron emigrar aquí, así que ya es hora de que acepten al país que los acogió’.
Fi nota de prensa.
Aixo va venir com a noticia pero hi ha molta gent que durant els últims dos anys ho ha anat rebent, per tant ja fa sospitar de la seva falsedat o la seva condicio d’hoax. A més, el 2008 en John Howard ja no era Primer Ministre d’Australia. Pero fugint de les impresions i anant al tema més periodistic. Quant rebem una noticia com aquesta, com validem que les dades que tenim són certes?.
En general, això ho fem verificant que la font que s’indica és certa. On que sigui certa vol dir, que sigui la font original de propagació.
Sospitosament, en aquest cas no s’indica res i per tant hem d’adreçar-nos o bé a un lloc on puguin haver estudiat/comentat aquesta notícia o, fer una cerca genèrica estadística per Internet i veure què en diu la gent.
Utilitzarem la primera tècnica, tot i que la cerca estadística dels mots relacionats amb la notícia és una tècnica igual de vàlida.
Una font de primera per veure què té de cert aquest text és Snopes.com. Allí l’anàlisi d’aquesta notícia està a:
http://www.snopes.com/politics/religion/australia.asp
Per què snopes.com és una font de primera?
Perque a diferència de tots els hoax, en general et remet a les fonts d’on ha sortit la informació i a més són fonts verificables, doncs són l’origen i no pas altres webs que recullen el mateix. I sinó és verificable, per que la font no és digital, com a mínim et diuen d’on han tret la seva opinió i et donen enllaços a d’altres llocs que, de la mateixa font, n’han tret la mateixa opinió.
Així, a l’examinar l’explicació de la plana web, veure’m que indica que el text és parcialment cert però que és un refregit de dos textos que són
www.snopes.com/rumors/thisisamerica.asp
www.treasurer.gov.au/DisplayDocs.aspx?pageID=&doc=transcripts/2005/123.htm&min=phc
És a dir, una entrevista amb un subordinat del primer ministre australià i un text d’un ex-oficial i actualment polític republicà dels USA anomenat Barry Loudermilk.
Les bestieses grosses venen de l’oficial americà, en canvi el funcionari del govern australià fa un discurs (es pot llegir la transcripció) net i democràtic, en que bàsicament ve a dir, que l’estat laic i democràtic és i volem que sigui una tradició a Austràlia i si algú no li agrada doncs és lliure de buscar un altre país on els valors i maneres de funcionar s’adeqüin més als que ell té.
“this is a country, which is founded on a democracy. According to our Constitution, we have a secular state. Our laws are made by the Australian Parliament. If those are not your values, if you want a country which has Sharia law or a theocratic state, then Australia is not for you. This is not the kind of country where you would feel comfortable.”
Cita literal que es pot llegir a la pròpia plana del govern australià on es guarda tota l’entrevista
www.treasurer.gov.au/DisplayDocs.aspx?pageID=&doc=transcripts/2005/123.htm&min=phc
Aleshores. És cert que el govern australià diu que els musulmans que vulguin imposar les seves lleis millor marxin del país?, doncs si.
Peró això no té massa a veure amb la resta del discurs que apareix a la notícia.
Per tant podem descartar totalment la notícia?. NO, al contrari, un cop determinat què és cert i què no ho és, podem accedir a més nivells de coneixement i el que semblava ‘basura’ se’ns transforma en quelcom molt profitós. Més endavant ho veurem, però mentrestant, la pregunta clau és: cóm pot ser que una mentida així funcioni i la informació es transmeti d’un lloc a l’altre?.
Doncs perque som humans i ens passa el mateix que va passar als que varen validar l’Home de Piltdown. Ens vénen el que volem creure i si el que ens arriba encaixa en la opinió que del fet en tenim, la nostra capacitat critica la reduïm al mínim just per a que el fet concordi amb l’opinió. Per tant no ens informem sinó que validem proto-prejudicis.
Transmisió i validació d’Hoaxs
Un bon exemple d’això ho trobem en la següent plana web on una persona fins i tot fa servir la garantia que proporciona Snopes.com per validar quelcom que és fals.
www.postindependent.com/article/20071001/LETTER/110010037
Aquí tenim una persona que diu “jo em pensava que era una ‘bola’ però he visitat snopes.com i diu que és cert” i a continuació passa a detallar els fragments més compromesos i falsos del text per acabar dient bàsicament que s’alegra de que algú pensi així i que ja era hora de que els polítics entressin en aquest tema.
Per donar més émfasi a la seva opinió i mostrar-nos que no és un prejudici sinó una opinió, no només ens cita snopes.com sinó que a més ho posa com a gran referent i es lamenta de que als USA, que és on ell viu, no s’hagi inventat això d’snopes.com ni cap polític s’expressi així.
Amb aquest acte aquesta persona està:
- Indicant-nos que si ell diu algú és perque s’ha informat
- Indicant-nos que sap quins són els llocs per informar-se
- Indicant-nos que no cal que busqueu pel propi país doncs ell ha hagut d’anar a un altre lloc on la veritat si que es pot trobar. O sigui creu-me a mi i no busquis més.
Demostrar la falsedat del que diu és tan fàcil com buscar la informació i llegir com snopes no diu el que ell afirma i també veure que snopes està a Califòrnia i els qui ho porten són americans, al contrari del que ell afirma, com una consulta a la wikipedia indica o millor encara a la informació del ‘whois’ d’Internet.
La persona que ha posat aquest post a postindependent.com simplement s’ha mirat l’encapçalament de la plana d’snopes on diu que és cert, i ja esta. És a dir, tan sols ha buscat validar la seva opinió i com que al principi ja li han dit que és cert, no s’ha molestat a llegir la resta d’article on detalla què és cert i què no.
Per què?
El missatge és real, el contingut és fals, però el contingut que transporta, reflexa en gran part el pensament del primer ministre australià i de molta gent i per tant podríem dir que és real.
Per tant, la visió periodística ha de ser aprofitar tots aquest nivells d’informació per extreure’n més dades.
Qui ho ha creat?.
Per què?.
Qui se’n beneficia?.
Cóm s’està utilitzant?.
Entrant el text a Internet i donant una ullada als llocs que han recollit i propagat amb més força aquest missatge. Sense que es pugui considerar una estadística fiable, simplement comptant els primers resultats, ens trobem que són les webs diguem-ne progressistes o de les persones que es consideren ciutadans del món, les que més s’han fet ressò de la notícia. Després venen les webs ultra conservadores i seguides d’aprop per les dels entorns musulmans.
L’hoax no té perquè haver sortit necessàriament d’un entorn progressista i multi-cultural d’esquerres, però el que és cert és que funciona molt bé per convertir en opinions els pre-judicis que es puguin tenir en aquest entorn i com que es mou entre gent que vol creure això, es transmet fàcilment engendrant un estat d’opinió contrari a determinades polítiques neocon i anti-dreta tradicional i tancada.
Però aprofitem Internet i saltem en el temps anant al dia X en que tot arrenca realment. És el 25 d’Agost del 2005 i el primer que podem notar és que és cert que en John Howard es va adreçar a la comunitat musulmana en una trobada que va mantenir amb els líders musulmans. La referència de l’encontre està extreta de la notícia original que va publicar Janaki Kremmer corresponsal de “The Christian Science Monitor” el 25 d’agost del 2005 i que estava present a l’acte, però també es pot trobar als arxius de les agències AFP i de AP entre molts altres.
Aquest encontre es va realitzar per parlar amb els líders moderats musulmans de com podien treballar tots junts per evitar els problemes d’intolerància i violència, que arrel dels últims atemptats de Londres s’estaven gestant a tot el món i també a Austràlia, i afectaven a la convivència entre els musulmans i diguem-ne el sistema de viure occidental.
Després de la trobada algunes de les declaracions de diversos líders religiosos foren:
“We determined along with the prime minister that there must be more communication between the government and Islamic schools where it comes to teaching common values like democracy, fairness, tolerance and so on, and radicals will be reacted to, whenever they make inflammatory remarks.” Ali Roude, president del ‘New South Wales Islamic Council‘.
“So far it was OK to do your own thing. But if the media is focusing on the extreme elements, we need to do something about it. (…) Muslims need to interact more with mainstream Australia.” Chabaan Omran membre musulmà de la Federació de joves i estudiants d’Austràlia.
És evident que això no sembla el tipus de declaració que faries després d’un encontre amb un radical de dretes, com teòricament era John Howard, ni molt menys després de sentir la declaració que apareix a la notícia. Perque evidentment la notícia era falsa.
Tot podria haver acabat aquí, però hi havia uns sectors a qui no va agradar gens aquest encontre:
- Els musulmans radicals no hi varen ser convidats.
- Els radicals de dreta no veien bé que John Howard obrís llaços de comunicació amb els musulmans i molt menys sense la tutela USA.
- Els partits d’esquerra no acceptaven que John Howard hagués tornat a guanyar les eleccions un mes abans, (amb una majoria absoluta) tot i demostrar-se que la guerra d’Irak era un frau. I ara, a més a més, volia estrenyer vincles amb els musulmans.
Per tant, qualsevol d’ells podia haver fet córrer la primera hoax. Però els primers a encetar el camí foren els musulmans radicals.
L’endemà de l’encontre, ja els mitjans d’alguns països àrabs radicals recollien la notícia d’aquest encontre… però subtilment transformada. I malgrat que es separaven les declaracions d’un funcionari, de les del primer ministre, la cosa no estava tan clara tot i que el missatge si que era clar. Allí no ens hi volen.
Com a exemple, aquesta notícia del dia 26 d’Agost del Daily Times del Paquistan que ja no ve signada, ni porta la referència per a que tu no miris si és veritat o no. L’únic que volen és que et quedis amb la sensació de que s’ataca la identitat musulmana.
www.dailytimes.com.pk/default.asp?page=story_25-8-2005_pg1_2
El naixement d’una Hoax
Just l’endemà, aquesta mateixa notícia del diari del Paquístan, ja apareix reflexada en un conegut blog; “Dhímmi Watch” però una mica més transformada.
jihadwatch.org/dhimmiwatch/archives/007853.php
No els hi cal fer molta feina perque la primera transformació ja l’han fet al Paquistan i això és el que interessa. JihadWatch està als USA i no és musulmà, per tant hauria de donar com a referència la web i la notícia del “The Christian Science Monitor” o el “Voice of America” o la “ABC news on-line”, mitjans de comunicació americans que cobriren la notícia, però enlloc d’això prefereixen donar la referència del Paquistaní diari ‘Daily Times’.
Per què? doncs perque ells saben que la notícia tal i com la recullen els paquistanís és tendenciosa i així ells han de fer menys feina… de manipulació s’entén.
En canvi des de “The Christian Science Monitor” el manipulat es veuria molt.
A més, els qui miren què publica aquest blog, dubten menys si es refereix a un diari paquistanès, que a un diari cristià. I per què hi ha gent que potser en dubta del que diu aquest blog? perque a poc que es rasqui es troba que pertany a Frontpagemag.com una important publicació de la dreta neocon.
www.frontpagemag.com/Default.aspx
Ja tenim el proto-hoax creat entre els mitjans musulmans i tunejat encara més pels neocons americans. Ara ja està a punt per a que qualsevol persona o mitjà progressista ho vegi i se’n faci ressò de les bestieses que s’estan dient des d’Austràlia, tot enviant-ho als seus companys amb una ideologia afí e indirectament per tant, es propagui per tot el món; cercles radicals inclosos.
Però qui hi ha darrera d’aquest últim pas que ja dóna la forma a la Hoax que envairà el món?. Doncs si seguim el fil, ens trobem que l’editor d’aquesta publicació és D. Horowitz.
en.wikipedia.org/wiki/David_Horowitz
Un ex-comunista que ara és l’ideòleg de la dreta més dura i antimusulmana. I que, casualitats de la vida, pertany al mateix partit que Barry Loudermilk, actualment un alt càrrec del Partit Republicà, però que fa uns anys era només un oficial de l’exèrcit i que fou qui publicà l’altre part del pamflet que hem comentat al principi i que, combinat amb el text original, dóna la forma final a la notícia.
web.archive.org/web/20020213210735/vietnow.com/artbar1.htm
A més, en Horowitz és president de la Fundació David Horowitz Freedom Center. Una fundació controlada pel sector radical dels jueus americans i que està desenvolupant uns cursos a les universitats americanes que es es diuen ‘Islamo-Fascism Awareness Program’ que pretenen entrenar a les persones per combatre l’islamisme i el terrorisme.
Aquest cursos estan fonamentats en les idees que D. Horowitz ha exposat en molts dels seus llibres com per exemple ‘The Shadow Party‘, títol d’on extraiem la següent cita:
“We are in an epic battle for the survival not just of our Republic, but for our rights and freedoms under our Creator’s Law. All must join this battle. None should sit on the sidelines. Only by working together can we defeat the enemies of individual liberty and save America.”
La cantarella d’aquesta cita i els programes per evitar la invasió musulmano-terrorista als USA, tenen una línia de fons idèntica als exposats al principi en la notícia original. I si investiguem encara una mica més, ens trobarem que, com han demostrat en els seus llibres Sheldon Rampton i John Stauber, dos especialistes en propaganda i editors de la revista PR Watch, i d’altres autors resulta que David Horowitz ha treballat directament d’assesor de George Bush i Karl Rove, que pertanyen al grup més neocon de l’Administració USA i ha rebut el suport de Robert Kagan, Dick Cheney i Paul Wolfowitz a través de la New American Century, un “Think tank” neocon que diuen que és qui ha marcat la politica exterior americana dels últims anys. Podeu sentir un entrevista amb ells aquí.
Per acabar de tancar el cercle, si ens mirem els membres d’aquest “Think tank” veurem que té entre els seus membres més destacats i actius un conegut intel·lectual Francis Fukuyama que també treballà d’assesor de George Bush i que és insigne alumne del recentment mort profesor S. Huntington.
Tornem així a la teoria del Xoc de Civilitzacions i a la religió. Però ara sabem que qui preparà el text ho feu per a que:
- Els musulmans siguin més radicals. Vegin que amb els occidentals no hi ha res a fer i s’escudin en la seva identitat musulmana.
- Els conservadors surtin a la llum demanat a tot el món una figura com la del primer ministre australià que salvi la civilització.
- Els progressistes, inocentment facin de vector de transmissió fidedigna de la informació entre els dos grups.
Aquest últim punt és molt important. Res de tot això no funcionaria si aquesta notícia no se l’anessin passant els grups ‘d’esquerres’ per ensenyar que dolents que són les dretes i els neocons. Els entorns progressistes amb els seus pre-judicis són qui propaguen aquest virus per a que arribi validat a tot el món i entri en els entorns més radicals.
Un clar exemple es la periodista Elham Binai que es defineix com a progressista e intercultural i que recull la notícia en el seu blog. Com que ho ha penjat ella i ella fa pinta d’emigrant que ha triunfat, es d’squerres i multicultural, casi ningú li dubta la veracitat. Complint la hoax la seva funció d’exaltar i radicalitzar els dos bàndols i utilitzar els entorns progressistes com a vectors de transmisió. Fins i tot quant li diuen que potser no es veritat ella contesta básicament que no sap si es certa, pero que li es igual doncs la noticia encaixa amb els seus prejudicis.
elhambinai.blogspot.com/2007/09/prime-minister-of-australia-john-howard.html
La jove periodista Elham Binai es l’eina perfecte per difondre els postulats més radicals de dretes i de radicals religiosos.
Pero ella no ho sap i es pensa que està fent tot el contrari. Un treball molt fi de propaganda.
Matricula d’Honor per tant pels que han dissenyat aquesta Hoax. A veure si algún Think Tank algun cop es propossa fer el mateix, es a dir manipular, pero per una causa més enfocada a la pau i la justicia.
Bibliografia
- Banana Republicans: How the Right Wing is Turning America Into a One-Party State. Sheldon Rampton i John Stauber
- Weapons of Mass Deception. Sheldon Rampton and John Stauber
- The Shadow Party: How George Soros, Hillary Clinton, and Sixties Radicals Seized Control of the Democratic Party_ by David Horowitz and Richard Poe,
- Ali Shariati, “World Vision” y “Extraction and Refinement of Cultural Resources” in Man and Islam, (Free Islamic Lit
- S. Huntington. “El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l’ordre mundial”
Informació del whois d’Internet per Snopes.com
http://www.networksolutions.com
AboutUs: SNOPES.COM
Registrant:
David Mikkelson
P.O. Box 684
Agoura Hills, CA 91376 US
Domain Name: SNOPES.COM

Comentarios